El passat dilluns 29 d’octubre es va inaugurar un bust de José Martí davant l’Espai Bota del recinte de la Fabra i Coats. Es tracta d’un obsequi del govern cubà a ciutats que estan agermanades amb poblacions de l’illa caribenya. És el cas de Barcelona amb l’Havana des de 1993. A l’acte hi va haver parlaments de Felipe López-Aranguren, conseller de Cultura del Districte de Sant Andreu, i Mabel Arteaga Rodríguez, cònsol de Cuba a Barcelona.
La relació de Barcelona amb Cuba es va desenvolupar arran de la liberalització del comerç amb Amèrica (1778) i del flux migratori a la recerca de noves oportunitats. Quan l’any 1898 la monarquia espanyola va perdre l’illa, molts catalans que havien anat a fer les Amèriques van haver de tornar a casa i van construir residències que reflectissin la fortuna aconseguida a ultramar.
Sembla que alguns d’aquests emprenedors van triar com a lloc de residència uns terrenys aleshores despoblats del districte de Sant Andreu, que no van trigar a ser coneguts com el barri dels Indians. D’aquella època es conserven algunes cases, entre les quals la més destacada seria la coneguda com a Torre Rosa, de l’any 1920, avui transformada en cocteleria.
L’elecció de l’ubicació del bust no ha estat producte del caprici ni de la improvisació. Just al contrari, el fet que el seu material sigui de bronze ha obligat l’Ajuntament a trobar un lloc tancat i protegit per evitar possibles furts com els que ha patit la Dama d’Elx a la Sagrera.
José Martí (1853-1895) és el polític més estimat a Cuba ja que és considerat heroi nacional i pare de la pàtria per haver encapçalat amb el seu partit el moviment final d’emancipació de l’illa que va culminar amb la independència l’any 1898. En aquesta línia és reconegut com un dels personatges històrics més rellevants d’Amèrica Llatina, a l’alçada de Simón Bolívar, José de San Martí, Antonio José de Sucre o Francisco de Miranda.
A més va ser periodista, pensador i un destacat poeta de l’escola modernista de sensibilitat apassionada que tracta del patiment pel pas del temps, de les dualitats entre veritat i falsedat i naturalesa i civilització, i la defensa dels drets naturals del home. “Los derechos se toman, no se piden; se arrancan, no se mendigan” és un dels seus lemes més coneguts. El que figura a la base del monument diu: “ser culto es el único modo de ser libre”.
Fotografia: Participants a l’acte d’inauguració amb el bust | Ajuntament de Barcelona
