Arriba el tercer reportatge sobre les eleccions municipals. El d’avui és un monogràfic sobre cohesió social i educació, dos temes molts sensibles que pateixen moltes mancances al Districte de Sant Andreu. S’han de contrarestar moltes dinàmiques negatives i els posicionament de les diferents candidatures en aquests dos àmbits pot determinar la intenció de vot.
L’atur, la pobresa i els desnonaments han afectat molt el veïnat dels barris del Districte de Sant Andreu en els darrers anys. Quines polítiques impulsaran per crear ocupació, garantir el dret a l’habitatge, assegurar una renda mínima garantida o combatre la pobresa energètica?
Partit Popular de Catalunya (PP): Per crear ocupació, s’han de crear les condicions adequades perquè les empreses creïn llocs de treball estables i de qualitat. Entre les principals mesures s’inclouen eliminar les traves administratives en l’inici o expansió de l’activitat econòmica; facilitar liquiditat als emprenedors, autònoms i petites i mitjanes empreses; millorar la competitivitat dels sectors estratègics i fomentar la internacionalització; apostar per la formació per a les persones aturades; o dur a terme un pla d’inversions públiques per totes les administracions. Per garantir el dret a l’habitatge, el govern del PP és el primer que ha legislat per fer front els desnonaments. Els ha aturat fins a dos anys i ha possibilitat la dació en pagament i continuar a casa amb un lloguer social. En l’àmbit municipal, vam acordar amb CiU el Pla 100×1000 per ampliar en més de 1.000 habitatges el parc d’habitatges públics. Cal executar els habitatges en construcció les casernes i també elaborar un pla de xoc en matèria d’habitatge social. En relació a la renda mínima garantida, considerem que ha de ser un ajut encaminat cap a la inserció social i laboral. Per això, són fonamentals els plans individuals d’inserció laboral. Per combatre la pobresa energètica cal incrementar els recursos destinats a les famílies amb un fons de contingències socials, dotat amb el 2% de la despesa corrent del pressupost consolidat de l’Ajuntament, que representa uns 40 milions d’euros.
Barcelona en Comú (BeC): En un districte amb més de 10.000 persones aturades, hem d’intervenir des de l’origen; amb la feina i la prestació econòmica. Des de l’Ajuntament –tot i no disposar de tots els instruments necessaris– es poden crear plans de barris i plans comunitaris per la creació d’ocupació i la rehabilitació. Unes mesures que també han de tenir en compte la gent gran, amb la promoció de programes d’inserció laboral i formació. Una altra qüestió és la inversió que s’ha de fer Sant Andreu, ja que si no inverteixes no crees llocs de feina. D’altra banda, la cobertura de necessitats bàsiques també és fonamental. Nosaltres exigim que la Generalitat compleixi amb la renda garantida de ciutadania. Barcelona té prou recursos per generar un complement a les famílies necessitades però no hi ha voluntat. Així, tots els ajuts que donen els serveis socials, els volem unificar en una renda complementaria per garantir que ningú estigui per sota del llindar de la pobresa. Finalment, la pobresa energètica s’ha d’abordar des de diferents llocs. No hi poden haver habitatges en males condicions. S’ha de negociar amb les companyies perquè no hi hagin talls de subministrament. S’han de garantir dels béns comuns en comptes de privatitzar els serveis, i s’ha d’impulsar un fons contra la pobresa energètica. Cal una tarifació social perquè hi ha gent que creu que no les podrà pagar i cal ajudar a les famílies amb pobresa infantil.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): La generació d’ocupació és la nostra principal preocupació. Per això, proposem posar en marxa una Agència de Desenvolupament i Ocupació i impulsar les ajudes a les petites i mitjanes empreses i als autònoms. Al districte, defensarem i recuperarem els polígons del Bon Pastor perquè creiem que cal una reindustrialització que reforci els sectors que funcionen. També promourem la inclusió laboral a través de l’alfabetització tecnològica, impulsarem instruments com Barcelona Activa per ajudar en la recerca de llocs de treball o fomentarem altres formules d’economia solidaria. En relació amb l’habitatge, impulsarem una Taula d’Habitatge Social d’Emergència amb representació de l’Ajuntament, associacions, bancs i el Departament de Justícia per evitar els desnonaments. Garantirem un reallotjament temporal a totes les persones que, per dificultats econòmiques, siguin desnonades, especialment si tenen fills. Canviarem el règim de venda a lloguer de les promocions públiques en construcció o pendents de comercialització i acabarem els habitatges públics pendents d’execució (casernes, Fabra i Coats, Nord Trinitat, etc.). Quant a la pobresa energètica, orientarem i ajudarem des dels serveis socials les famílies amb pocs recursos, per evitar els talls de subministraments bàsics i fer que puguin disposar d’ajuts per pagar les factures. Si fóssim un estat, podríem fer una llei contra la pobresa energètica i una llei d’arrendaments urbans.
