El Pare Manel rep la Medalla d’Or de Barcelona a títol pòstum

Aquest divendres el Ple del Consell Municipal de Barcelona va aprovar reconèixer diversos ciutadans amb distincions que simbolitzen l’agraïment de la ciutat a la seva tasca en diferents àmbits en els quals van sobresortir per la seva destacada implicació.

Entre aquestes persones, des de la perspectiva del districte de Sant Andreu, s’ha d’esmentar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, a títol pòstum, atorgada a Manel Pousa i Engroñat, més conegut com pare Manel: pel seu compromís solidari i l’activisme social en favor de les persones en situació de vulnerabilitat, en especial la infància en risc i les persones privades de llibertat.

També han estat distingides tres persones més:

  • Medalla d’Or al Mèrit Cívic, a títol pòstum, a Pere Casaldàliga Pla: pel seu combat permanent contra els abusos de poder i l’explotació, i pel seu compromís ferm a favor de la justícia social, la igualtat i la dignitat dels pobles indígenes.
  • Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la ciutat de Barcelona a la Federació Catalana de Natació: per la tasca de promoció de l’esport i, sobretot, de la natació en totes les modalitats, pels èxits esportius assolits i per la contribució a la projecció de la ciutat.
  • Medalla al Mèrit en la categoria d’argent i a títol honorífic a Guillem Moya Niubó, per la gran rellevància de la seva intervenció en la protecció dels drets, les llibertats i la seguretat ciutadana.

Perfil biogràfic del Pare Manel 

El Pare Manel va morir al setembre de l’any passat, deixant un gran buit als veïnats de la part nord de la ciutat, on va exercir la seva vocació de servei a la societat des del seu sacerdoci, però la seva vida va començar lluny de Barcelona, ja que va néixer a Gra­nada el 1945 perquè la família, barcelonina d’origen, s’havia establert ocasionalment allà.

Tornats gairebé de seguida a la ciutat comtal, va fer la seva vida a la capi­tal cata­lana, on va ser orde­nat sacer­dot a la parròquia de Sant Josep Oriol el 1975. Va exer­cir de cape­llà a la parròquia de la Santíssima Tri­ni­tat de la Tri­ni­tat Vella des de 1993 i als bar­ris de Ver­dun i Roque­tes, al dis­tricte de Nou Bar­ris.

El pare Manel va ser molt cone­gut per la seva tasca social al cap­da­vant de la seva fundació en suport de col·lec­tius vul­ne­ra­bles i per a la rein­serció de les persones pre­ses. En aquesta enti­tat va impul­sar jor­na­des per recap­tar fons amb la complicitat de per­so­na­li­tats des­ta­ca­des del món de la cul­tura i els mitjans de comu­ni­cació.

El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya i la Meda­lla d’Honor de Bar­ce­lona. Però segurament, el que més dona idea del sentit i del valor de la seva tasca són les mostres de condol i d’admiració que es van poder llegir en saber-se el seu traspàs al grup de Facebook de l’Avv Trinitat Vella on es van poder llegir textos frases com aquests i altres de semblants:

  • ‘És una gran tristesa que se’n vagi del nostre costat una persona tan humanitària, solidària i sobretot compromesa amb la gent més humil i necessitada d’aquesta societat injusta. RIP.’
  • ‘No me lo puedo creer. No hay día que no lo saludase y charlase con él cinco minutos’. Alberto Guerrero: ‘Nunca olvidaré mi boda. Él la hizo especial.’
  • ‘Gràcies Pare Manel per la teva humanitat, per portar a terme el testimoni de Jesús treballant pels més desfavorits’.
  • ‘DEP. Una gran persona que adoraba y luchaba por la gente del barrio. No te olvidaremos. Tú eres Trini”.

Fotografia: el pare Manel l’any 2017 a la parròquia de la Santíssima Trinitat | Joan Pallarès

 

 

Continguts relacionats

Televisió

Suplements

Opinió

Participació