Ramon Calduch, Manolo Escobar, Mary Santpere, Hipolito Lázaro, Marcos Redondo, Ricard Mayral, Joan Gual, Maria Espinalt, Maria Teresa Moreno, Emili Vendrell han estat artistes que han actuat a Sant Andreu gràcies a la seva iniciativa.
Un nonagenari veu escèptic l’alegria de l’adolescent que celebra els 14 anys, quan a la seva època el que es celebrava ple de joia era el divuitè aniversari, que significava la majoria d’edat.
Possiblement per aquest motiu, el fet que una entitat assoleixi els 10, 25 o 50 anys resulta una fita important per a la seva història, però no tant per al conjunt de Sant Andreu, amb una parròquia mil·lenària i un grapat d’escoles, entitats, farmàcies, bars i botigues centenàries o més. Així ha estat el cas dels 10 anys que ha complert aquesta publicació Andreuenc (presentada públicament el 30 de novembre de 2014) o els 10 també que ha complert l’associació fotogràfica DistricteIXImatge (aprovada el 3 de desembre de 2014).
Més trist és que no hagi tingut repercussió pública el 75 aniversari de la Secció Lírica Teatre-Escola Josep Arbonès i Serra, del Centre Cultural els Catalanistes, ateneu que ha complert els 158 anys i que fundada el 1866, el mateix any que la Casa Asil, és la degana de les entitats andreuenques.
Efectivament, als Catalanistes tot va de molts anys, ja que una de les seves seccions, el Grup Submarinista Barcelona, que arrencà del grup de submarinisme de l’empresa Pegaso, també fila el mig segle, i per aquí va el de l’esbart de l’entitat, tot i que avui inactiu.
Tornant al 75 anys de la Secció Lírica, cal recordar que la va fundar Josep Arbonès Serra l’any 1949, en temps difícils, com a conseqüència d’una escissió dels que actuaven al Casal Catòlic, on malgrat l’autorització i vist-i-plau del bisbat, la junta seguia negant-se a que en les representacions de sarsuela actuessin dones.
Al llibre dels 150 anys d’història dels Catalanistes podem llegir: “Tot va començar quan un dia de 1949 en va venir a veure el meu amic Albert Valls, que cantava de tenor, coneixedor de la meva afició al teatre, però que en aquells anys havia abandonat a causa de la comtessa”. Valls li va proposar a Arbonès crear un grup líric per a fer representacions benèfiques al Saló Teatre de l’Institut Mental de la Santa Creu, coneguda com el Manicomi de Sant Andreu.»
El primer grup, sorgit ja amb el nom que passaren als Catalanistes, estava format pel propi Arbonès i en Valls amb la muller d’Arbonès, Consuelo Garcia, el baríton Francesc Campillo, Eduardo Brito, la tiple Carme Aubert, el baix Josep Bigorra, Josep Marti i alguns interns de l’institució mental que feien de cor. El primer mestre fou Francesc Udina i desprès s’afegiren Joan Coll i Joan Roca.
“Debutàrem el dia 6 de gener de 1950 amb l’obra del mestre Sorozabal, “La Tabernera del Puerto”, que va ser un extraordinari èxit… Animats per la primera experiència, continuàrem amb “Luisa Fernanda”, “La Costa Brava”, “Molinos de Viento, “Agua, azucarillos y aguardiente”, “El Puñao de Rosas”, “La del Manojo de Rosas”, concerts lírics…”
El llibre desengruna la seva història entrelligant-la amb la dels Catalanistes, on es detalla també que el febrer de 1976, quan complien els vint-i-cinc anys, s’esmenta tot un seguit de personatges, llarga llista, que havien passat per l’escenari de l’entitat en un quart de segle, des de Ramon Calduch, Toni Leblanch, Cassen, Manolo Escobar o Mary Santpere a Hipolito Lázaro, Marcos Redondo, Ricard Mayral, Joan Gual, Maria Espinalt, Maria Teresa Moreno, Conchita Panadès, Emili Vendrell, Florenci Calpe…
Les representacions, en especial la sarsuela a la Secció Lírica, eren cobejades pel públic de tot Barcelona durant molts anys i van durar fins al final del segle XX, quan l’enderroc obligat del vell local i la continuïtat en les noves instal·lacions no van permetre muntatges escenogràfics d’envergadura, però no per això s’aturà l’activitat, que continuà fins avui amb nombrosos actes i actuacions anuals.
Josep Alfons Arbonès va seguir la petjada del seu pare i avui els néts Marta i Josep Arbonès segueixen al front de la secció que comparteixen amb nombrosos aficionats. Avui compleixen els 75 anys amb la discreció que els caracteritza, cantant i ensenyant a cantar, fent honor al nom de teatre-escola, formant noves veus, amb un calendari prou ple d’actuacions, mantenint ben alt el pavelló líric de Els Catalanistes, sent la secció més antiga de l’entitat i amb el mateix esperit que va néixer, sense estridències ni escarafalls, picant pedra cada dia, que és com es fa gran la història, no a còpia de titulars de premsa i grans cartells al carrer.
Des d’Andreuenc, en la modèstia dels nostres 10 anys d’existència, felicitem a la Secció Lírica dels Catalanistes pels seus 75 anys celebrats en tota la modèstia i humilitat.
Fotografia: aspecte de la sala de teatre a la seu primera dels Catalanistes | Centre Cultural Els Catalanistes
Fotografia interior: estendart de la secció | Centre Cultural Els Catalanistes
