Els darrers damnificats han estat els concerts dels festivals que tenien lloc a la Fabra i Coats.
Quan encara ni els grans recintes esportius ni les empreses promotores estaven preparats per celebrar grans esdeveniments de música rock, el camp de futbol Narcís Sala es va convertir en l’escenari d’unes quantes nits de glòria als anys 80 que el van fer entrar en el ‘Hall of Fame’ de la música moderna a Catalunya i Espanya en acollir les primeres trobades de milers de persones en grans recintes a l’aire lliure per veure grans estrelles del rock internacional en ple auge.
Aquells esdeveniments van començar el 25 d’agost de 1982 amb el concert de Roxy Music i King Crimson, va continuar l’1 de juliol de 1983 amb Dire Straits i l’1 d’octubre de 1983 amb Police. Després van venir Mike Oldfield (1984), Deep Purple (1985) i Scorpions (1986).
Malauradament, s’ha de reconeixer que, malgrat que el balanç musical va ser molt positiu segons certifiquen els assistents a les diverses cites, la manca d’experiència organitzativa va provocar diversos desgavells com el fet que el taxi que portava als Roxy Music no pogués arribar al camp per la gentada que hi havia als voltants i els components del grup van haver de baixar a l’alçada de la piscina municipal i arribar caminant fins al seu vestuari.
El cas més desgraciat va ser la mort d’un jove que va caure al terra des de la part més alta de la graderia nord en ocasió del concert de Police. I si bé el següent, el de Mike Oldfield, va ser més tranquil, els de Deep Purple i Scorpions es van desenvolupar en un ambient molt tens, sobretot el darrer com s’explica en un article de la pàgina web Agente Provocador:
“… en el concierto de Scorpions, hubo enfrentamientos entre la policía y grupos de heavies sin entradas. Cuando los fans que no habían podido acceder oyeron los primeros acordes, intentaron entrar a la fuerza. Acudieron los antidisturbios y se iniciaron los choques en los alrededores entre botes de humo y piedras. Hubo cuarenta heridos. Diecisiete de ellos fueron detenidos y, al día siguiente, pasaron a disposición judicial acusados de desórdenes públicos y atentado a la autoridad. Dos de los detenidos acabaron en prisión provisional.”
Com s’afirma al llibre del centenari del Sant Andreu, “Tots aquests incidents, juntament amb les protestes de diverses associacions van posar fi als històrics concerts dels anys 80 al Narcís Sala.”
Darrerament, Sant Andreu ha viscut un altre comiat a la música en viu més discret. A finals de la década anterior, per exemple el 2019, el recinte de la Fabra i Coats s’havia convertit en un centre de música en viu reconegut a tota Barcelona per a diferents cicles planificats per atreure un nombre de públic nombrós però no multitudinari com el Say It Loud, Cara B o MIRA, una vessant més de l’activitat cultural pròpia d’un espai concebut per a l’expressió artística tal com s’havia publicitat la seva existència. Però aquest idil·li es va trencar just en el moment en què els 41 pisos de protecció oficial dins de la fàbrica es van omplir de residents.
A partir d’aquest moment, el nou veïnat va comunicar les molèsties que aquesta activitat suposava per al seu descans i l’Ajuntament es va comprometre en buscar solucions per tal de combinar el interessos dels uns i dels altres. El resultat va ser que el 2020 es va comunicar als responsables dels festivals que anessin buscant altres emplaçaments. D’aquesta manera, el Say it Loud del 2022 es va celebrar a la sala Paral·lel 62, el MIRA 2023 a la Fira de Montjuïc i el Festival B 2023 tindrà lloc al Parc del Fòrum. Això sí, de moment, l’Ateneu L’Harmonia ha pogut anar programant concerts de petit format com els que han tingut lloc aquest juliol.
El darrer ensurt relacionat amb els grans esdeveniments musicals propers ha estat el buit que ha provocat la falta del Barcelona Rock Fest, a Santa Coloma de Gramanet. En principi, sembla que l’absència és fruit de les obres que es desenvolupen al Parc de Can Zam, encara que, com sempre, planen les protestes del veïnat com a posible causa en paral·lel d’aquest parèntesi en dates electorals. Sembla que, de totes maneres, el festival tornarà al 2024.
Mentrestant, per gaudir de la música en viu a l’aire lliure sempre quedaran com a recurs les festes majors, o potser seran les següents víctimes propiciatòries.
Llista de cançons dels concerts del 82 i 83
- King Crimson:
Waiting Man, Thela Hun Ginjeet, Red, The Howler, Frame by Frame, Matte Kudasai, The Sheltering Sky, Discipline, Elephant Talk, Indiscipline.
- Roxy Music:
The Main Thing, Out of the Blue, Both Ends Burning, A Song for Europe, Take a Chance with Me, Can’t Let Go, While My Heart Is Still Beating, Impossible Guitar, Tara, Avalon,My Only Love, Dance Away, Love Is the Drug, Like a Hurricane, Editions of You, Do the Strand, Jealous Guy.
- Dire Straits:
Once Upon a Time in the West, Industrial Disease, Expresso Love, Romeo and Juliet, Love Over Gold, Private Investigations, Sultans of Swing, Twisting by the Pool, Two Young Lovers, Portobello Belle, Telegraph Road, Solid Rock, Going Home.
- Police:
Synchronicity I, Synchronicity II, Walking in Your Footsteps, Message in a Bottle, Walking on the Moon, O My God, De Do Do Do, De Da Da Da, Wrapped Around Your Finger, Tea in the Sahara, Spirits in the Material World, Hole in My Life, Invisible Sun, One World (Not Three), King of Pain, Don’t Stand So Close to Me, Every Breath You Take, Murder by Numbers, Roxanne, Can’t Stand Losing You / Reggatta de Blanc.
Fotografia de portada: Roxy Music al concert del Narcís Sala | navegar es preciso.com
Primera fotografia interior: entrada al concert de Mike Oldfield | www.mike-oldfield.es
Segona fotografia interior: Dire Straits al concert del Narcís Sala | navegar es preciso.com
Tercera fotografia interior: concert del Say It Loud a la Fabra i Coats | Say It Loud
