La Unió Esporitiva Sant Andreu va ser un club represaliat pel franquisme, com moltes altres entitats catalanes. A partir de l’any 1939, la dictadura va prohibir que el club quadribarrat seguís portant la senyera a la samarreta, i la bandera catalana també va ser eliminada de la resta de símbols, entre ells l’escut, substituït per un nou disseny que incorporava la bandera espanyola, per imposició del règim franquista.
Dos anys abans de la mort de Francisco Franco, el 1973 es va recuperar la senyera a la samarreta. Sense por a les represàlies, la junta directiva de l’època va tirar pel dret, en un dels exemples del ferm compromís amb Catalunya demostrat al llarg de la història per la Unió Esportiva Sant Andreu. Anys abans, en ple franquisme ja s’havia recuperat la senyera a l’escut, deixant la bandera espanyola en segon pla.
No obstant, la bandera espanyola imposada pel franquisme va perdurar més enllà de la fi del règim. No va ser fins l’any 2005, tres dècades després de la mort del dictador, que el club acabaria amb aquesta imposició i recuperaria el blau de la bandera de Sant Andreu de Palomar. Així ho van decidir de manera majoritària els socis quadribarrats.
El procés es va iniciar amb un referèndum celebrat el 16 de gener de 2005, en el qual el 53,96% dels socis van votar a favor de l’adequació de l’escut, mentre que un 42,38% van optar per mantenir el que hi havia i un 3,66% van votar en blanc. Posteriorment, la decisió va ser ratificada en l’assemblea general de socis celebrada 25 de juliol de 2005, per unanimitat dels assistents. Avui fa 20 anys, l’escut passava a ser oficialment l’actual.
Xavier Gómez, impulsor de la proposta
La iniciativa d’adequar l’escut de la Unió Esportiva Sant Andreu es va començar a gestar tres anys abans. La Web STAP, portal de referència de Sant Andreu de Palomar de l’època, va iniciar la campanya l’any 2002. El seu impulsor, Xavier Gómez, conegut popularment com a Xagori, va ser l’ideòleg de la proposta de moure la senyera a la part inferior de l’escut, on hi havia la bandera espanyola, i recuperar el fons blau a la part superior, on ja hi havia els símbols de l’escut de Sant Andreu de Palomar.
Jordi Royo, autor del disseny definitiu
La proposta guanyadora del referèndum va servir d’esbós per al disseny definitiu, el qual va ser elaborat per Jordi Royo, que en aquell moment col·laborava amb el club a nivell d’imatge corporativa i comunicació. Llavors tenia 19 anys i era estudiant d’arquitectura tècnica, el que li va permetre aplicar la seva formació i els seus coneixements de disseny gràfic i de dibuix tècnic. Un repte trepidant per a un noi de la seva edat.
Tal i com recorda ara, dues dècades després, «va ser tot un honor poder aportar el meu granet de sorra a l’adequació de l’escut«. I en quant al disseny definitiu, Jordi Royo explica que «la proposta del Xagori era perfecta a nivell conceptual, però calia fer-li alguns ajustaments per harmonitzar-la«. Això es va materialitzar en «afegir un perímetre interior blanc, eliminar els contorns negres de les barres de la senyera, corregir les tonalitats dels colors i compensar les proporcions entre la part superior i la inferior«.
Fotografia: Jordi Royo amb l’escut actual, al Narcís Sala | Andreuenc
Infografia: Transformació de l’escut durant el procés d’adequació | Andreuenc