Candidatura d’Unitat Popular (CUP): Respecte l’habitatge, cal aturar l’especulació immobiliària mitjançant la no construcció de pisos mentre n’hi hagi de buits. A més, s’ha de proposar l’estudi de programes de rehabilitació i masoveria urbana. L’habitatge social ha de ser preferentment en règim de lloguer. S’ha de potenciar l’accés a l’habitatge als col·lectius que ho necessitin, prioritzar el lloguer taxat i limitat, i distribuir-lo pel territori per fomentar la integració i evitar la marginació. A més, s’han d’adaptar de forma especial per a persones grans i persones discapacitades. Així, el preu del lloguer social s’ha de regir de manera que no excedeixi un terç de la renda de la unitat de convivència. Respecte l’ocupació, demanem una jornada laboral de 30 hores setmanals. Repartir la jornada i mantenir els salaris no només permet repartir la riquesa, sinó que permet exercir els drets de ciutadania vinculats a la democràcia; ens cal temps per a participar. Per altra banda, l’Ajuntament s’ha de comprometre amb el suport a treballadores i treballadors, en la defensa dels llocs de treball i de les activitats existents, des de la implicació en els aspectes legals com socials. També s’han de tenir en compte les feines vinculades a la reproducció i cures, que són tasques invisibilitzades i dutes a terme principalment per dones. Una responsabilitat permanent imprescindible en moments com l’actual, en una situació de crisi econòmica i de treball al nostre país. Per afavorir aquesta situació cal realitzar plans d’ocupació reals, justos i inclusius.
Ciutadans (C’s): Hem creat dues vies per solucionar aquests problemes. Una via municipal i una via a nivell estatal. En relació a la renda mínima, no estem a favor. Tot i així, sí que impulsem un model que permeti que els treballadors –aquells que estan cotitzant– no tinguin salaris precaris, allò que es coneix com a IRPF negatiu. Defensem que els treballadors amb ingressos destinin una part als treballadors que menys en tinguin. D’aquesta manera, es podran anivellar els seus recursos, es podran reduir les desigualtats, augmentarà el poder adquisitiu i es reactivarà l’economia. A nivell de comerç, defensem que s’han de fomentar plans de publicitat, d’exempcions fiscals i de bonificacions per aquelles empreses emprenedores i per aquells empresaris que contractin aturats de llarga durada. Un fet que permetria reduir l’atur i assegurar que les persones tinguin ingressos per viure dignament. Respecte l’habitatge, nosaltres defensem un model combinat de tipus privat al servei de l’interès general. Un model que ofereixi unes bones condicions, amb habitatges de protecció oficial sempre de lloguer.
Convergència i Unió (CiU): En relació a la pobresa energètica hem d’aplicar la normativa ja vigent de la ciutat de Barcelona i s’ha de gestionar a través dels serveis socials el conjunt d’ajudes existents. Quant a la renda mínima, hem de veure quins són els complements a aplicar. En aquest tema, una de les feines i conclusions és com es pot arribar a generar un salari mínim ja que a nivell de Barcelona és complicat. D’aquesta manera, hem fet un canvi en les polítiques de Barcelona Activa. Volem fomentar la formació i l’emprenedoria, així com consolidar la industria a nivell internacional; que la gent aposti per la ciutat de Barcelona. El que ha de fer la ciutat és generar un espai que afavoreixi la inversió estrangera. A nivell d’habitatge, a Sant Andreu ha estat molt minso, però hem dipositat esperances amb el Pla 100×1000, és a dir, donar la gestió a una empresa privada, compartida amb l’Ajuntament perquè gestioni determinats recursos com són els aparcaments. Això ens permet dur a terme projectes de pisos de protecció oficial. Amb tot, el següent mandat és el del Districte de Sant Andreu a nivell de desenvolupament amb els habitatges de Nord Trinitat, la quarta fase del Bon Pastor o el desenvolupament de les casernes. Sant Andreu pot ser un bon districte de política social.
