Ahir a les 8 del matí es va obrir la sala de vetlla número 16 del Tanatori de Sancho de Ávila, on la família havia de rebre la riuada constant de persones que volien retre el darrer reconeixement a Joan Antoni Audet, no hi havia gairebé ningú. A les 12:30 hores es va celebrar el seu funeral a l’oratori B amb la mateixa sensació de buit i soledat, no tan sols per la mancança de la persona estimada, sinó per l’absència clamorosa de l’innumerable quantitat de gent que s’hauria aplegat a la cerimònia si les restriccions provocades pel coronavirus ho haguessin permès.
De ben segur que haguès estat un comiat multitudinari perquè, tal com es comentava en el darrer article d’Andreuenc, Joan Antoni Audet era una persona que deixava empremta des del primer moment: la seva franquesa, honestedat i simpatia eren copsades immediatament per qualsevol que tractés amb ell. Un altre aspecte fonamental de la seva personalitat era la passió i la voluntat que posava en allò que creia i en allò en què s’implicava.
Fruit d’un caràcter inquiet, al llarg dels anys, va posar aquestes característiques del seu tarannà al servei de diverses causes i responsabilitats on sempre se’l va trobar a disposició per col·laborar, des de posicions de lideratge gràcies a la seva capacitat resolutiva i alhora dialogant, en la consecució de reptes, projectes i compromisos de manera eficaç i constructiva.
D’aquesta manera, l’andreuenc que va néixer al barri xino, com deia ell, perquè en aquella època les embarassades anaven a buscar l’ajut de les seves mares per donar a llum, va passar per una gran quantitat d’entitats sent un veritable referent de la vida de Sant Andreu de Palomar al llarg dels darrers 60 anys.
Ja a la seva joventut va brillar sent un dels actors habituals de les obres de teatre que es representaven al col·legi dels Padres, actual Manyanet Sant Andreu. Allà, als anys 60, fins i tot va compartir escenari amb la Rosa Maria Sardà, que aleshores feia les seves primeres temptatives sent molt joveneta.
Tenia un bon record escolar, segons va declarar en una entrevista a El Periódico de Catalunya: “Mai em van retreure que parlés en català o que el meu pare fos republicà. Vam tenir alguns professors brillants, molts d’ells seglars, com el senyor Roig, i amb el qual anem a dinar alguns exalumes durant el Nadal”. Anècdota final aquesta que és un exemple magnífic del seu afany per cuidar les amistats i les coneixences que la vida li va procurar. Als Padres també va poder practicar una altra gran passió: el futbol, a l’equip de la Congregació Mariana, des dels 15 fins als 21.
Després dels Padres va estudiar peritatge industrial mecànic i va ser gerent dels tres establiments de mobles que la família tenia a Barcelona fins que l’any 2000 va decidir plegar per la forta competència de les botigues del ram a peu de carretera i la dels centres comercials. Això sí, com li agradava recordar, sense deure res a ningú, i després d’haver estat també vicepresident del gremi.
La vinculació directiva al món del futbol i de l’esport va començar un dia que el seu pare el va enviar com representant seu a una reunió de directius del Fabra i Coats i del Barça i socis del Barça de Sant Andreu. Allà va néixer l’Atlètic Catalunya, que passaria a ser el Barça Atlètic, que durant uns anys va estar jugant a les instal·lacions de l’actual Club Natació Sant Andreu. A les dues entitats va desenvolupar un càrrec important: va arribar a ser president del Club Natació durant quatre anys i vicepresident del Barça Atlètic.
Com no podia ser d’una altra manera, Audet també va ser directiu del club del seu poble, la Unió Esportiva Sant Andreu, del qual feia uns anys tenia l’honor de ser el soci número 1, com segurament el seu nét també ho arribarà a ser ja que just néixer el va fer soci de l’entitat quadribarrada. També era el soci número 1 dels Catalanistes.
La seva vinculació als Padres no va acabar quan va deixar d’estudiar, fer teatre i jugar a futbol, sinó que va continuar anys més tard ja que com a pare d’un alumne matriculat al col·legi va arribar a ser president de l’Asociación de Padres de Alumnos coincidint amb el centenari de la institució escolar l’any 1977.
També a finals dels 70 va començar la seva incursió a la vida política. Segons explica a l’entrevista esmentada: “Jo hi era a Montserrat en una trobada de penyes barcelonistes que presidia Montal. Allà em vaig assabentar que un grup de persones estaven creant Convergència Democràtica de Catalunya. Em vaig interessar i al cap d’uns em vaig afiliar”.
El resultat de la seva curiositat va ser comprometre’s amb CiU en l’àmbit social i de l’esport arribant a conseller del Districte de Sant Andreu durant tres legislatures, de 1979 a 1987, i a regidor de l’Ajuntament de Barcelona durant dues legislatures, de 1987 al 1995. Al consistori barceloní va ser també vocal de Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, vocal del Consell Comarcal del Barcelonès i vocal de l’Entitat Metropolitana del Transport.
Per la seva vinculació al servei públic actualment era membre del Consell de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i assessor de la Generalitat de Catalunya.
La seva passió per viure intensament, sempre voltat de gent, en equips esportius, elencs teatrals, partits polítics i associacions diverses, no li va impedir dedicar un temps molt important al seu arxiu personal on guardava amb molta estimació, per exemple, les seves fotos com actor als Padres i els programes i cartells teatrals de l’època.
Ara els andreuncs que el van conèixer també hauran de fer memòria. No resultarà difícil perquè hi va deixar petjada.
Fotografia: Joan Antoni Audet, en una imatge d’arxiu | UE Sant Andreu
