Entrevista a Albertito arran dels seus cent partits a la Unió Esportiva Sant Andreu

Fidelitat, dedicació i esforç són els trets que defineixen la seva manera de ser dintre i fora del camp. Avui ens acompanya a l’Andreuenc i ens deixarà conèixer més sobre ell, l’equip i la recta final de lliga que enfronten.

La Unió Esportiva Sant Andreu va fitxar l’Alberto García, Albertito (1998), per tal de disputar la lliga a 3a RFEF i lluitar un altre cop per l’ascens l’estiu de 2020. Allò va suposar la seva tornada a casa ja que es va formar al futbol base quadribarrat i va debutar al primer equip a la temporada 2015-16. Fitxat pel Màlaga, va jugar la següent en el seu juvenil A amb un molt bon balanç. Va tornar cedit a la UESA en el curs 2017-18 i a les dues temporades següents va formar part de la Pobla de Mafumet.

Actualment, el seu joc es desenvolupa a la posició de migcentre amb projecció atacant i destaca per la seva capacitat de lluita i de compromís esdevenint un dels puntals de l’equip i un dels jugadors més estimats de l’afició.

Actualment, el seu joc es desenvolupa a la posició de migcentre amb projecció atacant i destaca per la seva capacitat de lluita i de compromís esdevenint un dels puntals de l’equip i un dels jugadors més estimats de l’afició.

Quines són les sensacions, ara que després de vint-i-cinc jornades, la Unió Esportiva Sant Andreu per fi és el capdavant de la classificació?

Venim d’una dinàmica molt positiva i les sensacions que tenim són de fam de guanyar i vèncer als nostres rivals i, sobretot, al més directe, l’Europa, per tal d’aconseguir l’ascens sense jugar la promoció. El club i molts jugadors fa molts anys que busquem aquest èxit. Confiem en nosaltres i tenim moltes ganes que arribi aquest partit.

Quan falten dues setmanes per la visita de l’Europa, quin ambient es respira al vestuari?

Els nois tenen clar que ara ja no es pot fallar. Hem assolit la part més difícil que era ser on som ara i cal guanyar tot el que encarem. No podem frenar ni punxar sigui el que sigui.

El Sant Andreu encara no ha perdut a la segona volta. Acumula 3 derrotes en tota la lliga. Una d’elles va ser enfrontant-se a l’Europa. Què va passar?

Crec que ells van plantejar el partit molt millor que nosaltres. Però després de tot aquest temps de ben segur que sabrem estar a l’alçada. No et sabria dir què ha canviat des d’aleshores perquè els jugadors som els mateixos.

Cent partits en quatre etapes diferents amb la UESA. Ens pots explicar una de les teves anècdotes preferides amb l’equip?

Una època inoblidable va ser la del play-off de 2017 quan l’estadi es va omplir contra el Castelló i l’Antequera i, justament, la gran anècdota va ser durant el partit contra l’Antequera. L’àrbitre va xiular un penal en contra, els aficionats comencen a cridar i aleshores vaig sentir com la gespa vibrava. Va ser una sensació impressionant. Tant de bo poguem tornar a sentir-ho. Va ser meravellós com va animar l’afició. Ells són qui fa gran l’equip.

Els cent partits han estat acompanyats per dinou gols. Quin creus que és el més destacat o preferit que hagis fet?

És difícil escollir-ne un. Potser em quedo amb el del Vilassar aquesta temporada. Bé, de fet, no. El millor serà el pròxim gol contra l’Europa, aquest serà el millor.

Personalment, com encares el partit contra l’Europa, sabent que qui guanyi, és segurament qui s’emportarà el campionat? Com gestiones la pressió?

Ho intento portar com si fos un partit més. No ens ha de poder la pressió, com va passar al partit d’anada. Queden cinc partits i no podem punxar a cap. Serà un partit més i procurarem endur-nos els tres punts.

Com és un dia de partit per l’Albertito?

És un dia tranquil. M’aixeco al voltant de les nou del matí, esmorzo i passejo als gossos. M’ho prenc amb calma. Dino aviat i descanso una estona. Dues hores abans del partit ja soc al camp i em preparo per sortir a jugar. Intento que sigui tan normal com sigui possible. Després de la victòria, celebració.

Quin és el factor especial que t’ha ajudat a ser al Sant Andreu durant cent partits?

Em sento com a casa. L’afició sempre m’ha mostrat el seu afecte. Quan vaig marxar a Màlaga o a Tarragona, no deixava de pensar en la UESA. I quan venia a Barcelona de visita sempre buscava el moment per passar pel Narcís Sala i tornar a ser a casa. És un sentiment: tornar és un desig.

Quin paper té Sant Andreu a la teva vida?

La rambla m’encanta. És el que més m’agrada del barri.

Què creus que es podria millorar, sigui del barri o de l’equip?

No és culpa de la directiva del Sant Andreu, sinó potser de l’ajuntament. Parlo del problema de la gespa. S’ha de canviar ja, perquè es posa en perill als jugadors, tant a nosaltres com als del futbol base.

Cent partits a l’esquena, afegirem cent més?

Espero que sí. Si aquí se m’estima, sempre hi seré.

Fotografia de portada: Albertito amb la samarreta dels cent partits. | Unió Esportiva Sant Andreu

Fotografia interior: Albertito celebrant un gol contra L’Hospitalet pocs dies abans de l’entrevista | Judit Andreu Garcia