En matèria de despesa per programa es poden titllar els pressupotos de l’Ajuntament de Barcelona de continuïstes. Si més no amb la tendència dels darrers anys caracteritzada per l’equilibri pressupostari, combinat amb una moderació del deute públic, i la priorització dels recursos envers la reactivació econòmica i l’atenció als col·lectius més vulnerables.
Tot amb tot, s’observen petits traspassos en algunes matèries per encara fer més visibles aquests raonables objectius sobretot ara que s’acosten eleccions. En aquest sentit es produirà un potent estalvi en el capítol d’actuacions de caràcter general on es passarà d’una despesa propera als 521 milions d’euros a una de 450, motivada per la reducció dels apartats gestió del patrimoni. Aquest estalvi permetrà incrementar altres capítols més focalitzats en la despesa pública social.
També patiran una sensible rebaixa els serveis públics bàsics, però només ens uns 8 milions. D’aquesta manera es manté en el capítol que acumula més volum de despesa arribant a la xifra de 1.122.098.663 euros i resultant un 44% de la despesa total de l’Ajuntament. Res estrany si tenim en compte que està constituït per quatre grans apartats amb importants competències municipals. Hi trobem la Seguretat i Mobilitat (25%) amb 167 milions que es gastaran en ordre públic, 52 milions en trànsit, 39 milions en prevenció i extinció d’incendis o 15,5 milions en protecció civil. L’apartat d’Habitatge i l’Urbanisme (33%) i els seus 255 milions en matèria de projectes urbanístics, 24 milions en habitatge o 68 milions en millora de la via pública. El Benestar Comunitari (36%) amb les imprescindibles despeses de 169 milions en neteja viària, 158 milions en recollida i tractament de residus, 37 milions en l’enllumenat, 23 milions de clavegueram, 12 milions de cementiris o 2,2 milions d’abastiment d’aigua. I finalment el Medi Ambient amb un escàs 5% del total del capítol integrat pels 5 milions en matèria de sostenibilitat i sobretot els 54,5 milions de parcs i jardins.
Un dels capítols que experimenta un increment més punyent és el de la portecció i promoció social, és a dir el dedicat a ajudar les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat socioeconòmica. El consistori barceloní hi destinarà un 10% de la despesa total, cosa que es tradueix en 244.393.830 euros distribuïts en les següents partides: serveis socials generals (98 milions), promoció social (30 milions), gent gran (29 milions), pobresa i risc d’exclusió social (27 milions), persones amb discapacitats (9 milions), infància i adolescència (8 milions), dones (6,5 milions) i migrants (6,5 milions).
A més a més, els anomenats béns públics preferents també veuran augmentat la seva dotació pressupostària fins els 300.864.912 euros (12% de la totalitat), atès que es tracta de temàtiques sectorials amb competències compartides amb altres administracions, però que la gent percep com a molt importants. En aquest capítol es troben els plecs de despesa referits a cultura, educació, esports i salut.
El pressupost municipal de cultura arriba fins als 136 milions d’euros, concretament 564,5 milions en museus i arts plàstiques, 12,5 en biblioteques i arxius, 16,5 en promoció cultural, 13 en oci i temps d’esbarjo i 6,5 en festes populars. L’educació assoleix els 119 milions d’euros, distribuïts en 39 milions a centres d’infantil i primària, 7,4 als de secundària i cicles formatius, 14 en serveis complementaris i promoció, 9 en altres ensenyaments i especialment els 30 milions destinats a escoles bressol, una competència municipalitzada completament. En l’apartat d’esports es preveu una despesa de 26 milions d’euros, repartits en els 13 milions de la promoció i foment de la pràctica esportiva, els 5 de millora de les instal·lacions i els 8 d’esdeveniments esportius. Ensems també es gastaran 19 milions d’euros en salut pública, una xifra que pot ser molt minsa, però que obeeix a unes competències molt específiques que tenen els ajuntaments en matèria de protecció de la salubritat (17 milions) i alguns tipus d’assistència (2 milions).
Les actuacions de caràcter econòmic és el tercer capítol, que també veu pujar el seu volum de despesa amb l’objectiu de dinamitzar la malmesa economia de la capital catalana. D’aquesta forma l’Ajuntament aportarà 235.923.566 euros, un 9% del pressupost, en àmbits com el transport públic (117 milions), la promoció turística, comercial i el desenvolupament empresarial (100 milions) i la societat de la informació (17,5 milions).
Abans s’havien apuntat que les actuacions de caràcter general patirien un significatiu retrocés, però continuaran ocupant el segon lloc en magnitud de despesa amb els 450 milions d’euros i, doncs, el 18% del total pressupostat. Els serveis generals absorbiran fins a 213 milions desglossats en 60 de comunicació interna, 55 d’administració general, 43 de fons d’imprevistos, 36 d’atenció ciutadana, 9 de participació ciutadana, 6,5 de coordinació institucional i 2,7 d’informació i estadística.
En el mateix capítol es troba l’apartat d’administració financera on es destinaran 120 milions d’euros, sobretot a la tasca de gestió del patrimoni que tot i la retallada manté 85 milions de dotació. Segueixen els 28,5 milions de gestió tributària i els 5,5 de política econòmica.
Les transferències a altres ens municipals capitalitzen fins a 89 milions d’euros per tal que s’executin algunes competències delegades, però també es poden destacar els 27,5 milions que costen els òrgans de govern de l’Ajuntament. Concretament 19,5 milions en representació política, 1 en premsa, 1 en el gabinet de l’alcalde, 3 en protocol i 3 en relacions internacionals.
Fotografia: Càlcul de despeses | Andreuenc
