Es tracta d’un muntatge teatral que representarà dos actes a La Lira i el tercer a l’aire lliure aquest dissabte en doble funció.
Amb motiu dels actes del 150 aniversari d’Ignasi Iglésias, el grup de teatre del Centre Cultural i d’Esbarjo de Sant Pol de Mar representarà aquest dissabte a les 19 h i a les 21:30 h una de les obres més significatives d’Ignasi Iglésias: ‘La barca nova’.
Amb la participació de la Societat Cultural i Esportiva La Lira, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i el Districte de Sant Andreu, el desenvolupament de l’obra tindrà lloc a dos escenaris: l’entitat del carrer de Coroleu i la Plaça de Les Palmeres.
Aquesta planificació té la seva lògica si es té en compte que els dos primers actes de l’obra transcorren en espais interiors inspirats en les llars de pescadors de principis del segle XIX i en el tercer acte, en canvi, l’acció es trasllada a un vaixell en la platja. En el seu moment, el grup de Sant Pol va poder donar molta versemblança a la seva posada en escena aprofitant el seu litoral, però aquí a Sant Andreu s’haurà de conformar amb les limitades possibilitats paisatgístiques que els ofereix el poble de Sant Andreu.
El fet de realitzar dues funcions seguides el mateix dia té a veure amb l’ocupació de l’espai públic i la dificultat de deixar a l’aire lliure i durant 24 hores tots els elements que s’hi instal·laran per escenificar l’acte final.
Una mica d’història sobre ‘La barca nova’
El grup teatral del Centre Cultural i d’Esbarjo de Sant Pol de Mar té una llarga relació amb aquesta obra de l’autor andreuenc ja que, sota la direcció de Josep Mestres, la van representar els estius del 2010 i del 2018. El lligam d’aquesta vila amb el text resulta evident ja que el drama transcorre justament en aquesta població, on Iglésias havia fet una curta però intensa estada i va observar els costums i les tradicions, i va sentir amb admiració el parlar dels mariners.
Fruit d’aquest estudi de camp, l’obra va quedar enllestida l’octubre de 1906 i es va estrenar set mesos després al Teatre Romea, l’1 de maig de 1907. Malauradament, l’obra no va acabar de convèncer a públic i crítics, potser per la complicació d’un català desconegut per als barcelonins, potser per l’atreviment del tema, i, amb el pas del temps, per la severa marginació general que l’obra de l’Iglésias porta patint durant dècades en els grans escenaris de Catalunya.
Aquest oblit ha esta assenyalat per intel·lectuals ben reconeguts. Pau Vinyes recorda que una de les més contundents declaracions en aquest sentit va ser la proclama del poeta visual Joan Brossa quan va declarar que mai trepitjaria el Teatre Nacional de Catalunya fins que no es programés una obra seva.
Aquesta injustícia va ser rectificada la tardor de l’any 1999 quan justament ‘La barca nova’, amb direcció de Joan Castells, va ser representada durant vuit setmanes a la Sala Petita d’aquest recinte. Aleshores, en Joan Brossa ja no va poder alegrar-se de veure complerta la seva reivindicació perquè va morir poc abans, l’any 1998, però molts andreuencs sí que van gaudir d’aquesta oportunitat, sobretot gràcies a la iniciativa de Joan Pallarès, conseller de cultura del districte de Sant Andreu a l’època, que va organitzar un grup de centenars de veïns i veïnes per tal de veure-la.
Tanmateix, la il·lusió de pensar que aquest impuls del TNC animaria a d’altres companyies a revisar tota l’obra d’Iglésias i a portar-la de nou als escenaris es va anar esvaint a mesura que els anys van passar tornant de nou a l’acostumat oblit. Per tant, encara resulta més admirable la iniciativa dels santpolencs del Centre Cultural que, a més, portaran l’obra al poble on va néixer el seu autor.
Significació de l’obra
Com comenta el programa de mà del TNC de 1999, l’obra se situa clarament entre el simbolisme de Maeterlinck i Adrià Gual, i el naturalisme ibsenià en què s’ubicaven, sobretot, les seves primeres obres, com ara L’argolla i Fructidor, totes dues de 1894.
Està ambientada en un poble de mar a començament de segle, on presenta una lluita constant per part de la joventut contra la gent gran per impulsar un nou ordre de coses i forçar el canvi social, però alhora conté una dosi argumental articulada a partir de passions amoroses i convulsions familiars.
Iglésias també crea una metàfora dels processos socials i ideològics que determinen la història del país. Per citar-ne un fragment: «El pescador, bressolat en la seva barca, pren un aire heroic, com no sol prendre quasi mai el terrassà conreant la terra. El pescador inundat de blau és, al mig de la mar, infant, home o heroi, segons les circumstàncies. Qui estima i canta la mar estima i canta l’infinit i, per tant, la llibertat».
Els personatges resulten sorruts i discrets pel que fa als sentiments, eixuts i poc expressius. D’aquest fet neix una escriptura moderna per la seva precisió, que l’allunya de la literaturització retòrica i el mena cap a la rèplica curta. A més, el treball de camp sobre el llenguatge —argot mariner i expressions de parla popular— proporciona un encanteri i un secretisme que fa que l’obra agafi una dimensió èpica.
Tot plegat, Iglésias fa un còctel de simbolisme, de teatre de situació i narració èpica que assoleix un material dramàtic de primera categoria.
Fotografia de portada: una escena de la representació de Sant Pol de Mar de l’any 2010 / portada de la revista El Nou Santpolenc
Fotografia interior: la Plaça de Les Palmeres a l’actualitat | Ajuntament de Barcelona
