Quan una persona que ha nascut en aquestes contrades comença a prendre consciència del territori on viu o quan algú arriba de fora per viure en aquesta zona del Pla de Barcelona i comença a conèixer la geografia del lloc on ha aterrat, se n’adona de seguida que hi ha dos cognoms que es repeteixen molt sovint. Un és Ignasi Iglésias, l‘escriptor modernista, dominador dels escenaris catalans durant aquella època.
L’altre, que justifica l’article, és Fabra. Està relacionat amb Camil Fabra i els seus fills Romà i Ferran Fabra i Puig, tots tres relacionats amb les antigues fàbriques tèxtils de Sant Andreu de Palomar. Com que aquest predomini és prou conegut no procedirem a confeccionar un llistat d’exemples, sinó a destacar únicament la coincidència nominal de tots dos -la biblioteca Ignasi Iglésias i El Centre Cultural Can Fabra- en un dels edificis més emblemàtics del districte de Sant Andreu.
L’any 2016 ha estat el 150è aniversari del naixement de Ferran Fabra i Puig, un d’aquests Fabra que els andreuencs hem reputat com cognom important en el seu nomenclàtor, i que, en canvi, en el moment de celebrar aquesta commemoració rellevant l’hem tractat gairebé com un ciutadà anònim.
Ha estat a l’altra banda de la Meridiana, concretament a Nou Barris, on per iniciativa de la dinàmica Unió de Comerciants de Fabra Centre sí que han decidit recuperar la seva figura per donar-la a conèixer a través d’un cicle d’activitats anomenat Any Fabra. El mes d’abril, per exemple, es va poder veure una exposició sobre el personatge al Centre Cívic Can Basté. A la primavera també, es va organitzar al passeig del seu nom una jornada d’espectacles de titelles i gimcanes amb una ambientació de la Barcelona de principis de segle XX.
L’únic homenatge que s’ha organitzat al districte de Sant Andreu és la passejada matinal que va tenir lloc el dia 26 de novembre al llarg de gran part del carrer que porta els seus cognoms i els del seu germà. Aquesta activitat estava emmarcada dins de la Festa Major de Sant Andreu i va ser possible gràcies a l’acord de col·laboració entre l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. Al llarg de l’itinerari es va recórrer el tram original de la rambla, que anava del carrer Gran de Sant Andreu fins al camí de Santa Eulàlia -actual carrer de Vilapicina / Pere d’Artés-.
Com altres vegades, les entitats de Sant Andreu, en aquest cas el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, posen remei a les distraccions de l’Ajuntament del districte. I d’aquesta manera s’ha pogut recordar a casa nostra una figura cabdal de la nostra història de poble, la de Ferran Fabra i Puig (Barcelona 1866-1944), segon marquès d’Alella, enginyer industrial i polític que, juntament amb el seu germà Romà, va dirigir, ni més ni menys, la companyia tèxtil Fabra i Coats.
A més va ser alcalde de Barcelona entre 1922 i 1923, i seguint l’exemple del seu pare va continuar el finançament de la construcció de l’observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona al Tibidabo, més conegut com a Observatori Fabra.
Imatge: Fotografia de la placa homenatge als germans Fabra i Puig sobre la Farmàcia Castellanos | Santandreudepalomar