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC): Aquest és un dels punts forts del programa perquè un dels problemes dels nostres barris són les desigualtats. Per lluitar contra les desigualtats, el primer que cal tenir en compte és que hi ha un greu problema d’atur a Sant Andreu en les persones de més de 45 anys. Per tant, des del PSC l’aposta més seriosa en tema d’atur és una aposta econòmica que es basa en el pla de creació de 30.000 llocs de feina en quatre anys a la ciutat de Barcelona. El pla gira sobre uns eixos determinats. El primer consisteix en retornar la inversió al barris que s’ha perdut en els últims anys; hi ha grans obres de ciutat aturades que s’han de tirar endavant com les línies 9 i 10, la zona del tren d’alta velocitat… per crear llocs de feina. Un altre eix és la rehabilitació d’edificis perquè crea llocs de treball en totes les indústries relacionades i perquè es farà servir a canvi de posar els habitatges en lloguer social i a preus socials. Si tens un pis i vols rehabilitar-lo l’Ajuntament t’ajudarà però a canvi, hi haurà d’haver lloguer social amb un preu menor. Es tracta d’una xarxa, lluites contra l’atur i contra la precarietat de l’habitatge alhora. Una altra qüestió és la formació i els plans ocupacional per formar a la gent i donar-li a la vegada, un sou. Aquestes qüestions que s’han perdut s’han de recuperar. I respecte la renda mínima, hem de garantir una partida a aquells infants en risc d’exclusió social, per tant passarem de les 7.500 que es donen ara fins a les 17.000 a les que volem arribar.
Quins seran els principals instruments que utilitzaran per millorar la cohesió social i el benestar de les persones residents al Districte de Sant Andreu?
PP: Per millorar la cohesió social, crearem línies específiques d’ajuts per als barris amb dèficits per activar la seva activitat econòmica. També construirem els habitatges dotacionals per a gent gran i jove pendents a casernes de Sant Andreu, així com els habitatges socials de Porta Trinitat. Exigirem a la Generalitat el compliment del conveni d’equipaments socials 2005-2007, ja que 10 anys després de la seva signatura encara està pendent la construcció de la residència i el centre de dia per a gent gran i la residència per a persones amb discapacitat previstes a casernes de Sant Andreu. Ampliarem el nombre de centres de serveis socials en aquells barris amb més demanda com el barri de la Trinitat Vella. Incrementarem els recursos econòmics destinats a famílies i institucions sense ànim de lucre, per tal de cobrir les necessitats de les persones vulnerables. I finalment, rebaixarem els impostos i les taxes municipals, com un 20% en l’IBI, i aplicarem més bonificacions i exempcions fiscals per a persones i famílies en situació de vulnerabilitat social i econòmica.
BeC: La priorització per la cohesió social en totes les polítiques de l’Ajuntament és fonamental. Per tant, l’alternativa de Barcelona en Comú té l’objectiu de combatre el model de ciutat fracturada i dividida fruit de les decisions que s’han pres en el govern Trias. L’escola bressol, per exemple, és un element clau de cohesió social i hi ha estudis que demostren l’èxit escolar. D’aquesta manera, en barris empobrits és necessària la promoció d’escoles bressol i de l’educació. Una altra mesura relacionada és la de treballar amb moltes entitats del districte i amb els centres oberts d’atenció a la infància fora de l’escola. També cal destacar que una de les qüestions que s’han retallat són les exigències d’inserció sociolaboral vinculades a les contractes de l’Ajuntament. Precisament, el tema de les clàusules social en els contractes és clau per fomentar la inclusió.
