L’actuació de Martina Terré, del CN Sant Andreu, ha estat decisiva.
Sense perdre cap partit al llarg de la competició olímpica, les jugadores de la selecció olímpica de waterpolo femení han aconseguit guanyar la medalla d’or en un partit que no ha estat de lluny tan dur com el de les semifinals contra Països Baixos.
L’equip que ha aconseguit aquesta fita està composat per quatre jugadores del CN Sant Andreu: Martina Terré, Elena Ruiz, Paula Crespí i Nona Pérez; més Laura Ester, Paula Camus, Anni Espar, Judith Forca, Maica García, Paula Leitón, Bea Ortiz, Pili Peña i Isabel Piralkova.
Va arrencar la final amb un penal favorable a Austràlia que va marcar Williams i el nerviosisme que podia aparèixer de bon principi va quedar esvaït quan Paula Leitón posava ràpidament l’empat amb un espectacular revés. Eren els primers compassos, i Espanya va aconseguir avançar-se gràcies a Elena Ruiz amb un penal provocat per la boia Paula Leitón. A continuació, Williams va provar, per dues vegades, a Martina Terré, i l’espanyola va respondre amb dues bones aturades, començant el seu espectacle particular a la porteria per convertir-se gairebé en un mur inexpugnable. Llàstima que al tercer intent, Alice Williams en superioritat va empatar deixant el primer quart en una empat a 2.
Aquella superioritat va ser una de les moltíssimes que l’arbitratge va concedir a Austràlia. La sort ha estat que el seu percentatge de tir ha estat molt baix perquè les espanyoles han estat molt encertades també bloquejant els llançaments de les australianes. En atac, en canvi, la selecció nacional tenia més problemes perquè a la boia no li arribaven pilotes i les llançadores estaven molt lluny de porteria amb mala opció de tir de manera que van tenir una ratxa de zero de quatre en superioritats. Maica va arreglar aquesta situació de bloqueig amb un gol que va donar l’avantatge en el segon quart.
Després del 3-2 al descans llarg, qualsevol bretxa a favor podia ser gairebé decisiva. Així ho va demostrar Bea Ortiz amb un gran gol per l’esquadra que deixava les australianes a dos gols de distància. Va intentar imitar-la Andrews, però Martina es treia la seva onzena parada i estava sent la jugadora més decisiva del partit. Bea va ficar una altra diana, de penal, i, ara sí, Espanya obria la bretxa tan desitjada per jugar amb més tranquil·litat i que es va mantenir fins gran part de la tercera part, 7 a 4. La diferència al marcador es va forjar gràcies als bloquejos en defensa, tancant la passada interior de les rivals, davant els llançaments ‘aussies’. Finalment, però, les rivals van reduir la distància: 7 a 5.
Amb dos a dalt arrencava l’últim quart, que s’acostava a la seva gran meta, però gens decidit encara. A només 5 minuts llargs del final del partit, Hearn estrenyia el marcador i Espanya havia de marcar i ho va aconseguir en superioritat mitjançant Bea, aconseguint la seva quarta diana. Després va ser Maica, qui va assolir el 6-9 a quatre minuts del final. Aleshores el títol semblava que no s’escaparia. Tanmateix, Williams es resistia a posar-ho tan fàcil, però corrien els segons en contra de les australianes i, a més, Anni Espar va posar el 10 a 7, mentre que Maica afegia un altre gol. La distància, ara sí, ja era insalvable. El temps que faltava era ja intranscendent. Austràlia va marcar dos gols i va tancar el resultat amb l’11 a 9 definitiu. L’or venia a Espanya, a Catalunya i a Sant Andreu.
Fotografia: les jugadores celebrant el triomf just després de sortir de la piscina olímpica com a campiones | RFEN
