La Meridiana ha vist passar centenars de tractors camí del centre de la ciutat.
Quan la setmana passada es veien per televisió les protestes del pagesos francesos, algunes de les quals consistien en llençar per terra productes d’aquesta banda dels Pirineus, resultava inimaginable pensar que aquell malestar es reproduís a casa nostra. De mica en mica, aquella primera efervescència es va encomanar a altres països també del Nord i, com per sorpresa, en un tres i no res, l’espurna que allà va esclatar primer, ara també ho ha fet a Catalunya i la resta d’Espanya.
En el cas català, les concentracions s’han centralitzat sobretot a la ciutat de Barcelona, cap a on s’han adreçat dues tractorades de centenars de vehicles del camp provinents de les diverses comarques catalanes: una ha entrat per la zona Nord a través de la Meridiana i l’altra, per la Diagonal. L’objectiu era arribar al centre de la ciutat per tal que una delegació de la pagesia es reunís amb el president de la Generalitat i el conseller d’Acció Climàtica. Després tenien previst anar a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya i a la seu de la Comissió Europea a Barcelona.
La raó de la propagació de les protestes és que, més enllà de les fronteres que separen els estats europeus, hi ha un rerefons comú de reivindicacions compartides que tenen com a base la sensació que el seu treball diari no es veu recompensat amb uns guanys justos i que, a sobre, han de treballar amb una pressió administrativa asfixiant i un control exhaustiu de les seves pràctiques professionals que, tanmateix, no s’aplica en la producció dels articles que venen de fora de la Unió Europea.
Aquestes i altres queixes són les que s’han formulat en alguns dels manifestos que s’han fet circular per les xarxes i que Andreuenc comparteix:
Fotografia de portada i interior: els tractors a la Meridiana travessera amb Fabra i Puig | Jesús Manzano.
Imatges interiors: manifestos de la pagesia explicant les seves reivindicacions | plataformes reivindicatives
