La darrera història de l’escriptor A. G. Porta, Hormigas salvajes y suicidas, és el llibre que conté més referències dels diferents llocs de Sant Andreu que sovinteja l’autor des de fa dècades. Aquesta obra forma part d’una saga narrativa que no només creix en nombre de volums, sinó també en la consideració dels crítics i aficionats atents a l’evolució del panorama de la novel·la en llengua castellana.
El racó de Sant Andreu de Palomar més present a les pàgines de Hormigas salvajes y suicidas és el bar Colombia de la rambla de Fabra i Puig número 1, establiment del qual un dels personatges principals és client. Quan s’atura allà, aprofita per xerrar amb l’amo del local, l’Albert Miró, i també amb en Silva, el seu veterà cambrer. Aquestes referències són un homenatge per part de l’autor a un establiment més que centenari i a unes persones amb les quals sempre s’ha trobat molt a gust.
De fet, el bar Colòmbia es va convertir en una seu editorial la setmana abans de les vacances de Pasqua. Porta va aprofitar l’establiment per entrevistar-se amb diferents periodistes especialitzats. Durant la tarda del passat dimecres 21 de març, l’autor del llibre també va organitzar una trobada literària amb experts com Òscar Carreño o Juan Antonio Masoliver Ródenas i altres aficionats. La conversa es va centrar en les connexions entre els personatges de l’univers literari que Porta ha teixit al llarg de set novel·les.
Alguns dels experts que van passar pel Colombia van publicar valoracions molt elogioses. Masoliver Ródenas, de La Vanguardia, considera que es tracta d’una novel·la de gran qualitat: “Se succeeixen les escenes brillants, el pensament es converteix en acció, en un ritme trepidant, i finalment veiem la immesna tela d’aranya que s’ha anat teixint en torn a l’Assassí de l’Eutanasia. I David Castillo, d’El Punt Avui admirava «l’obra robusta i precisa» que li recordava «els relats postrers de Juan Carlos Onetti». «Porta et situa en unes trames subtils, d’una suavitat detectivesca sense arribar a ser negra”, assegurava Castillo.
Al principi del relat d’Hormigas salvajes y suicidas, l’autor intenta suscitar al lector una clara idea de l’atmosfera que es respirarà al llarg de la resta de les pàgines:
“A veces una no sabe, querido coronel, por qué echa de menos una época que en su momento no le pareció mejor que cualquier otra, pero a la que, sin embargo, le tiene un aprecio especial, posiblemente debido a las circunstancias que concurrieron en ella, a las personas que me rodeaban y, tal vez, a que pronto vayan a cumplirse cinco años y todavía no haya podido pasar página. Entonces le prometí un informe de la operación […] en la que participaron el inspector de policía José Blaya y el también policía Lalo Lucena, ambos jubilados, sin que durante este tiempo haya conseguido escribir una sola palabra».
La impressionant trama de personatges, construïda minuciosament amb un profund sentit narratiu, i l‘estil depurat de Porta descobriran al lector un exuberant univers literari, però amb l’avantatge que cada novel·la és independent de la resta.
Fotografia: Trobada del dia 21 de març al bar Colombia | Editorial Acantilado
