La Casa Bloc està en boca de tothom des que es va anunciar que acolliria una trentena de refugiats. Aquesta setmana, l’immoble ha tornat a ser notícia perquè s’ha fet públic que també es crearà una llar social, la Llar Casa Bloc, que aixoplugarà persones en risc d’exclusió. Però segur que coneixem del tot aquest edifici? A continuació expliquem 10 curiositats que heu de saber de la Casa Bloc:
1. Va ser idea de tres arquitectes joves i tossuts. Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana són els creadors de la Casa Bloc i tot just rondaven els trenta anys quan van proposar aquest projecte a la Generalitat de Catalunya. Malgrat les reticències, els tres arquitectes no van parar fins que l’any 1933 es va posar la primera pedra de l’edifici.
2. És un dels projectes propulsats des del GATCPAC. «GATCPAC» són les sigles amb què es coneix el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània. Creat el 1930 per persones com Sert, Torres i Baptista, va ser un col·lectiu capdavanter que va propulsar l’arquitectura d’avantguarda, entroncant amb els corrents europeus del moment.
3. Posa de manifest una nova manera de fer arquitectura. El 1929, Barcelona va acollir l’Exposició Internacional (una mostra de gran envergadura en què encara avui cada país exhibeix les seves millors obres d’art). Els creadors de la Casa Bloc van rebutjar l’estil ornamental i acadèmic de l’Exposició per reivindicar una nova arquitectura que partia de la simplicitat, la lògica i el raonament.
4. És un dels símbols de l’arquitectura racionalista a Barcelona. El racionalisme defensa que els edificis han d’estar dissenyats sempre tenint en compte la funció que exerceixen. Que hi han de viure famílies? Adaptem-ho a la vida de les famílies. Que ha de ser un hospital? Adaptem-ho a les necessitats de metges i pacients. Es calcula que a Barcelona hi ha al voltant de 47 obres racionalistes, entre elles el Pavelló Mies van der Rohe, el Dispensari Antituberculós de prop de Plaça Universitat i, és clar, la Casa Bloc.
5. Volia solucionar el problema de les barraques a Barcelona. «Barracòpolis», deia fa anys el mitjà de comunicació La Vanguardia fent al·lusió a Barcelona. I és que a finals del XIX i principis del XX, a la ciutat hi vivien 50.000 persones amuntegades en barraques. Això és degut a la revolució industrial, que va fer que moltes persones del camp anessin a viure en una ciutat que va quedar petita. Un problema que calia solucionar.
6. Va representar una nova forma d’entendre l’habitatge pels obrers. Els arquitectes de la Casa Bloc pretenien que els treballadors visquessin dignament i els donaven comoditats que fins ara no havien tingut. Per començar, els pisos eren dúplex. Dins de casa, cada família tindria el seu propi lavabo, safareig i dutxa. Als jardins comunitaris, la Casa Bloc comptaria amb biblioteca, piscines, magatzems, un cafè i fins i tot una escola bressol.
7. La Guerra Civil va impedir acabar la construcció de l’edifici. Si bé l’any 1932 es va presentar el projecte de la Casa Bloc, l’any 33 es va posar la primera pedra i l’any 34 es va començar a construir. Però a partir del 36 tot s’alenteix i l’any 38 s’abandona definitivament la construcció prevista de la Casa Bloc degut a la Guerra Civil Espanyola, deixant-la sense acabar. L’any 1939 quan els franquistes van ocupar Barcelona, també van apropiar-se de l’espai i el van transformar casa seva.
8. Durant la dictadura es va convertir en un espai per a militars. A partir del 1940, la Casa Bloc va ser ocupada per militars, vídues i orfes de militars de la Quarta Regió. Més tard també va acollir famílies de policies nacionals. La voluntat dels franquistes era acabar amb les idees racionalistes, més properes al comunisme -habitatges dignes per a la classe obrera- que al feixisme -dignitat només pels afins a Franco-.
9. Un dels seus habitatges està museïtzat. El gener del 2010, l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) van signar un conveni per a museïtzar l’Habitatge 1/11 de la Casa Bloc. L’objectiu de la iniciativa era retornar-li l’estructura i l’aspecte original, i ho han aconseguit rescatant peces antigues de tots els edificis del bloc.
10. El Museu del Disseny hi organitza visites. Aquestes serveixen per fer un recorregut per les característiques de l’immoble, la seva història, i què va significar en l’arquitectura i la societat de la seva època. Les visites guiades es fan cada dissabte a les 11 del matí gràcies als arquitectes del col·lectiu El Globus Vermell, que es dediquen a difondre de forma amena el patrimoni artístic de la ciutat i tenen la seva seu a La Sagrera.
Redacció: Clàudia Rius
Fotografia: Estat actual de la Casa Bloc | Lluís Espallargas
