L’esplai lligat a la parròquia del carrer Monges celebra aquesta temporada 2019-20 el seu 50è aniversari amb tot un seguit d’actes. El primer és la inauguració del curs regular de l’entitat que s’aprofita per reunir totes les persones que han format part de la seva història i organitzar una jornada de germanor.
El programa comença diumenge a les 11h amb la benvinguda al pati de la parròquia; a les 12h, celebració religiosa; a les 13h, activitats diverses per a infants i venda de la dessuadora del cinquantenari; a les 14h, dinar popular; a les 16h, presentació del grups del curs 2019-20; i a les 16:30h, concert amb les cançons més recordades de la història de l’esplai.
Al llarg de la temporada s’han planificat 5 actes més que els nostàlgics dels temps viscuts a Sant Pacià i a molts racons de Catalunya hauran de tenir en compte per no perdre l’alegria de retrobar els amics i amigues que, per culpa del pas del temps i les diverses circumstàncies de la vida, o són difícils de veure, ni encara que sigui molt ocasionalment, o resulta de tot punt impossible.
El calendari que fa temps que circula per les xarxes, per exemple al Facebook de l’entitat és el següent: 30 de novembre: Festa Major + Concert Jove; 21 de desembre: Festival de Nadal; 25 i 26 de gener: Excursió de Secció; 7 i 8 de març: Excursió en Família; 18 i 19 d’abril: la Gran Excursió; 6 de juny: Fi de Curs.
No hi ha millor manera per copsar el que ha significat una entitat tan entranyable per milers de persones que van viure la seva infantesa a les files de l’esplai Sant Pacià, sense anar més enllà, perquè alguns joves allarguen la seva complicitat més anys, que reproduir les paraules que Sònia Moll, escriptora andreuenca i santpacianenca, va publicar en el seu blog personal La vida té vida pròpia amb motiu de la trobada del 40è aniversari:
“Penso l’Esplai i recordo la llum esgrogueïda dels fanals d’aquella primera tarda, i la mare que havia vingut a buscar-nos amb el berenar. Recordo centenars de tardes semblants, amb la mateixa sensació d’enyorança sobtada de les dues hores que havien volat i m’havien fet oblidar els dies grisos d’entre setmana, la rigidesa de l’escola de les monges, l’estretor d’un pis massa petit per a quatre criatures.
Recordo un lloc per a nosaltres, els fills desubicats de la xilena acabats d’arribar al barri, un lloc com el dels altres, sense rebutjos, sense desconfiança, sense muralles. Sense ningú que canviés de llengua quan se’ns adreçava. Perquè a l’Esplai no vam ser mai els de fora, sempre vam ser tan de dins com la resta, sempre ens van fer sentir, des dels companys fins al consiliari passant per tots i cadascun dels monitors, que hi pertanyíem.”
Des de divendres que només tinc gratitud. Gràcies a tots els qui heu fet possible que l’Esplai Sant Pacià hagi format part de les nostres vides, i als qui encara avui teniu empenta i ganes perquè continuï oferint un espai de lleure, jocs i alegria als infants del barri”.
Fotografia: Una de les típiques activitats al pati de la parròquia | Esplai Sant Pacià
