El sobrecost es calcula en més de 30 milions d’euros.
Vuit anys no són res si agafem com a mesura cronològica les obres ferroviàries de La Sagrera, les obres d’una llarga tirallonga de ferro que hauria d’abastar tot l’arc mediterrani, una mena de Via Augusta més de dos mil anys desprès, només que els romans en construir aquella Via Augusta, van tardar molt menys.
El tram proper a Barcelona, el de La Sagrera, on hi haurà d’haver la futura estació central de Gran Velocitat, allà on no podia ser perquè segons un conseller de la Generalitat, només “era un camp de cols”, l’Estat, Adif, la seva Administracion de Infraestructuras Ferroviarias, va encarregar l’any 2008 a una empresa, Corsán, la construcció de dues plataformes ferroviàries en el tram entre La Sagrera i el Túnel de la Trinitat, l’import de lesa quals pujava 67,9 milions d’euros.
Quatre dies desprès, un segui de modificacions del projecte, que Adif autoritzà com a necessàries, havien encarit el projecte en 13,6 milions més, però cap problema, tot tirava endavant.
Sembla que els directius d’Adif estaven molt contents: algun se’n va anar a esquiar als Estats Units o al Canadà, altres van encarregar reformes en domicilis particulars per valor de 22.000 euros, els de més enllà es gastaven cinc mil euros en benzina, i uns quants rebien la visita del Pare Noel que, fent hores extraordinàries, els hi portava regals fora de temporada, amb detalls com el pagament de multes de trànsit.
Van passar uns anys així encarint-se l’obra, circulant els regals, fins que un bon dia, un petit empresari subcontractat, cansat de pagar els regals de “l’amic invisible” va creure que aquell joc no tenia cap gràcia i va anar a la fiscalia, que va obrir una investigació.
El maig de 2014 l’iceberg va mostrar la seva petita part visible, quan uns guàrdies van irrompre a l’antiga estació de mercaderies de La Sagrera, reutilitzades com a oficines d’Adif, i va comença a omplir capses i bosses amb papers i més papers. Es tractava d’una recerca batejada amb el nom de “Operación Yogui” i en aquells moments grataven sota un horitzó de 6 milions possibles de frau.
En total diuen que els de Corsán, amb la complicitat d’uns càrrecs d’Adif, van facturar 33,4 milions d’euros que no calien, que en realitat es van facturar i cobrar, però que eren virtuals, que ningú no ho va fer. En definitiva, que si fa vuit anys no s’arriba a aturar això, avui el forat podria estar cap als 80 milions. Però això és molt suposar, ja que en aquest cas els desviaments pressupostaris van ser com el conte de la lletera, que va acabar amb el càntir a trossos i la llet vessada.
Esbrinar i quantificar la malifeta de sis anys n’ha costat més de vuit a la jutgessa instructora que ara ja si que és capaç d’acusar a quinze persones, cinc d’elles alts funcionaris d’Adif amb el seu Director General Antonio Gutiérrez, de diversos delictes i graus, com prevaricació, falsedat, malversació, tràfic d’influències i frau.
Les conclusions actuals en poc difereixen de les divulgades el 2017. La notícia està en que ara ja res no hauria d’impedit que els presumptes corruptes vagin a judici. Estem a la porta prèvia, o almenys així ho interpreta Jesús García Bueno a l’edició de El País d’avui dimarts, però… al cap de vuit anys d’aquell registre hom es pregunta què veurem abans, si l’estació de La Sagrera acabada o la sentència del judici, ja que la construcció d’obres publiques i els jutjats avancen al mateix ritme.
Fotografies: tram de les obres afectat pel frau en l’època que es va destapar la història | Joan Pallarès
