Arnaldo Otegi va visitar Barcelona aquesta setmana i una de les seves parades per la capital catalana va ser Sant Andreu, concretament a la Fabra i Coats on es va celebrar l’acte organitzat pel Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN): ‘Temps de pau, vents de llibertat’. En aquest acte es van reivindicar la llibertat dels pobles i es va posar sobre la taula la germanor entre el País Basc i Catalunya. El president del CIEMEN, David Minoves, va explicar que un dels objectius de l’esdeveniment era fer “justícia amb aquells que des d’Euskal Herria han estat i estan defensant la pau i els pobles”.
Personatges públics presents en l’escena política actual i diversos periodistes com David Fernández, LLuis Lach, Mònica Terribas, Santi Vidal, Joan Tardà o Gabriel Rufian entre molts d’atres es van apropar fins a la Fabra i Coats per escoltar a Arnaldo i participar en l’acte.
Després de sis anys a la presó de Logronyo, el passat 1 de març Otegi sortia en llibertat definitivament. Durant tots aquests anys, des de Catalunya s’ha denunciat a través de la iniciativa “Free Otegi, free them all’ “les sinistres causes” per les quals va ser jutjat i empresonat, com es diu des de l’organització.
Amb una gran expectació esperava el públic assistent l’inici d’un retrobament que es va caracteritazra per la seva emotivitat i caràcter reivindicatiu. David Fernández i Joan Tardá obrien l’esperat esdeveniment donant la benvinguda a Arnaldo Otegi: “Benvingut a casa nostra, que és casa teva”.
L’advocat August Gil Matamala no va perdre l’oportunitat per posar sobre la taula “l’aberració que havia comes l’estat espanyol amb la voluntat de suprimir un enemic polític”. Tal com va explicar Gil Matala, Otegi va ser empresonat per causes injustes, acusat de pertànyer a una banda terrorista i va ser condemnat gràcies a “unes proves que no tenen cap encaix amb la llei vigent”.
Un dels moments més emotius de l’esdeveniment va tenir lloc moments abans que Otegi apareguès a l’escenari quan es va aixecar un castell i es va desplegar una bandera ikurriña simbolitzant la germanor entre el poble basc i català. Després d’alguna actuació musical, va arribar el torn de Lluis Llach, Gabriela Serra i Jordi Armadans. Llach, acabat d’arribat del Parlament, va dir que donaven la “benvinguda a l’home destinat a liderar la nova esquerra independentista del País Basc”.
Al final de l’acte, Llach va parlar per l’Andreuenc sobre l’acte i el futur de Catalunya:
Finalment, va aprèixer a l’escenari el protagonista. Les primeres paraules d’Arnaldo Otegi van ser d’agraïment al poble català pel seu suport i de reconeixement pel procès democràtic de Catalunya . Ademés va afegir que se sent absolutament feliç amb tot el que ha fet al llarg de la seva vida. Otegi va reivindicar que “no està en joc únicament el que pugui passar amb Catalunya, sinó amb tots els pobles d’Espanya”.
Parlament per l’atemptat a l’Hipercor
Les paraules que va dir Otegi aprofitant la seva visita a aquest districte van ser unes de les més esperades pel públic. Unes paraules curtes i precises recordant l’atemptat d’ETA que va tenir lloc a l’Hipercor i que va causar 21 morts i més de 40 ferits. Otegi va remarcar que no oblidava on estava, ni el que havia passat feia anys: “Faig meu el dolor i no fujo de la responsabilitat. Vull remarcar que allò no hauria d’haver passat mai“. Afegint, a més a més, un missatge clar i contundent per a totes les víctimes: “Volem deixar de parlar de víctimes per passar a parlar amb les víctimes. Tinc l’esperança que ho podrem fer aviat i que serà un diàleg que donarà bons resultats”.
El discurs d’Otegi va agafar un to més polític i crític quan va assegurar que “no hi ha cap possibilitat de democratitzar l’estat espanyol” i va demandar als sectors que si creuen en aquesta democratització que s’uneixin als processos democràtics i a les voluntats del pobles com Catalunya, Galícia o País Basc.
D’altra banda, Otegi no es va oblidar dels presos i va demanar el seu retorn a casa o l’alliberament per a aquells presos malalts o d’edat més avançada, ja que, com va dir, “la política de dispersió és simplement una política de venjança”.
Otegi va acabar el seu discurs amb les paraules d’Estellés: “Hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot”. Entre aplaudiements, tots els participants a l’acte van pujar a l’escenari amb Arnaldo Otegi i es va iniciar una actuació musical en la que es va tocar la cançó ‘Sageta de foc’ d’Ovidi amb crits d’independència de fons.
Vídeo: Míriam Gallardo | Fotografies: Míriam Gallardo
