La sala dels Catalanistes es va omplir per recordar en Joan Anton.
El 21 de març de 2020, arran del funeral de Joan Anton Audet i Novell, Andreuenc va publicar un article tot recordant l’empremta que havia deixat la seva vital i inquieta personalitat en el poble de Sant Andreu i més enllà de les nostres fronteres municipals.
Però l’esmentat article havia de començar forçosament amb una referència a la desgraciada conjuntura en la qual es va esdevenir el seu traspàs, és a dir, el confinament de la població que el govern espanyol va haver de decretar arran de l’eclosió de la pandèmia de Covid-19, i que va impedir que el seu comiat es desenvolupés amb normalitat:
“Ahir a les 8h es va obrir la sala de vetlla 16 del Tanatori situat al carrer Sancho de Ávila on la família havia de rebre la riuada constant de persones que volien retre el darrer reconeixement a Joan Anton no hi havia gairebé ningú. A les 12.30h es va celebrar el seu funeral a l’oratori B amb la mateixa sensació de buit i soledat, no tan sols per la mancança de la persona estimada, sinó per l’absencià clamorosa de l’innumerable quantitat de gent que s’hauria aplegat a la cerimònia si les restriccions provocades pel coronavirus ho haguessin permès.
De ben segur que haguès estat un comiat multitudinari perquè, tal com es comentava en el darrer article d’Andreuenc, en Joan Anton era una persona que deixava emprempta des del primer moment: la seva franquesa, honestedat i simpatia eren copsades immediatament per qualsevol que tractés amb ell. Un altre aspecte fonamental de la seva personalitat era la passió i la voluntat que posava en allò que creia i en allò en què s’implicava.”
L’acte que dijous a les 18h es va celebrar al Centre Cultural Els Catalanistes de la mà del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias és l’homenatge que el poble de Sant Andreu de Palomar li devia a Joan Anton Audet, un testimoni públic i agraït cap a la persona que va fer de Sant Andreu, de la seva gent i de les seves entitats, el motor de la seva vida, a més lògicament de la seva família, dona i fills que el recorden amb enyorança.
El que el nombrós públic assistent encara no sabia és que la dedicació de Joan Anton a Sant Andreu encara dóna els seus fruits gràcies al nombrós fons de documentació que va aplegar al llarg de la seva vida. Precisament, el títol de la trobada, referent a Joan Anton i a la Setmana Tràgica, i que resultava misteriós per al nombrós públic assistent, de seguida va quedar aclarit gràcies al conductor de l’acte Jordi Esplugas, que substituí a última hora a Jaume Seda, quan va explicar que Rosa Maria Gabernet, vídua de Joan Anton, havia portat dos tresors molt valuosos al CEII.
Un d’ells era una enigmàtica capseta de fusta que va resultar que amagava unes fotografies en vidre molt antigues amb imatges de les destrosses de la Setmana Tràgica tant a Sant Andreu com en altres contrades de Catalunya. Per aquest motiu, el CEII havia lligat la figura del Joan Anton a la del fet històric, una manera d’honorar-lo prestigiant la seva tasca incansable de conservació i col·leccionisme amb la de la recerca i del coneixement de la història que resulta impossible de portar a terme sense aquesta mena de testimonis documentals.
Així doncs, la primera part de l’acte va ser de caire històric, protagonitzada per Natàlia Camarasa, que va realitzar una estada al CEII per completar el grau d’Història i portar a terme el seu treball d’investigació sobre la Setmana Tràgica, i per Jordi Petit, president del CEII.
Natàlia Camarasa va explicar la seva tesi sobre els fets de juliol de 1909 que aporta una interpretació més àmplia i global que s’allunya de la fins ara tradicional que es limita a entendre la Setmana Tràgica com un fenòmen estrictament barceloní. Ella ha aconseguit recollir informació que permet demostrar que van ser moltes les localitats de Catalunya on es varen produir tota mena d’incidents de gran rellevància que afectarien el sistema de la Restauració espanyola (1874-1931).
