Arriba un dels períodes més àlgids de l’any en l’àmbit teatral a Sant Andreu. Durant el novembre, les companyies i locals s’han compromès a presentar títols de veritable categoria com l’estrena en breu de L’inspector, de Nikolai Gógol, una famosa comèdia clàssica del teatre rus que el Grup Teatral Antifaz representarà a la parròquia de Sant Pacià.
Enguany, coincidiran a més dos musicals de primer nivell. Per una banda, La Lírica de Sant Andreu, que presentarà al Casal Catòlic Joseph i l’increïble abric technicolor, d’Andrew Lloyd Weber: per l’altra banda, l’Associació Artística Tercer Timbre que oferirà als Catalanistes el popular espectacle català Flor de nit, d’Albert Guinovart.
Destaca també l’obra Terra baixa, d’Àngel Guimerà, que es durà a terme al Centre Cívic de Sant Andreu. Amb aquesta proposta, una obra considerada com una de les més importants i estimades del teatre català, pretenen cridar l’atenció del públic. Tanmateix, no hi haurà actors i actrius a la sala Imma Plana del grup Clip Teatres, com és habitual. En aquesta ocasió qui trepitjarà l’escenari del segon pis del Cívic és la Companyia Grup Escènic Casino de Caldes de Montbui, que ja ha estat convidada en altres ocasions i sempre amb bons resultats artístics. El seu director és en Ricard Rebellón, de Sant Andreu de Palomar, que és germà del popular actor Jordi Rebellón, que ha aparegut en sèries de televisió com “Hospital Central” o “Cuéntame”.
A Terra baixa es planteja magistralment l’oposició entre el món de la corrupció (la terra baixa) i el món de la puresa (la terra alta). El protagonista és en Manelic, un home senzill i primitiu que viu a la muntanya, que és reclamat pel seu amo, en Sebastià, per casar-se amb la Marta, una noia de la planura. Amb aquest casament, el terratinent espera poder continuar les seves relacions íntimes amb la noia d’una manera més discreta. Però tant la Marta com el Manelic descobreixen un corrent d’amor mutu que els encomana la força per ser lliures. Així, pretenen trencar la dependència que els lligava a en Sebastià, el símbol de l’autoritat de l’amo, en un món rural que encara es regeix per les relacions gairebé medievals de poder.
Un dels èxits de l’obra és l’intel·ligent sentit dramàtic de la construcció argumental i la clara contraposició que s’estableix entre el bé i el mal. En aquesta lluita aferrissada per conquerir la dignitat i la felicitat, el triomf de la bondat omple de goig i de confiança al públic que, un cop acabada l’obra, ha de sortir del teatre i continuar barallant-se contra les misèries de la realitat.
Fotografia: Detall del cartell de Terra baixa del CC de Sant Andreu