Els actes commemoratius de celebració del 125 aniversari del decret d’aprovació de la Congregació Fills de la Sagrada Família van començar el dilluns 2 de febrer al Santuari Parròquia de Sant Josep Manyanet, amb una eucaristia en la qual es va recordar una altra fita important: la primera professió religiosa de Sant Josep Manyanet (1833-1901) i altres companys, que va tenir lloc en la mateixa data però de l’any 1870.
Amb aquell senzill acte es va formalitzar la vida religiosa de la institució que el jove sacerdot Manyanet havia anat preparant a través de llargues nits d’oració a la Seu d’Urgell i la posterior obertura del Col·legi Sant Josep a Tremp el 19 de març de 1864. Al llarg d’aquests sis anys, va anar assajant la vida comuna i la missió apostòlica, i va anar configurant aquella «societat de sacerdots-mestres» com una comunitat religiosa sota la protecció de la Sagrada Família i al servei de la família, principalment mitjançant l’educació catòlica de la infància i la joventut.
Però com succeeix a l’administració pública, la burocràcia religiosa també disposa d’una estricta reglamentació que té les seves fases: el 30 de maig de 1876, l’aleshores bisbe d’Urgell, Josep Caixal, va aprovar per escrit el primer projecte dels Estatuts i Regles de la Congregació de Fills de la Sagrada Família, Jesús, Maria i Josep. Van seguir les aprovacions d’altres prelats i, finalment, la del papa Lleó XIII, amb el decretum laudis, el 30 d’abril de 1887 i l’aprovació definitiva amb el decret attenta salutarium del 22 de juny de 1901, pocs mesos abans de la mort de Sant Josep Manyanet. Justament aquesta és la data de la commemoració dels 125 anys que està celebrant la Congregació de Fills de la Sagrada Família.
Programa d’actes
Vida i obra de Sant Josep Manyanet
Nascut a Tremp, orfe de pare abans dels dos anys, criat amb la seva devota mare, que el va encomanar a la Mare de Déu de Valldeflors, a l’edat de 27 anys Sant Josep Manyanet havia aconseguit el somni de la seva vida després d’estudiar a les Escoles Pies de Barbastre i als seminaris de Lleida i la Seu d’Urgell, sent ordenat sacerdot el 9 d’abril de 1859 quedant com a familiar i secretari del bisbe d’Urgell, monsenyor Josep Caixal.
Deu anys més tard de fundar a Tremp la Congregació dels Fills de la Sagrada Família, masculina, va fundar la branca femenina a Talarn, les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. Com en qualsevol consecució humana d’envergadura, la creació, l’expansió i supervisió de le dues institucions va tenir moments de dificultat, però amb el pas del temps les dues han arrelat fortament a Catalunya i s’han establert a diversos països de diferents continents.
Per altra banda, Sant Josep Manyanet va ser l’impulsor de la idea de crear un gran temple expiatori dedicat a la Sagrada Família. Va col·laborar el seu promotor, Josep Maria Bocabella, amb qui va mantenir una ferma amistat, així com amb l’arquitecte Antoni Gaudí. Sant Josep Manyanet era un gran defensor de la família, que en el segle XIX ja intuïa els perills que patiria en un futur. La seva idea d’un temple dedicat a la Sagrada Família ja l’exposava públicament el 1866, setze anys abans de la benedicció de la primera pedra del temple.
Va ser el fundador directe de nombroses escoles, autor de diverses obres i opuscles i l’any 1899 va fundar la revista La Sagrada Família, que avui es continua editant. El seu lema era “fem de cada llar un Natzaret”. Va morir a Sant Andreu de Palomar el 17 de desembre de 1901 en el lloc on des de 1929 es veneren les seves restes. Entre 1931 i 1933 va tenir lloc el període informatiu del seu procés de beatificació i entre 1958 i 1962 el procés apostòlic amb les declaracions dels testimonis. Finalment el Papa Sant Joan Pau II va declarar la heroïcitat de les seves virtuts el 12 de juliol de 1984, fixant la seva beatificació el 25 de novembre 2024 i el 16 de maig del mateix any el mateix pontífex l’eleva als altars.
Des del 1929, les restes del Pare Manyanet van ser traslladades a la capella del Santuari Parròquia de Sant Josep Manyanet, esdevenint un lloc de devoció continua, un referent espiritual i popular al cor de Sant Andreu de Palomar, reforçat pel memorial que molt a prop explica la seva vida, la seva tasca i el seu carisma.
Fotografia: Memorial Sant Josep Manyanet a Sant Andreu | Pastoral Manyanet