ERC: Per millorar la cohesió social caldrà cobrir les necessitats bàsiques subjectes a dret. Per tant, s’hauran de dur a terme polítiques de drets i no assistencials. S’ha de construir un districte preventiu i de convivència que faci front a la vulnerabilitat i l’exclusió. Un districte que treballi per millorar les condicions de vida de les famílies i per reduir les situacions de risc de la infància. També s’han de millorar les oportunitats socials de tots els adolescents i joves, sense oblidar que les persones grans han de tenir un paper protagonista a la ciutat. Hem de promoure un districte que lluiti pel dret a la vida independent i contra la discriminació de qualsevol tipus. Per això, ampliarem la cobertura dels serveis socials bàsics i especialitzats per arribar a tots els barris per igual. Elaborarem plans d’inclusió social al districte (coordinació de serveis socials, educació, salut, habitatge i ocupació), incrementarem els recursos socials amb un pla d’emergència social a la franja del Besòs –zona d’alt risc social–, i dotarem de manera urgent el barri de la Trinitat Vella d’un centre de serveis socials.
CUP: La nostra política es basa en la participació directa de la ciutadana per decidir aspectes que ens afectin al districte. Les persones ja s’organitzen en espais, xarxes i col·lectius per tractar problemàtiques concretes que afecten a la comunitat. El que s’ha de fer és potenciar aquests espais i recollir aquestes veus. Tractar les problemàtiques com a tal, perquè ningú sap millor que la gent del carrer allò què cal per millorar el seu entorn. El suport mutu és una de les potes, però l’eradicació de la pobresa n’és l’altra. A la ciutat la pobresa era del 16% amb l’entrada dels governs d’esquerres a l’Ajuntament i quan en van sortir el 2011 era del 18%. Creiem que no només s’ha de reduir i despenalitzar la pobresa, sinó que cal eradicar-la. Recordem que hom abans d’abandonar la llar renuncia a una alimentació saludable, així que aquelles persones avui desnonades, ahir patien malnutrició. Un Sant Andreu sense pobresa, més igualitari en general, serà un Sant Andreu més cohesionat i socialment més just. D’aquesta manera, cal dotar de tots els fons necessaris els serveis socials i tornar-los enfocar a una tasca d’apoderament i no merament assistencialista, així com aturar d’arrel els desnonaments.
C’s: Sant Andreu és un districte pobre en comparació a la mitjana de Barcelona. Creiem que la millor manera de solucionar el problema és que els ciutadans de la ciutat que tinguin més recursos vinguin a aquest districte. O, per exemple, que els turistes coneguin aquest districte. D’aquesta manera, el que farem serà fomentar la creació de centres de formació professional als barris més pobres i la creació d’espais d’atracció turística. A l’espai de la presó de la Trinitat, per exemple, hi podria haver algun equipament que atregui ciutadans de Barcelona i que doni un impuls a les petites empreses dels voltants perquè puguin tenir majors ingressos. I és que, el tancament de l’administració de l’Agència Tributària al carrer Gran de Sant Andreu ha tingut un gran impacte negatiu pel que fa a persones que visitaven el barri i que es convertien en consumidors potencials. Per tant, si aconseguim que el districte tingui pols d’atracció aconseguirem que creixi. També cal fomentar els plans de formació per als empresaris i treballadors d’eixos comercials, ja que els podem considerar com a fonamentals per reactivar l’economia, i per tant, per millorar la cohesió social i el benestar de les persones.
CiU: Les realitats dels barris del districte són molt diferenciades, per tant la millora de la cohesió social i del benestar varia en funció de la zona. Així, per exemple, el sentiment de poble de Sant Andreu de Palomar o la Sagrera no es pot comparar. Un altre aspecte és el socioeconòmic, el qual varia molt en funció del barri. Per tant, totes les actuacions que es duen a terme són pensades barri a barri. D’aquesta manera, disposem d’un pla integral específic per la Trinitat Vella, d’un pla de desenvolupament comunitari a Navas… És tracta doncs, d’aconseguir una bona xarxa d’equipaments, un teixit associatiu i un conjunt de serveis que beneficiïn els ciutadans del districte.
