Molt s’ha parlat darrerament a Barcelona dels establiments històrics de la ciutat a propòsit de la seva subsistència, la qual cosa hauria de fer entendre a les autoritats municipals que el comerç de proximitat és una matèria molt sensible per als veïns. D’una banda pel servei que ofereixen i d’altra, en molts casos, per aportar al paisatge urbà un element d’interès paisatgístic i històric ben rellevant.
El fet detonant de la qüestió ha estat l’acabament de la pròrroga de vint anys que la LAU (Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans) havia atorgat als locals comercials amb contractes anteriors a 1985. A partir de l’1 de gener de 2015, els propietaris ja no estan obligats a prorrogar sine die els contractes vigents l’any 1964 (anomenats de renda antiga), sinó que els poden revisar en funció del preu de mercat.
L’Ajuntament de Barcelona va reaccionar revisant la seva llista d’establiments emblemàtics, que com tota classificació va tenir defensors i detractors. Aquesta nova llista manté el blindatge a 228 negocis, però l’exclou a 161. Els aixeca, per tant, la suspensió de llicències decretada fa un any. El nou catàleg distingeix tres tipus de protecció: la integral, per a 32 establiments de gran interès; la parcial, per als 152 establiments que conserven només parcialment els elements patrimonials; i la protecció ambiental, per a 42 comerços amb elements d’interès paisatgístic.
Aquest repàs legal permet entendre l’oportunitat de l’exposició que presenta el Grup de Pintors de Sant Andreu amb el títol Botigues centenàries de Barcelona. L’acte inaugural es va celebrar el dijous 9 d’abril i romandrà oberta al públic fins el dia 21 de maig al Centre Cívic Sant Andreu. En paraules transcrites de la targeta de presentació, «els artistes han volgut fer un homenatge a aquests establiments perquè són un referent de la història comercial i un patrimoni històric de la Ciutat Comtal que cal preservar i respectar».
A la mostra es poden veure vint quadres de dimensions gairebé idèntiques, que ocupen les tres parets de la sala principal del Centre Cívic. La uniformitat del tamany es correspon amb el concepte de la línea temàtica tan concreta: totes les obres mostren l’exterior d’una botiga centenària. La planificació del projecte va consistir a treballar sobre la fotografia d’un establiment lliurament triat, però consensuat amb els altres companys per no repetir-ne cap.
Com un dels atractius de l’exposició ha de ser que la imatge que presenta l’artista recordi la botiga retratada, totes les obres són figuratives amb poc marge per a la subjectivitat. Les tècniques pictòriques dominants són oli sobre tela, acrílic sobre tàblex, pastel i aquarel·la. De les botigues seleccionades podem citar, a tall d’exemple, Casa Beethoven, El Rei de la Màgia, Queviures Quílez, Musical Emporium, Can Culleretes, Cereria Codina i Xocolateria Fargas, entre d’altres. De Sant Andreu de Palomar hi ha dos establiments: la Farmàcia Guinart i la Fleca Girabal.
És possible que dintre de poc temps alguns d’aquests locals comercials pateixin reformes o deixin d’existir i, aleshores, solament serà possible recordar-los gràcies a fotografies i a quadres com aquests dels quals estem parlant. De ben segur que la conferència del dilluns 20 d’abril (més informació a l’agenda) titulada Marca de la Casa: de La Puntual als burguers, a càrrec de Joan Pallarès, tractarà d’aquesta i d’altres qüestions amb la brillant solvència a la que ens té acostumats.
Fotografia: Acte d’inauguració de l’exposició al Centre Cívic Sant Andreu | Cristina Alcalde
