L’obra porta ja quatre anys de vida sobre els escenaris.
El dia 9, i fins el 23 de gener, l’obra ‘Winnipeg, el vaixell de Neruda’, que va ser coproduïda per de Puça Espectacles, La Jarra Azul y el Grec 2020 Festival de Barcelona, es pot veure al Teatre Poliorama, amb la participació de l’andreuenc Martí Salvat, que va viure les seves primeres experiències teatrals a locals com La Lira. L’andreuenc comparteix escenari amb Laia Alberch, Laura María González i Edu Tudela, sota la direcció de Norbert Martínez.
L’espectacle, que barreja el català i el castellà durant els 65 minuts de durada, està basat en una novel·la gràfica, amb text de Laura Martel i dibuixos d’Antonia Santolaya, que es va publicar l’any 2014, 5 anys abans que es complissin 80 anys dels esdeveniments històrics als quals fa referència.
L’episodi històric de partida se situa entre el 1934 i el 1937, quan el poeta Pablo Neruda va exercir com a cònsol de Xile a Barcelona, on va viure a la capital catalana els moments més decisius de la Segona República i els inicis de la guerra civil fins que, tres anys després d’arribar a la ciutat, va haver de tornar a Santiago a causa de l’avanç de les tropes franquistes. Des d’allà va seguir les notícies sobre l’ocupació de Barcelona per les tropes feixistes i l’arribada a territori francès d’un bon nombre d’exiliats, condemnats a viure en condicions lamentables en els camps de refugiats del país veí.
Amb bones connexions amb la presidència del govern xilè, Neruda va aconseguir ser anomenat Cònsol Especial per a la Immigració Espanyola a França. Des d’aquesta posició, i gràcies a la complicitat de l’aleshores ministre de Relacions Exteriors, Abraham Ortega, es va implicar en la iniciativa de noliejar un vaixell francès, el Winnipeg, per tal de transportar més de 2.000 exiliats fins a Valparaíso, on el govern xilè els donaria asil.
Van arribar a port el setembre d’aquell any i es van establir majoritàriament al nord del país. Alguns d’ells van tornar a Espanya uns anys després, tot i que la majoria van acabar establint-se a Xile definitivament. Algú els va anomenar “els fills de Neruda”, poeta que va acabar considerant aquell episodi de la seva existència tan valuós com els poemes que havia escrit.
Com el 2019 es van complir vuitanta anys d’aquesta història de foscor, horror i crueltat, però també d’esperança i solidaritat, Laura Martel va convertir la narració en una obra de teatre que s’havia d’haver estrenat al Grec de 2020. Això no va poder ser, però a l’octubre d’aquell any sí que es va poder veure ja en el Teatre Akadèmia.
L’interès de la història i la bona recepció han possibilitat que l’obra hagi continuat viva fins avui dia i que s’hagi pogut veure tant en centre cívics com en teatres professionals de Barcelona i la resta d’Espanya durant aquests darrers anys.
Fotografia de portada: una escena de l’obra Winnipeg, el vaixell de Neruda, amb Martí Salvat d’esquena | promoció de la companyia
Fotografia interior: el vaixell Winnipeg | memoriarepressiofranquista.blogspot.com
