Verdaguer viatja, practica i comença a realitzar algun encàrrec important.
El 1953 en Josep Verdaguer va arribar sol a Estocolm en autoestop des d’Espanya. De seguida es va posar a pintar i, en pocs dies, va guanyar-se la simpatia i el reconeixement de la gent, a més la coneixença de l’escultor català Ferran Ventura li va ser de gran ajuda.
Ferran Ventura (1927-1997), possiblement coneixia a Verdaguer de París, doncs havien coincidit allà en la seva estada i s’havia format al taller d’Enric Monjo, treballant a Suècia entre 1953 i 1960, i el 1991 va exposar al Centre Cívic de Sant Andreu una exposició fotogràfica de la seva obra. Ell va ser l’autor de l’escultura La Pietat al Monument dels Immolats al Fossar de la Pedrera al Cementiri de Montjuic, el 1981.
Josep Verdaguer, durant la seva estada a Estocolm, va exposar a l’Ambaixada Espanyola a Suècia. Aquell mateix 1953 retornà a Barcelona per realitzar la seva primera gran obra mural a la Sala d’Actes del diari El Mundo Deportivo, unes pintures en les quals representa la històrica escena de l’atenenc Filípides caient exhaust davant dels seus companys després de comunicar-los la victòria dels grecs sobre els perses a la Batalla de Marató el 490 aC.
La redacció de El Mundo Deportivo estava ubicada aleshores al 338 del carrer de la Diputació, però a la dècada dels setanta va marxar al carrer Tallers, sent desmuntades les pintures i guardades en un magatzem. Josep Verdaguer sempre les va tenir localitzades i el Consell de Districte de Sant Andreu, el 2002, quan se li van fer diversos actes d’homenatge, va emprendre gestions amb l’ajuda del pintor per tal de recuperar-les i que anessin a parar al futur Museu de l’Esport o a algun organisme esportiu de ciutat, però les gestions no van arribar enlloc.
Als anys següents visità diverses vegades Catalunya Nord. El 1956 va fer estada a Bèlgica, a Bruges, Gand i Brussel·les, i també a Amsterdam a Holanda. En aquells països va pintar paisatges oberts, canals, embarcacions fluvials i grans barcasses.
Cal dir que eren uns anys en què els pintors tenien poc recorregut al país, serveixi com exemple conegut un coetani seu, nascut al barri d’Horta, Xavier Valls (1923-2006), nat al mateix any que Verdaguer que, per ser reconegut va establir-se a França; un altre, Antoni Tàpies (1923-2012), passà per París i adquirí el prestigi arreu del món abans que aquí. A més, en les dècades següents les modes portarien a l’abstracció en front del figurativisme, cosa que encara condemnà més a la negligència a artistes com Verdaguer. (continuarà)
Fotografia: Creuer Epístola, Sant Andreu Il.luminat per l’Esperit | Joan Serra i Saún
