Xavier Basiana va marxar de l’assemblea quan s’estaven considerant qüestions de funcionament de l’espai que li incumbien directament.
No tots els veïns de l’entorn de la Nau Bostik n’estan contents amb aquest espai. A part de preocupats pel fibrociment tòxic a les naus, des del primer moment alguns s’han queixat de sorolls i molèsties, algunes inevitables en jornades de gran afluència.
L’artífex i cara visible ha estat del projecte de la Nau ha estat en Xavier Basiana, qui va obtenir personalment de la propietat, la immobiliària “La Llave de Oro”, la cessió temporal arrendada per fer-ne un equipament cultural i ho va assolir amb l’ajuda desinteressada de molts veïns del barri, alguns dels quals ja havien compartit esforços amb en Basiana a la Nau Ivanow o a l’Espai30, i també fundacions seves. Tots plegats van desenrunar aquelles naus abandonades, les van pintar i adaptar fent d’un runam un espai cultural.
Poc a poc els malentesos i les petites molèsties amb el veïnat es solucionaven, sovint amb una simple trucada per telèfon a Xavier Basiana indicant que la música estava massa alta, també ajustant horaris al descans dels veïns, els quals a més podien entrar i passejar per les naus. Eren espais oberts al gaudi del barri fins que, de sobte, més d’una vegada hi havia esdeveniments amb peatge a la porta, cada cop més freqüents i sense l’esperit que semblava tenir inicialment el recinte.
Per gestionar la Nau Bostik també és va crear una associació i en el decurs del temps a cada visita es podia obtenir la sensació que cada nau era un univers tancat i que també, per les celebracions que es feien, cada cop la Nau Bostik vivia més allunyada de la realitat del barri i del mateix Xavier Basiana qui, desprès d’haver-hi posat els seus diners, esforç, mobiliari, materials, estava a mans de les decissions assembleàries de l’associació.
A finals de l’anterior mandat municipal, durant la presentació del projecte per convertir la Bostik en un nou equipament, va quedar ben clar aquesta divergència d’interessos, tant amb veïns, com amb l’Escola 30Passos i altres, en un barri mancat d’equipaments, que clama, per exemple, per un nou CAP, i que temia que el projecte de la Bostik s’acabés convertint en una nova Nau Ivanow, amb la qual tot el barri està molt content, però que el conjunt veïnal no en treu un profit directe mentre manquen d’altres coses.
Sigui com vulgui, la setmana passada es coneixia la ruptura entre Xavier Basiana i l’Associació que, a esquenes de Basiana, havia canviat el contracte d’ús amb la propietat posant-lo a nom de l’entitat donant-li per tota explicació que l’havia avisat per un burofax que d’existir, el destinatari no l’havia rebut.
Xavier Basiana en l’assemblea de dimarts dia 11, va marxar dolgut de la Bostik, com dolguts estan aquells que eren amb ell a primera hora i van suar per convertir unes naus industrials abandonades en una realitat associativa. En Xavier ha marxat, però es pot ben dir que l’han fotut fora i ara, després de dedicar deu anys de la seva vida al projecte Bostik i invertir-hi diners i jornades, caldria com a mínim que se’l tractés com a qualsevol treballador i que, com dicten els drets sindicals, l’associació l’indemnitzés.
Està per veure com un espai que durant els darrers anys ha estat obert a forces progressistes i socials de diferent signe, que les ha acollides en reunions, mítings i nits electorals i que a la seva pàgina web no para proclamar el seu servei al barri, serà capaç de tractar a un veí que hi ha deixat un tros de la seva vida.
De com es desenvolupin els fets, segons es resolgui la crisi, coneixerem exactament quines són les intencions de futur i si estem davant d’un projecta integrat al barri o tendent a la gentrificació genèrica de la ciutat.
Finalment reproduïm la nota que Xavier Basiana ha fet pública:
Fotografia: Xavier Basiana | Pinterest X. Basiana
Imatge del text de X. Basiana.
