Es veia a venir, era cada cop més previsible i ara ja és una realitat: el Sant Andreu ja és equip de Primera RFEF, una categoria que exigeix jugar en gespa natural. Després d’una tarda de glòria, amb una festa que es va allargar fins a la matinada, s’acaba la celebració i comença la lluita. Com a mínim així ho veu l’afició quadribarrada, que adverteix amb contundència: «no marxarem del Narcís Sala». Mentrestant, a l’Ajuntament de Barcelona, tot i la pressió dels partits de l’oposició, el govern del PSC es mostra inflexible.
Les declaracions recents de Marta Villanueva, regidora del Districte de Sant Andreu i vicepresidenta de l’IBE, i de David Escudé, regidor d’Esports i president de l’IBE, suggereixen que el consistori no té cap voluntat d’instal·lar gespa natural al Narcís Sala. Són unes paraules àmpliament comentades a l’entorn del club i que encenen els ànims de l’afició andreuenca.
En l’Audiència Pública del Districte de Sant Andreu del passat 16 d’abril, Marta Villanueva va intentar esquivar el tema amb evasives. Segons la regidora, abans de parlar de la gespa natural del Narcís Sala «cal esperar a les condicions que marqui la federació per veure quins són els requisits exactes, que poden canviar». Unes afirmacions poc consistents, que contrasten amb el precedent de l’any passat de l’Europa, que va evidenciar que la RFEF és inflexible quant a l’obligació de disposar de gespa natural.
Per la seva banda, en declaracions de fa tres dies a Betevé, David Escudé va reconèixer que «estem treballant en la mateixa línia que l’Europa». Això suggereix que el màxim responsable en matèria esportiva de l’Ajuntament de Barcelona no té intenció d’instal·lar gespa natural al Narcís Sala. I més encara quan va recalcar que «el Sant Andreu té sis mesos de moratòria» per jugar en superfície artificial, fet que apunta que el consistori no preveu cap actuació a curt termini a l’estadi quadribarrat.
Can Dragó, una bomba de rellotgeria
Enmig d’aquest context, la hipòtesi que pren més força és que l’escenari preferit per l’Ajuntament de Barcelona seria que el Sant Andreu i l’Europa compartissin Can Dragó. Les paraules de David Escudé a RAC1 aquest matí apunten en aquesta direcció, quan ha posat com a exemple que «hi ha equips com el Milan i l’Inter que comparteixen un estadi municipal». Unes declaracions que també han estat recollides per Betevé i han generat un ampli rebuig a les xarxes socials.
Si aquest fos el desenllaç, es tensionaria encara més la pista d’atletisme, que actualment ja es troba al límit. Les grades modulars que s’hi van instal·lar impedeixen la pràctica d’algunes disciplines atlètiques, a més del fet que un segon equip de futbol hipotecaria la instal·lació tots els caps de setmana. Però el descontentament també és compartit pel futbol, ja que l’Europa valora molt negativament la seva experiència a Can Dragó, segons fonts properes al club escapulat.
L’afició quadribarrada, en peu de guerra
La celebració de l’ascens a Primera RFEF va ser un clam a favor de la gespa natural al Narcís Sala. Tant l’equip com l’afició van mostrar la seva voluntat irrenunciable de continuar a l’històric estadi andreuenc. Ningú vol sentir parlar de marxar i ningú contempla l’opció de Can Dragó, on no hi cabria ni la meitat de la massa social quadribarrada, ja que l’aforament amb prou feines arriba a les 3.000 localitats, mentre que el Sant Andreu supera els 5.500 socis i en molts partits d’aquesta temporada s’han superat els 6.000 espectadors.
La indignació és màxima i les penyes estan disposades a mobilitzar-se. Un problema fins ara latent que ha esclatat amb l’ascens del Sant Andreu a Primera RFEF. Després d’aquesta fita esportiva, s’ha pogut copsar el malestar creixent arran de les últimes declaracions dels responsables municipals. Ahir mateix, a la plaça d’Orfila, una aficionada avisava que «com va escriure Vicent Andrés Estellés i cantava Obrint Pas, no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu«.
