Alguns dels somnis més estimats dels joves han anat prenent forma als racons més apartats dels cafès on es reunien amb els seus amics o mentre romanien sols allà esperant la seva arribada. Això mateix em va comentar l’Agustí, al final de l’entrevista, respecte d’una taula de l’altell del bar Colòmbia just al costat de la qual ens vam seure per pura casualitat. I efectivament, l’emoció de la seva veu i l’expressió de la seva cara de poc més de trenta anys transmetien la nostàlgia de la dècada que havia deixat enrere.
I ens vam trobar, justament, per parlar dels seus somnis dels vint anys que, amb el pas del temps i a còpia d’esforç, s’han anat complint. Prova d’això és la seva participació en el musical La Monyos que romandrà a la cartellera de Teatre del Raval fins a finals de febrer. L’Agustí em va explicar que l’obra compta amb quatre músics i set actors al servei d’una història que, sobretot, mostra el drama inconegut de l’estrafolari personatge de les Rambles que hi passejava amunt i avall fent gresca tot cantant i ballant.
A més, l’obra copsa també l’ambient de la Barcelona de 1910, trasbalsada perquè aquí com arreu la gent pensava que el pas del cometa Halley provocaria la fi del món. L’Agustí, que canta la veu de tenor, interpreta el paper del senyor Eudald, el típic milionari fatxenda que li reia les gràcies a la Monyos per entretenir-se.
Fins aquí el present que justificava la notícia; però per mi (que el conec de petit), l’interès de veure’ns raïa fonamentalment en conèixer el procés d’evolució d’una persona que, sense cap formació artística fins els vint anys, ha aconseguit fer-se un nom en el teatre musical. La interpretació d’algunes cançons del musical Notre Dame de Paris durant la representació de la Vetlla de la Parròquia de Sant Andreu el desembre de 2003 va ser l’espurna que va encendre la seva passió per cantar i actuar davant del públic.
Dit i fet, va començar a rebre classes de cant i no gaire temps després era ell mateix qui participava en el muntatge, ara complet, de la mateixa obra el 29 d’abril de 2005 al Sant Andreu Teatre realitzat per Lluna Plena. I a partir d’aquí més formació rigorosa i més experiències, cada cop més segur de la seva vàlua i cada cop amb més ganes d’introduir-se en el món professional.
La següent fita important en la seva trajectòria va ser la beca que li va atorgar la Sala Cuarta Pared de Madrid per escriure una obra de teatre innovadora. Durant sis mesos va alternar la dedicació a la creació d’un musical amb els continus viatges a Madrid on s’impartien les tutories. El resultat va ser l’obra La vida en un tango, que espera estrenar algun dia.
I arribem a la que podem considerar, fins ara, la seva apoteosi professional: ser l’ajudant de direcció del musical Hair que, durant els anys 2010, 20111 i 2012 va estar de gira pels principals teatres d’Espanya. Quan parla d’aquest període li brillen els ulls, i valora molt especialment l’experiència de fer créixer un espectacle des del no-res fins a tenir en compte el més petit detall del repartiment, de la música, de les coreografies, de l’attrezzo o del vestuari.
Plenament integrat, doncs, al món professional, la seva vida actual consisteix a seguir rebent classes per perfeccionar-se contínuament (ni més ni més que amb el Daniel Anglès, un dels millors d’aquesta disciplina artística); ser el màxim responsable dels projectes del teatre musical del Centre Cultural L’Avenç d’Esplugues, on ha dirigit el Musical Mamma Mia, vist per més de 1.200 espectadors; anar participant com a actor/cantant en diversos muntatges professionals, com ara els musicals Requiem for Edward i Nevares (Grec 2014), i també al sopar-espectacle Una cena de muerte que li permeten ser un actor cada cop més competent i versàtil; i estar sempre a punt per si sorgeix un càsting en l’horitzó.
Seleccions tan brutals com la que es va realitzar aquí a Barcelona fa uns mesos per un gran musical actualment en cartellera (els entesos en la matèria endevinareu de seguida a quin ens referim), on l’Agustí va deixar enrere al voltant de 3500 companys per acabar sent finalista. Però estem segurs que amb la seva voluntat de ferro i la seva il·lusió tindrà per endavant una carrera plena de més moments brillants com, per exemple, vés a saber, ser el protagonista del Fantasma de l’òpera, el seu paper preferit.
Fotografia: Actors de La Monyos amb Agustí González (el segon per la dreta) | Teatre del Raval