Per la seva part, Jordi Petit va explicar cronològicament els fets esdevinguts a Sant Andreu des del dilluns 26 de juliol de 1909 per persones fonamentalment forànies que es van acarnissar amb el patrimoni de l’església. En Jordi Petit va comentar que un estudi havia calculat que Sant Andreu va perdre el 90% d’aquests béns, molts d’ells llibres, documents i arxius d’alt valor per conèixer millor el passat de tots els andreuencs.
Tant una intervenció com l’altre van comptar amb la projecció de les imatges censervades gràcies al zel de Joan Anton.
A continuació, es van projectar imatges d’ell en diferents actes i envoltat de persones de gran rellevància a Sant Andreu i a Barcelona i Catalunya, entre ells, Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Marta Ferrusola o Josep Lluís Vilaseca. En acabar, va ser el moment de convidar Rosa Maria Gabernet a l’escenari perquè pugués adreçar al públic unes paraules d’agraïment i recordar el tret del carácter de Joan Anton que el va fer tan estimat entre els andreuencs: el seu talant conversador i dialogant, fidel a les seves conviccions personals però molt respectuós amb les dels altres, sempre disposat a l’acord i a regalar bons consells.
A la tercera i darrera part van prendre la paraula diverses persones que van tractar sobre la seva figura recordant-lo en la vessant en la qual el van conèixer. La seva personalitat polifacètica va quedar reflectida gràcies a les intervencions de Paco Núñez i Ortiz, que va tenir relació amb ell com a President que fou del CN Sant Andreu (1979-1983), període en el qual Joan Anton va fer créixer la massa social, va generar recursos econòmics i va desenvolupar els equips de natació i waterpolo.
Per la seva banda, Roger Mestre va parlar del Joan Anton polític, faceta en la qual el coneixia molt bé ja que, a més de compartir el fet d’haver cursat estudis als Padres, el va tenir com un generós mentor a CiU. Afiliat al partit poc després d’assistir a la seva fundació l’any 1974 a Montserrat, Joan Anton va ser conseller de Sant Andreu (del 79 al 87) i regidor de Barcelona (del 87 al 95), sempre preocupat per atendre les qüestions més properes al veïnat: el semàfor que no funcionava o la vorera que tenia un esvoranc.
A continuació, va intervenir Manuel Camino, president de la UE Sant Andreu, que va destacar el seu interès per la gestió esportiva, que el van portar a formar part de les directives de les dues entitats més importants del districte: el CN Sant Andreu i la UE Sant Andreu. Pel que fa al Sant Andreu va ser soci número 1 durant molts anys i Camino li reconeix el seu mestratge. També va recordar altres aspectes destacables de Joan Anton, com la pràctica juvenil del futbol a la Congregación Mariana de la Sagrada Familia, la seva afició teatral que va conrear al teatre dels Padres, la presidència del diari Esportiu Sport 9 i el seu afany col·leccionista entre altres.
Finalment, Jaume Vilà no va poder acudir per parlar del Joan Anton comerciant tal i com estava previst, però en el seu lloc es va esdevenir una intervenció fora de programa per part de Joan Marí, exprofessor dels Padres i, per tant, company de treball de Rosa Maria Gabernet, que va expressar públicament l’agraïment etern que li professava per haver-lo acompanyat i per haver estat pendent d’ell quan va patir una greu crsisi de salut.
Es podria parlar més sobre Joan Anton Audet i Novell però l’article reflecteix l’acte que va tenir lloc dijous passat. En tot cas, es pot complementar la informació aquí escrita amb la de l’article de 2020 a Andreuenc arran de la seva mort disponible en aquest enllaç.
Fotografia de portada: aspecte de la sala abans del començament de l’acte | CEII
Imatge interior: catell de l’acte | CEII
Fotografia interior: Joan Anton en un acte del Sant Andreu als Catalanistes | UESA