PSC: Nosaltres proposem dues branques. La primera és que la població tingui feina perquè no caigui en exclusió social. Però per aconseguir aquest objectiu és necessària tota una legislatura. Per tant, tenim un pla a quatre anys vista amb el que vas treballant i un pla B que s’ha de tirar endavant immediatament. D’aquesta manera, hem fet un pla d’emergència social, que el volem ampliar i consolidar en el temps. S’han d’ampliar els serveis socials, s’ha de garantir una renda mínima a aquells infants en risc d’exclusió social i han de retornar les beques menjador. Per tant, hi ha una aposta clara per aquest pla. D’altra banda, també s’ha d’apostar per la Taula d’Emergències Socials en relació als pisos de persones desnonades. Els desnonaments són un problema que esperem que es redueixi. Però per aconseguir-ho, cal que es canviï la política d’actuació de l’Ajuntament en aquests casos. Així, la proposta per evitar l’impacte social va encaminada cap a una Taula d’Emergències Socials amb uns criteris menys estrictes i més laxes dels que hi ha ara. S’han de fomentar les ajudes al lloguer i construir els habitatges de protecció oficial, també de lloguer, que estan compromesos a les casernes i a la Trinitat Vella.
El Districte de Sant Andreu és capdavanter en dèficit de places escolars i hi ha diversos centres educatius en barracons. Quines mesures duran a terme per acabar amb aquesta situació?
PP: En relació a les escoles en barracons, vam demanar que s’establís un calendari realista de supressió dels barracons i del trasllat en el cas de l’Escola La Maquinista. Durant el 2014, degut a les queixes veïnals pel trasllat dels barracons, vam desencallar la situació en una comissió d’urbanisme. Dins el mateix projecte, es començà a construir la passera que ha d’unir els carrers Joan Comorera i Ferran Junoy. Les obres estan complint els seus terminis i esperem que el centre estigui acabat el curs 2015-2016. Un altre centre que la Generalitat s’ha compromès a construir és l’Escola Can Fabra. Des del PP estarem amatents al compliment dels pactes i al pagament per part de la Generalitat. Més problemàtic és el cas dels instituts d’educació secundaria amb l’incompliment del pla d’equipaments educatius on es preveia la construcció de l’Institut Martí Pous i de l’Institut La Sagrera. El primer ha d’acabar al curs 2018-2019 i el segon no té ni projecte redactat. Per tant, demanem un replantejament i una planificació tenint en compte la població dels barris. Finalment, en relació a les places d’escoles bressol municipal, durant el curs 2013-2014, 254 famílies que havien sol·licitat una plaça no van poder accedir-hi. Des del PP apostem per concertar places d’escola bressol amb guarderies i llars d’infants privades en casos en què l’oferta pública sigui insuficient sempre en un marc normatiu que atorgui les garanties al servei.
BeC: El tema educatiu és clar. Des del Consorci d’EducacióS’ha de liderar la defensa de l’escola pública i l’exigència de places a tots els districtes. No pot ser que es continuïn perdent mestres i que hi hagi un col·lapse, per exemple, en escoles de Sagrera i Sant Andreu de Palomar. S’ha de solucionar la qüestió de les places educatives, perquè hi ha molta més demanda que oferta educativa existent. I s’ha de solucionar tant a primària com a secundària. Per tant, s’han de planificar noves escoles i tirar endavant aquelles que estan pendents de construcció. Per exemple, el tema de l’Institut La Sargera, ja hi ha un sòl i un espai disponible, per tant, el que caldria seria liderar la construcció. A La Maquinista, el deure de l’Ajuntament és fer una escola en condicions i no excusar-se davant els problemes. Així doncs, hi ha un element clau; s’ha de defensar més oferta d’educació pública.
ERC: L’educació creiem que és l’eina més potent per lluitar contra la pobresa i les desigualtats. Per tant, garantirem que la ciutadania tingui la possibilitat de formar-se amb una oferta de qualitat i ajustada a les necessitats de tots els cicles vitals. En primer lloc, desenvoluparem un pla d’equilibri i de racionalització del mapa escolar al districte i vetllarem per la rehabilitació i manteniment dels centres d’educació públics. En relació a les escoles bressol, intentarem ampliar la xarxa pública sempre garantint-ne la titularitat i la gestió pública. Així, per exemple, recuperarem la gestió pública de l’Escola Bressol els Patufets de Navas i apostarem per la construcció de dues llars d’infants més, la de les casernes i la del canòdrom. També promourem la construcció de l’edifici definitiu de l’Escola La Maquinista i de l’Institut Martí Pous. Apostarem per l’Institut Doctor Puigverd per tal que continuï potenciant-se i vetllarem pel centre de formació professional que està previst a Baró de Viver. A més, volem impulsar la creació d’una escola d’idiomes al districte i que l’AFA Bon Pastor esdevingui finalment un centre d’adults de pròpia gestió.
