Crònica d’un derbi inèdit fins ara a la ciutat.
Dominant és, probablement, l’adjectiu que defineixi la posada en escena, amb tots els seus matisos i argúcies, de la Unió Esportiva Sant Andreu la tarda del passat diumenge al Narcís Sala. L’equip dirigit per Juanje Rodríguez, a causa de l’absència per motius personals del primer entrenador, David Almazán, ha dut la batuta d’un partit del qual els quadribarrats s’emporten tres punts importants que els refermen a la part alta de la classificació.
Tot i que el partit va començar amb Miguel Ramos aturant un xut a boca de canó de Damián Obispo, que s’havia quedat sol davant la porteria gràcies al sensacional centre d’exterior de Padilla des de la banda esquerra, qui va fer més mèrits per marcar durant una primera part que va arribar al descans amb empat a zero al marcador va ser el Sant Andreu.
La possessió i les ocasions van caure del bàndol local, que mitjançant un estil de joc combinatiu va tancar la Guineueta al seu camp. Dani Argilaga va exhibir des de la posició de lateral esquerra una gran lectura de joc amb precisos desplaçaments en llarg que Èric López, el més vertical per part dels locals durant els primers quaranta-cinc minuts, va aprofitar per atacar la lenta basculació de la defensa de les guineus. Quan aquesta fórmula no funcionava i l’atac santandreuenc era aturat, els de Jaunje Rodríguez recorrien al joc de toc. Adri Gimeno va ser una figura clau a l’hora de donar sentit a les passades que es produïen a la zona de tres quarts. Però el més destacat al centre del camp va ser Albertito (de menys a més en el partit) que va estar a tot arreu, en atac; a l’hora de fer una passada que bellugues la defensa i generés una ocasió o finalitzant ell mateix a porteria, i en defensa; tallant la sortida al contraatac de la Guineueta quan els visitants recuperaven l’esfèric.
Les oportunitats de gol més clares abans del descans les van tenir Èric López al minut 8, que va afusellar la porteria visitant després d’una màgica combinació amb Jorge Carreón, i Fassani al 45, que després d’una bona paret a la frontal de l’àrea amb Albertito va disparar sol des del punt de penal. Ambdues van ser aturades per Yan Carlos, el porter i jugador més destacat del conjunt blaugroc. L’arquer va fer una actuació providencial i va realitzar vuit parades de mèrit que van evitar que el resultat final fos encara més molsut.
Més enllà de la seva actuació poc es pot ressaltar d’una Guineueta lenta, tosca i desdibuixada en defensa, sense imaginació en atac i que, fora d’un parell de jugades aïllades fruit de la genialitat dels seus atacants -Padilla en especial- no va saber portar perill al marc que defensava Miguel Ramos.
Al descans es va arribar amb un 0-0 que no reflectia el que s’estava veient al camp, però ràpidament, només deu minuts després de la represa, va arribar el primer gol d’un Sant Andreu que va sortir a la segona part amb la mateixa actitud i intensitat que havia mostrat durant la primera. Pau Morer va obrir el marcador després d’una bona passada d’Albertito que el va deixar dins l’àrea, l’atacant va retallar al lateral Ayllón i va imprimir una rosca fora-dins al seu xut posterior que va resultar inapel·lable per Yan Carlos. El Narcís Sala va vibrar amb el primer i poc va trigar a fer-ho amb el segon, que va arribar sis minuts després. Aquest cop era Albertito qui rematava sol en el cor de l’àrea rival després d’una fantàstica centrada del capità santandreuenc, Llamas, i feia el 2-0.
A partir d’aquest moment el partit va ser un monòleg. Els de Sant Andreu es van dedicar a tocar la pilota amb la intenció d’adormir el partit i malgrat que Luís Gallego va introduir un seguit de canvis (Godbless, Omar, Adbe i Marc Jiménez van entrar per Obispo, Padilla, Pepe Ollé i Ferran Sánchez), no es va veure cap diferència pel que fa al joc sobre el verd del Narcís Sala. L’equip de Nou Barris es va limitar a perseguir la pilota d’un costat a l’altre sense proposar res nou, ni en atac ni en defensa, més enllà d’una tímida pressió inefectiva i mal organitzada.
Per part dels quadribarrats va entrar Marc Domènech en substitució d’Èric López al minut 70. El jugador ex de la Damm i de la Masia va aportar control al centre del camp i va deixar diversos detalls de qualitat que il·lusionen i fan pensar en un futur prometedor pel jove de 19 anys. De fet, va participar en la jugada del 3-0 definitiu. Al minut 87 Yan Carlos va aturar, però no blocar, un xut de Mulero (que havia entrat al partit substituint Albertito al 84) a passada de Domènech des del vèrtex esquerre de l’àrea, amb la mala sort pels blaugrocs que la pilota va rebotar en el pal dret de la porteria i va caure als peus de Fassani, que va marcar a porteria buida.
Amb aquesta darrere, l’Unió Esportiva Sant Andreu suma tres victòries i tres porteries imbatudes seguides mentre que la mala ratxa dels de Nou Barris (2 punts aconseguits dels últims 15 disputats) es perllonga.
Fotografia: els dos equips saludant al públic just abans de començar el partit | Joan Arcos
