Ahir Club Natació Sant Andreu celebrava el seu 50è aniversari i, com li va passar a la Unió Esportiva Sant Andreu fa poc més d’un any quan es va quedar sense celebrar el 50 aniversari del Narcís Sala, va haver de fer una celebració restringida.
El CNSA va optar per realitzar ahir a la tarda als jardins de la Instal·lació Fabra un senzill acte d’homenatge a les 100 persones que l’any 1984 van demanar un crèdit de 400.000 pessetes avalant al club per poder comprar al FC Barcelona els terrenys de Fabra i Puig, 47.
A continuació, Andreuenc ofereix una breu història de l’entitat a través de la documentació que es pot trobaar al seu web.
Els primers temps
Benito Ferrer i Sauqué, primer president del CN Sant Andreu, va plantejar en la dècada dels 60 a la Junta Municipal del Districte de Sant Andreu la necessitat de construir una piscina coberta, perquè la Fabra i Coats tenia una, però era a l’aire lliure.
Guillermo Bueno, sogre de Joan Gaspart i delegat d’obres públiques de l’Ajuntament, va escoltar a Benito Ferrer i va arribar a un acord amb una empresa constructora perquè fes la piscina municipal del carrer Santa Coloma a canvi d’un col·lector d’aigües que baixava pel carrer Maragall i arribava fins el mar.
El 6 d’abril, en una reunió de la Junta de Veïns, es va decidir la formació del Club Natació Sant Andreu, que va tenir la seu provisional a la Plaça Orfila.
La piscina municipal de Sant Andreu es va inaugurar el 18 de març de 1971, i el 7 de maig es va concedir al CN Sant Andreu. El 5 de juny del mateix any es va fer el traspàs de l’equip tècnic i dels nedadors del primer club del barri: el Club Esportiu Fabra i Coats. D’aquesta manera el Club aconseguia una segona piscina, en aquest cas descoberta.
100 socis avalen al Club
Tot i les grans millores, la crisi del 1973 va provocar un important descens del número de socis, i dels 3000 del 1971 es van passar a 1300 el 1982, any en que Pere Serrat va entrar com a president. Dos anys després, el Club va comprar al FC Barcelona els terrenys de Fabra i Puig 47: “Va coincidir que va tancar La Pegaso, La Maquinista, la Fabra i Coats… i això es va acusar molt”, relatava Pere Serrat. “Era difícil que la gent comprés títols, però va anar sortint. Vam trobar a 100 persones que van demanar un crèdit de 400.000 pessetes avalant al Club perquè nosaltres paguéssim al FC Barcelona”, ressenyava Serrat. “Per a mi són l’ànima del Club”, explicava Benito Ferrer.
El 25 de maig de 1986 es va inaugurar la piscina de 33 metres de la instal·lació Fabra, i l’any següent es van celebrar els Campionats d’Espanya de Natació amb la participació de 65 clubs espanyols. L’any 1988 el Club va comprar el camp de futbol de la instal·lació Fabra al FC Barcelona, i l’any 1990 es va decidir la construcció de la piscina olímpica de 50 metres, cinc pistes de tennis, un frontó, una pista de patinatge, saunes, locals de massatge, un gimnàs de 700 metres quadrats, una sala de tennis taula, un local social amb restaurant, sala d’actes i una biblioteca esportiva.
La piscina olímpica, inaugurada el 14 de juny de 1992, va servir pels entrenaments de natació de Barcelona ’92 i dels equips de waterpolo masculí i femení als Mundials de Barcelona 2003. L’any 1992 Pere Serrat va dimitir i el Consell Directiu va decidir nomenar-lo President d’Honor i batejar amb el seu nom la piscina olímpica que s’estava construint.
Anys de creixement i consolidació
L’any 1992 es va crear la secció femenina de waterpolo, tot i que en els últims anys el que realment ha crescut al Club són els esports no relacionats amb l’aigua, com el tennis i l’esquaix. Pep Gil va crear l’Escola de Tennis l’any 1991 i va aconseguir fundar equips en totes les categories, partint d’una única pista d’entrenament al Fabra.
L’any 1994 es van celebrar les primeres eleccions a la presidència amb dos aspirants, Xavier Juncosa i Agustí González. El sr. González va sortir escollit i va ocupar el càrrec fins l’any 2009, quan es van organitzar els segons comicis de la història del Club, amb el triomf de la candidatura de l’actual President, el sr. Antoni Valls. L’any 1998 el Club va entrar en l’era Internet amb la primera pàgina web. A l’estiu del 2009 es commemora els 25 anys de la Instal·lació Fabra i s’inaugura l’Edifici Social.
L’any 2013 hi ha un canvi de junta directiva. El Club és presidit fins l’actualitat pel senyor Àngel Bernet.
Marques i mèrits esportius
La llista completa dels guardons del club al llarg dels anys és molt feixuga, però sí que val la pena apuntar que el club de seguida va començar a destacar en natació proclamant-se Campió de Catalunya de natació el 1980 i l’any 1984 campió d’Espanya. L’any 2000 l’Absolut Masculí de waterpolo va ascendir a Divisió d’Honor.
L’any 2005 es recordat amb especial alegria ja que l’Absolut Femení de waterpolo va participar per primer cop a la Copa LEN de waterpolo i l’equip masculí de natació va guanyar la primera Copa d’Espanya de Clubs, que va revalidar 6 anys seguits, fins el 2010.
Al llarg dels anys, el nivell dels nedadors ha permès que el Sant Andreu tingués representants als campionats internacionals més rellevants, europeus, mundials i les JJ.OO, amb noms que tothom recorda com Silvia Parera, Elisabeth Fernández, Erika Villaécija, Brenton Cabello, Alan Cabello, Juan Miguel Rando, Melquiades Álvarez, Joaquim Fernández, Jordi Martínez-Quintanilla, Àfrica Zamorano, Jèssica Vall, Marta González, Karen Torrez o Jordi Jou com a tècnic.
La bona collita es manté en l’actualitat perquè tant per al pròxim europeu com perls als JJ.OO de Tòquio el CNSA segueix aportant una bona representació de nedadors a la selecció espanyola en aquests esdeveniments, com és el cas de la selecció olímpica estatal d’enguany amb Jèssica Vall, Àfrica Zamorano Joanllu Pons i Lidón Muñoz.
Des del 2015, es celebra a la Piscina Pere Serrat el Trofeu Internacional de natació Ciutat de Barcelona que reuneix a molts dels millors nedadors de la temporada.
Fotografia: el president de l’entitat davant de la llista que recorda el nom dels avaladors de l’any 84 | CNSA
