Barcelona ha mobilitzat ja el 82% dels 111,5 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation destinats a la rehabilitació i regeneració urbana, superant àmpliament el ritme habitual d’intervencions residencials a la ciutat. Des de l’inici del programa el 2022, s’han rebut prop de 8.700 sol·licituds de reforma d’habitatges, una xifra que demostra l’elevada demanda d’aquest tipus d’ajudes.
Amb una assignació total de gairebé 170 milions d’euros, dels quals 58 són aportats pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona, el programa contempla nou línies de subvenció, set d’elles finançades amb fons europeus, per millorar l’eficiència energètica, l’accessibilitat i la sostenibilitat dels edificis.
Més de la meitat de les sol·licituds, al programa de barris
El programa de barris, destinat a 23 zones amb vulnerabilitats urbanes, concentra més del 58% del pressupost i el 56% de totes les sol·licituds, fet que evidencia la voluntat de reduir desigualtats territorials. En paral·lel, el programa d’edificis aglutina un 34% de les peticions, mentre que la rehabilitació d’interiors per incorporar habitatges a la borsa de lloguer representa el 10% restant.
Les dades reflecteixen l’impacte real del programa: el cost mitjà per habitatge oscil·la entre els 33.000 i els 39.000 euros, amb subvencions que cobreixen fins al 64% del total. Les actuacions permeten reduir fins a un 56% la demanda energètica i un 59% el consum d’energia primària no renovable, amb una millora significativa en termes ambientals i econòmics.
Millores energètiques, accessibilitat i ascensors
Les intervencions se centren principalment en edificis de més de 70 anys d’antiguitat, molts dels quals no disposaven ni tan sols d’aparells elevadors. En aquest sentit, la instal·lació d’ascensors ha estat una de les millores més sol·licitades.
A més, prop del 45% de les actuacions al programa de barris incorporen millores d’accessibilitat, i el 34% inclouen la instal·lació de sistemes d’energies renovables. A la resta, el pes de les renovables és fins i tot superior, arribant al 48%, mentre que les actuacions d’accessibilitat se situen en el 17%.
Rehabilitació com a pilar del dret a l’habitatge
Aquest impuls a la rehabilitació forma part del Pla Viure, el full de ruta municipal per garantir el dret universal a l’habitatge. La ciutat compta amb un parc residencial envellit: el 87% dels edificis són anteriors a 1980 i el 81% tenen una qualificació energètica E o inferior. Rehabilitar-lo és clau no només per millorar la qualitat de vida de la ciutadania, sinó també per avançar cap a la neutralitat climàtica i combatre la pobresa energètica.
Fotografia: Satisfacció per la rehabilitació d’un habitatge | Freepik
