Arran de la fotodenúncia de pares i mares del futbol base de la UE Sant Andreu publicada aquest dimecres, Andreuenc els ha volgut acompanyar en una visita al camp de l’AISS per conèixer de primera mà l’estat d’unes instal·lacions esportives impròpies d’un país desenvolupat. Tot plegat és dantesc, l’abandonament i la degradació és total, fins al punt que –sense ser una hipèrbole– sembla un camp de futbol del Donbàs o la Franja de Gaza devastat per la guerra i la misèria, però és Barcelona.
Per entendre com s’ha arribat fins aquí cal retrocedir en el temps, fins a l’origen de tot plegat: fa un quart de segle. El camp de futbol titularitat de la Generalitat de Catalunya que hi havia la confluència dels carrers de Bonaventura Gispert i de Josep Soldevila, al districte de Sant Andreu, va quedar afectat per les obres de les línies 9 i 10 del metro. Per aquest motiu es va habilitar un camp de futbol provisional a l’altra banda de les vies del tren, al districte de Sant Martí, en uns terrenys afectats per les obres de l’estació d’alta velocitat de la Sagrera. Tot plegat es va materialitzar entre 2004 i 2005, i en teoria havia de ser per pocs anys, però les obres públiques mai compleixen els terminis i més de dues dècades després la provisionalitat s’ha enquistat fins a la putrefacció.
La infografia amb la vista aèria de la cronologia del trasllat del camp original al provisional mostra com la UE Sant Andreu va rebre un terreny de joc de terra i amb uns mòduls prefabricats molt bàsics per fer de vestidors. Des de llavors, el manteniment i les poques millores que s’han pogut dur a terme a l’AISS les ha hagut de fer la UE Sant Andreu, amb la limitació de recursos pròpia d’un club no professional. Malgrat ser un equipament esportiu de titularitat pública, ni la Generalitat de Catalunya ni l’Ajuntament de Barcelona han fet cap inversió durant més de dues dècades.
La confluència d’administracions públiques ha sembrat el caos durant tot aquest temps. Un camp de futbol de Sant Andreu traslladat provisionalment a Sant Martí ha fet que tots dos districtes se n’hagin desentès al llarg dels anys, i més encara quan la titularitat de l’equipament original no era municipal: l’Ajuntament de Barcelona sempre ho ha considerat un problema de la Generalitat de Catalunya. Però el paper del govern català també ha estat galdós durant tot aquest temps, fins al punt que, segons ha pogut saber Andreuenc de fonts properes al club, el Departament d’Esports ha arribat a manifestar que desconeixia l’existència del camp provisional. A més, el fet que estigui en uns terrenys afectats per les obres del tren d’alta velocitat també fica a Adif pel mig, per acabar-ho d’adobar. Mentrestant les instal·lacions del camp de futbol s’han anat degradant per la inacció pública i el pas dels anys. Així s’arriba a l’actual situació límit.
Les famílies del futbol base de la UE Sant Andreu estan desesperades: vestuaris en condicions totalment insalubres, amb fongs, instal·lacions elèctriques amb risc d’electrocució i vidres trencats que deixen un ambient gèlid a l’hivern; gespa artificial en un estat paupèrrim, plena de forats i zones perilloses, amb risc de lesions per als nens i nenes que hi entrenen i juguen; així com brutícia per tot arreu i presència de rates que agreugen la insalubritat de la instal·lació esportiva. Durant la visita a l’AISS mostren un patiment constant: «els nostres fills i filles poden agafar qualsevol malaltia als vestuaris o lesionar-se per culpa de la gespa, qualsevol dia pot passar una desgràcia«. Les 70 fotografies que acompanyen el reportatge són testimoni de tot aquest desastre.
La Generalitat i l’Ajuntament es reuniran arran de la fotodenúncia
Segons ha pogut saber Andreuenc, la crida dels pares i mares del futbol base quadribarrat ha tingut reacció per part de les administracions públiques. Algunes famílies tenen constància que el Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya ha convocat una reunió amb l’Ajuntament de Barcelona per abordar la situació del camp de l’AISS, sobre la qual cosa manifesten que «d’aquí a què hi hagi accions concretes hi ha un abisme, però esperem que com a mínim posin fil a l’agulla per desencallar la situació actual i fer les actuacions més urgents el més aviat possible».
