Finalment, després d’un llarg procés que va començar la primavera de 2010, el projecte de dedicar la sala del recinte de la Fabra i Coats on es farà teatre a Joe Forga va culminar ahir en un acte en què van participar la familia, els amics i els companys de teatre de Sant Andreu en un ambient de caire festiu pel caràcter de retrobament entre persones amb llaços comuns que, en alguns casos, feia temps que no coincidien.
Sobre l’escenari van anar passant diferents grups o persones més o menys propreres a en Joe, que van anar aportant amb la seva col·laboració el caliu emocional propi d’aquests esdeveniments. Va actuar el grup Antifaz, que havia participat al Fica’t al SAT! en l’època en què el Joe el dirigia, amb una escena de l’obra Spot; un company de la seva última companyia (Catacrak) va improvisar un monòleg; l’Anna Garrel va cantar la cançó estrella de Cabaret; Clip Teatres va llegir el text d’una escena de la primera obra que el Joe els va dirigir; i la Lírica de Sant Andreu va cantar un duet de Flor de nit.
I entre aquestes actuacions el públic assistent també va poder veure imatges d’en Joe en diverses obres de teatre, en moments familiars i amb amics, i algunes escenes en diferents sèries de televisió; va escoltar les paraules d’un representant de la Satànica recordant l’aportació que ell va fer com a director de l’espectacle dels Tres Tombs Satànics de 1998; i l’Andreu Solé va recordar els inicis del Joe a la Lira; i també el públic va poder gaudir de les cançons interpretades per les corals Amiba i Amics per Sempre.
Però, sobretot, va destacar el simpàtic xou dels quatre eixelebrats personatges –el cardenal, l’alcalde, el secretari i el milionari– que van fer de fil conductor entre les diverses intervencions i que van convidar a la família, en representació de tots els presents, a descobrir la placa que amb el nom d’Espai Joe Forga quedarà com a testimoni per sempre de la seva tasca a favor del teatre amateur i de l’associacionisme andreuencs.
Fotografia: Amadeu Solernou, Jordi Begueria, Quim Pañart i Jaume Vila en acció sota la placa que s’ha de descobrir | Jesús Manzano
