El Sant Andreu s’ha acomiadat del somni de disputar la promoció de la forma molt cruel. Un gol de Pedro al temps de descompte, quan els quadribarrats estaven bolcats buscant la victòria, ha esmicolat les opcions de disputar la fase d’ascens després de 90 minuts en els quals, novament, la falta de gol ha estat letal. Ni tan sols jugant contra deu homes durant bona part del duel, els andreuencs han pogut posar fi a una sequera anotadora que ha estat clau en el trist de desenllaç de la temporada. L’empat del Terrassa enfront la Pobla de Mafumet fa que encara hi hagi una reduïdíssima opció que passar a ser un miracle.
El Sant Andreu era conscient de la necessitat de sumar els tres punts per pressionar Vilafranca i Terrassa. I ha sortit amb una clara voluntat ofensiva, amb un Luismi i un Arjona molt actius i una pressió elevada en la sortida de la pilota empordanesa. Ha estat el Figueres, però, en una contra qui ha tingut la primera opció, amb un xut de Moha ben deturat per Segovia. Un miratge, però, perquè de seguida el control i les aproximacions de perill han començat a caure pel bàndol local, però, amb una exasperant marca de punteria.
Al 13’ l’han tingut Sekou i Robert. Una bona passada de Luismi ha deixat Sekou sol davant el meta Martí, el qual no ha sabut superar-lo en el mà a mà. El refús l’ha recollit Robert que tampoc ha pogut batre el porter empordanès. En el córner posterior, i amb tot a favor, Arjona ha rematat per sobre el travesser.
El domini ha estat clarament del Sant Andreu, amb arribades i opcions de risc habituals. I més encara semblava que ho havia de ser quan, al 32’, Ferran Grau ha vist la segona targeta groga per tallar una acció de perill d’Arjona. El que semblava un avantatge clara pels locals, però, ha acabat sent contraproduent.
Perquè el Figueres, amb un home menys, ha tingut l’excusa perfecta per parapetar-se a dins la seva àrea i renunciar, tret de les contres, de forma descarada a l’atac. De buscar, amb ungles i dents, un empat en el qual semblava que els anés la vida –tot i no jugar-se res-. I per trencar el ritme amb constants pèrdues de temps que, fins i tot, han obligat el col·legiat Sánchez Rico a amonestar dos jugadors que estaven sent substituïts per marxa amb excessiva lentitud cap a la banqueta, quelcom realment inèdit.
I això que al tram final del primer temps, els locals encara han creat vàries opcions. Primer, Sekou, amb tot a favor, ha rematat massa innocentment a les mans de Martí i, després, el meta visitant ha posat una mà salvadora quan tot feia pensar que el punta quadribarrat recolliria una centrada de Noguera i l’enviaria al fons de la xarxa.
El segon temps, però, ha evidenciat el drama. El Figueres s’ha tancat totalment al seu propi terreny de joc, amb la clara consigna de defensar l’empat a zero i d’esperar que, en alguna contra individual, trobés alguna oportunitat. I, davant d’això, el Sant Andreu no ha trobat solucions. Ho ha intentat, però sense arribar a crear clares ocasions. L’opció més clara ha vingut en un refús de Martí que Luismi ha engaltat de voleia des de fora l’àrea però trobar porteria.
I és que els homes de Mikel Azparrent, que també ha fet tot el possible des de la banqueta amb canvis netament ofensius, no han tingut brillantor d’idees. En massa ocasions han buscat centrades a l’àrea molt ben defensades pels visitants. Una vegada i una altra, el mur era infranquejable.
I al descompte, amb l’equip bolcat a l’atac, ha arribat la contra letal. L’ha conduït Ritxi que ha fet la passada de la mort a Pedro que ha marcat a plaer el 0-1. Una forma, com ha indicat Azparren, molt dolorosa de caure. La derrota fa que, virtualment, l’equip s’acomiadi de la promoció. Per ficar-s’hi quart, caldria que el Terrassa perdés al camp del Cerdanyola i que el Sant Andreu guanyés a la Pobla. I, a més, a més, igualar com a mínim la diferència de gols general, que ara mateix és favorable als egarencs per vuit gols. En definitiva, un miracle.
Fotografia: Els jugadors, enfonsats, escolten els ànims de l’afició al final del partit | J.Andreu
