L’Ajuntament de Barcelona ha comprat vuit cases del carrer Pons i Gallarza, situades entre els números 105 al 117, i també a la cantonada amb el carrer Renart 51. El conjunt edificat està situat al nucli antic del barri de Sant Andreu, qualificat urbanísticament com a “Zona de conservació de l’estructura urbana edificatòria”.
Set de les cases són actualment l’habitatge habitual de set famílies que hi viuen en lloguer, mentre que la vuitena actualment s’utilitza com a local, i també està llogat. Al preu d’adquisició dels edificis, 745.000 euros pagats a la societat Vermonta SL, caldrà afegir els costos de les obres de conservació per adaptar les condicions dels habitatges als requeriments d’habitabilitat que s’exigeixen al parc públic i que es calcula que tindran un cost aproximat de 290.000 euros. Tot plegat sensiblement per sota dels preus actuals de mercat.
Amb aquesta operació l’Ajuntament dóna resposta a la reivindicació de les veïnes i dels veïns del barri, que fa més de dos anys, quan es van assabentar de l’adquisició de les cases per un fons inversor, van aixecar la veu d’alarma pel perill que suposava d’expulsió de les famílies que hi viuen i per protegir el nucli antic de Sant Andreu d’un nou episodi d’especulació. Així doncs, aquesta actuació contribueix a vèncer un procés de gentrificació, ja que garanteix que aquestes famílies podran romandre als seus habitatges, que passaran a tenir un destí públic i social.
Es tracta d’una actuació que compleix amb diversos objectius del Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025: incrementar el patrimoni municipal de sòl i d’habitatge, facilitar la conservació i la rehabilitació d’edificis, evitar l’expulsió d’ocupants i fer front a processos especulatius.
Fórmula híbrida i pionera de masoveria urbana i lloguer
Amb aquesta compra, l’Ajuntament de Barcelona vol introduir un element innovador en el terreny dels contractes d’arrendament que gestiona a la ciutat. Amb les cases de Pons i Gallarza, a on ja hi ha famílies llogateres vivint-hi, l’Ajuntament a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), assajarà una fórmula híbrida a través d’un nou sistema contractual en el qual es barrejarà per fases el lloguer i la masoveria urbana, amb una renda que subsistirà però que serà variable.
En una primera fase, l’IMHAB executarà part de les obres de conservació a les finques, les que són comunes a totes les cases i que s’han de realitzar de forma conjunta, entre les quals es troba la impermeabilització i l’aïllament tèrmic de la coberta. Durant aquesta fase es mantindrà el règim de lloguer normal i preexistent.
En una segona fase, les unitats familiars arrendatàries assumiran les funcions de masoveres i executaran les obres a l’interior de les seves cases. Durant aquesta fase, la renda serà mínima atès que la realització de les obres suposarà el pagament en espècie de l’ocupació legal de l’immoble.
En una tercera fase, un cop realitzades les obres interiors, les famílies llogateres recuperarien les condicions de lloguer assequible de parc públics.
Fotografia: una de les cases del carrer Pons i Gallarza | Jesús Manzano
