El Sant Andreu no va arribar a la promoció d’ascens en la millor situació possible, ja que la corba de rendiment i de resultats havia caigut considerablement des de feia setmanes, però començar una nova fase de la competició feia pensar que havia de ser possible canviar la dinàmica i, almenys, lluitar fins a l’últim minut de la final per pujar de categoria.
Però el desenllaç de la semifinal contra el Rayo Majadahonda ha estat molt cruel, tenint en compte que l’empat ja li servia al Sant Andreu per arribar als dos partits partits decisius de la final. Entre els aficionats la confiança era màxima i amb aquesta il·lusió gairebé van omplir el camp, amb l’ambient de gala de les grans cites.
Tanmateix, just al començament del partit ja van saltar les primeres alarmes, amb dues ocasions claríssimes del conjunt madrileny per aconseguir el gol. De mica en mica, el Sant Andreu va anar tranquil·litzant el joc i va passar a dominar, buscant incursions de Jurado i Viña per les bandes cap a la porteria rival, amb Serrano d’enllaç i Marcet per rematar però, com està passant en els darrers partits, creant tímides oportunitats que no es converteixen en gols: Max Marcet (7′), Lucas Viña (36′), i Serrano i Torices abans de la mitja part.
El descans li va anar bé al Sant Andreu, i els quadribarrats va començar la segona part amb ànims renovats i bona disposició des del principi per aconseguir el primer gol. De fet, Lucas Viña va disposar d’una oportunitat molt clara (48′), però un altre cop el domini no es concretava en gols i, en canvi, el Rayo Majadahonda, lluny de posar-se nerviós jugant a la defensiva, semblava cada cop més ferm i segur en aconseguir un gol.
I, efectivament, el Sant Andreu va viure un període de 9 minuts que figurarà en la història del club com un dels més esperpèntics i desgraciats de la seva història. Realment es pot afirmar que, lògicament sense voler, els dos gols del Rayo Majadahonda van ser un regal. El primer va ser un malentès entre Saturday, Guille i Nil, incapaços d’interceptar una centrada innocent, fet que va permetre que Guti rematés a gol (63′). El segon va ser gol de Kevin Manzano (72′), aprofitant una greu errada de Guille Torres per quedar-se sol i avançar cap a porteria, superant a Nil en l’un contra un.
Aleshores, va tocar fer el que ja s’ha vist més d’un cop al Narcís Sala aquesta temporada: intentar arreglar en pocs minuts el que no s’ha fet durant gran part del partit. El Sant Andreu disposava de 20 minuts per intentar empatar i mantenir les opcions de passar a la final. En aquest escàs temps, el Sant Andreu va poder fer els dos gols necessaris, amb els reforços de Josu i Marcos Mendes, tancant el Rayo Majadahonda a la seva àrea petita i xutant i rematant de cap en diverses ocasions. Però un cop el porter, altres un peu i fins i tot algun braç van impedir que la pilota entrés dues vegades en la porteria dels madrilenys, ni tan sols aprofitant els 7 minuts d’afegit.
L’únic gol quadribarrat, d’atribució complicada i que l’acta arbitral va donar a Max Marcet, va arribar al minut 85 i va ser insuficient. Així doncs, la temporada s’acaba abans del desitjat i el Sant Andreu seguirà una temporada més a Segona RFEF. Després de dos intents fallits per pujar de categoria, es preveuen setmanes d’anàlisi i de presa de decisions a les oficines del Narcís Sala.
Fitxa del partit
UE Sant Andreu (1): Nil, Méndez, Saturday (Pelegrín, 93′), Guille (Mendes, 75′), Lucas Viña, Torices (Iglesias, 75′), Darbra, Albertito (Josu, 66′), Serrano, Jurado i Marcet.
CF Rayo Majadahonda (2): Adri, Emi, Expósito, Arribas (Salama, 59′), Ramos, Guti (Simeone, 75′), Ato, Kevin (Bilal, 75′), Berzal (Hugo, 46′), Diego Núñez i Tejedor.
Gols: 0-1 Guti (63′), 0-2 Kevin (72′), 1-2 Marcet (85′).
Àrbitre: Marcelo Ibáñez Juárez (Comitè de Múrcia). Va amonestar a Saturday i Serrano per als locals i a Tejedor, Salama i Adrián per als visitants.
Fotografies: Decepció després de la derrota | Álvaro Martín
