No fan soroll, ni s’interessen per triomfar, ni volen ser populars, ni aparèixer a les fotos, ni protagonitzar titulars; tanmateix, ells són els que viuen amb més sentiment les celebracions, els que copsen la màgia d’un moment, els que enalteixen l’espertit, els que transcendeixen l’anècdota i, en definitiva, els que ens fan adonar que el món és bellesa i emoció gràcies al ritme i al sentit de paraules ben trobades que ens commouen i, per això, veritablement, ells, els poetes, resulten imprescindibles per a una comunitat plenament desenvolupada i que vol ser conscient de la seva identitat.
I els més nostres, per actius i compromesos amb la vida andreuenca, són els del grup poètic Tertúlia Constància, que aquest any 2015 han complert vint anys d’existència i al mes de març van publicar el número 50 de la seva revista. Ahir, amb motiu de la cloenda de la temporada, ho van celebrar tot plegat de forma discreta en un acte festiu restringit per als seus socis al Centre Cívic Sant Andreu, el mateix lloc on fa dues dècades es van reunir per instituir-se com a entitat amb un propòsit molt senzill: trobar-se un cop per setmana per compartir els seus poemes o els d’altres a través de la lectura en veu alta.
Amb el pas dels anys, la seva activitat s’ha anat enriquint, sobretot, ara fa uns dotze anys, amb l’aparició de la revista trimestral abans esmentada (la Revista Literària Constància) que, amb el recolzament del Districte de Sant Andreu i la implicació de Josep Lluís Buils, ha anat evolucionant fins a convertir-se en una modesta però molt correcta publicació de setze pàgines on es publiquen els poemes en castellà i català que els socis van escrivint al llarg de l’any i que serveix de vincle tangible per a tots els components de la tertúlia.
La capacitat creativa dels components del grup Constància també fa possible que cada temporada se celebrin una o més presentacions de llibres escrits per socis de l’entitat. Per exemple, aquest any ja ho han fet Josep Lluís Buils, que va publicar un volum de poesia titulat La teva pell, i també Manu Oriol, en el seu cas amb el títol Nullius in verba. Aquests actes són sempre especialment emotius, no tan sols per a l’autor, que veu néixer gairebé un fill, sinó també per als seus companys, que han viscut solidàriament tot el complicat, de vegades fins i tot angoixós, procés que suposa l’aventura de l’autoedició.
I en el calendari de principi de temporada, com no pot ser d’una altra manera, apareix sempre assenyalada la Diada de Sant Jordi, el dia de festa major de les lletres. En aquella data, la Tertúlia Constància multiplica la seva activitat fent acte de presència arreu: celebra el seu propi esdeveniment al Centre Cívic Sant Andreu; participa en la lectura pública de la plaça d’Orfila; té presència en els punts de venta de llibres que hi ha a la mateixa plaça, etc. Una altra data rellevant de la seva agenda és el recital extraordinari, amb motiu del qual es traslladen excepcionalment a l’auditori del Centre Cultural Can Fabra. Sempre ha estat dedicat a algun poeta consagrat, però aquest any del vintè aniversari es va decidir que el dia 3 de juny el dedicarien exclusivament a llegir poemes dels socis.
Al llarg d’aquets vint anys s’han anat acumulant molts records, alguns de ben tristos perquè l’avançada edat de molts membres ha fet que la mort s’hagi convertit en una realitat amb la qual conviure. La pèrdua de companys molt estimats tant per la vàlua de la seva paraula poètica com per la categoria personal, es pot considerar, tanmateix, compensada per l’empenta i la iniciativa de l’actual junta (formada per Juan Mellado, Mila Murcia, Carmen Martín i Josep Lluís Luis Buils), que ha aconseguit cohesionar els més de seixanta socis de tal manera que la tertúlia en lloc de dir-se constància es podria dir concòrdia pel fantàstic ambient de companyonia, satisfacció i alegria que es pot comprovar a les seves reunions.
Fotografia: Junta de la Tertúlia Constància durant l’acte del 3 de juny | Tertúlia Constància
