Aquests dies Feliu Formosa és notícia als mitjans. Les pàgines culturals ens parlen dels seus 90 anys –en realitat els va complir el setembre passat–, i que a aquesta edat té sis llibres nous, tres de propis i tres traduccions.
En poc temps publica Diaris complerts, 700 pàgines que abasten des del 1995 al 2016; Aproximacions, 120 textos nous, breus, que no passen de 10 línies, i El quadern groc, 26 poemes, un per a cada lletra de l’alfabet. Les tres traduccions són Veure i saber, de Paul Klee; Elegies romanes, de Johann Wolfgang Von Goethe, i Cartilla de guerra i altres poemes, de Bertolt Brecht. I, amb tot plegat, està preparant altres llibres i altres traduccions.
Feliu Formosa va néixer a Sabadell, a la Creu Alta, el 1934, des de 1942 va residir a Barcelona, a l’Eixample, però molts anys ha viscut a Sant Andreu de Palomar, al carrer de Coroleu, fins que fa set o vuit anys, per circumstàncies familiars, va anar a residir a Igualada.
Feliu Formosa era un enamorat de Sant Andreu, igual que la seva filla Ester, que quan venia d’Itàlia li agradava perdre’s pels carrers del casc antic i, fruit d’aquells petits racons, on feien cuina casolana. En Feliu era fàcil trobar-lo pels voltants de la plaça de les Palmeres fent un cafè, en qualsevol acte cultural andreuenc, o un vespre qualsevol sopant un frankfurt a la Meridiana, al costat de l’ambulatori, on treballava la seva companya.
Cordial amb tothom, era un andreuenc anònim més pel carrer, en algun poema menciona coses de Sant Andreu de Palomar: la sabatera del barri, l’edifici modernista del Mazzantini, altres coses i petits detalls, perquè ell és una persona que es fixa amb el detall com espurna de la vida.
És evident que la figura de Feliu Formosa no és patrimoni de ningú. Premiat i llorejat, és una de las grans glòries de les lletres catalanes, tant com a autor teatral com a poeta, i gràcies a les seves traduccions coneixem en català grans autors. Però no hem d’oblidar els llargs anys que ha viscut a Sant Andreu. Segurament serà interessant llegir algunes coses del seu Diaris complerts, que just agafa la època en què va ser veí nostre.
Fotografia: Feliu Formosa, a la seva casa de Sant Andreu, el 2016 | Joan Pallarès.