CUP: L’educació és un dels espais on el mercat vol accedir. El desmantellament progressiu de l’anomenat estat del benestar s’enfoca cap al model concertat d’escola i una de les seves estratègies és la depauperació d’allò públic, tal com passa amb la sanitat. Per tant cal una política d’inversions públiques clara i coherent. És evident que la situació dels barracons és lamentable i que al districte les escoltes públiques són deficients quantitativament. Per això, exigim la construcció o remodelació d’aquests equipaments en plans urbanístics ja aprovats des de fa anys. Les inversions públiques han de ser prioritàries davant dels drets bàsics com és l’accés educació, la salut i l’habitatge.
C’s: Es necessiten més centres educatius perquè a Sant Andreu afecta una doble problemàtica: els barracons i la manca de places. D’aquesta manera, els plans que ja estan fets s’han de modificar per crear nous centres que no estan en ment de l’administració actual. Però sobretot, s’han finalitzar els equipaments que estan previstos. A més, també s’ha de solucionar l’estigmatització de certes escoles dels barris més pobres. No pot ser que el districte tingui dues classes de ciutadans. No pot ser que els ciutadans de Sant Andreu de Palomar, d’alguna manera, tinguin més privilegis i estiguin en un ambient més tancat, i que ciutadans del Bon Pastor, la Trinitat Vella i Baró de Viver visquin en una espècie de marginalitat perquè des de l’Ajuntament no s’inverteix i ni s’interessa per invertir en aquestes zones.
CiU: En primer lloc, l’Escola La Maquinista ja està en projecte perquè des de l’Ajuntament ja s’ha avançat el finançament necessari per tirar endavant el centre. L’Escola Can Fabra està en obres i per tant, en construcció. Així doncs, a aquests dos centres principals els hem donat resposta a curt termini. En relació a l’Institut Martí Pous, també començarem a fer els arranjaments per habilitar-los tot i que no podrà ser una realitat el curs 2016-2017. A més, tenim constància que hi ha necessitats d’un nou centre de d’educació primària a Sant Andreu que s’haurà de desenvolupar.
PSC: En primer lloc, s’han de solucionar tots els problemes de barracons. Ens hem plantar davant la Generalitat per exigir que es construeixin centres com l’Escola Can Fabra, sense deixar a la gent penjada. Això vol dir que, si nosaltres avancem els diners de qualsevol equipament, aquesta quantitat passarà a deute i la Generalitat ens ho haurà de pagar. Per tant, s’ha de fer l’Escola Can Fabra, l’Escola La Maquinista i s’ha aprovar el pla que hi havia establert. També s’ha de construir l’Institut Martí Pous perquè Sant Andreu de Palomar segueix sense un institut. Així doncs, des del nostre partit prendrem un paper reivindicatiu seriós i reclamarem tant com calgui per aconseguir tirar endavant els equipaments. L’Escola Can Fabra no pot estar en barracons quatre anys més i no es passaran una altra legislatura en barracons. No pot ser que es canviïn els plans per dur a terme aquests equipaments perquè això l’únic que suposa és que quedin aturats, com ha passat a l’Escola La Maquinista. Amb tot, el que farà el PSC si arriba a l’Ajuntament és plantar-se perquè Barcelona, i també Sant Andreu, han desaparegut políticament.
Representants polítics
PP: Joan Castelló (cap de premsa municipal).
BeC: Laia Ortiz (número 3 de la llista electoral) i Felipe López-Aranguren (candidat a conseller de districte).
ERC: Montse Benedí (consellera de districte i número 3 de la llista electoral).
CUP: Ivan Altimira (candidat a conseller de districte) i Cristina Castells (candidata a consellera de districte).
C’s: Daniel Elicegui (candidat a conseller de districte i portaveu).
CiU: Raimond Blasi (regidor del districte).
PSC: Enric Fernández-Velilla (conseller de districte i primer secretari) i Javier Angulo (secretari d’organització).
Fotografia: Protesta educativa a la plaça Orfila | AMPA Escola La Maquinista
