A trenc d’alba del 26 de gener de 1939 les avantguardes de les tropes franquistes coronaven el Tibidabo i veien Barcelona als seus peus, ja sense forces militars republicanes que poguessin defensar la ciutat. Els organismes oficials del Govern de la República i de la Generalitat de Catalunya havien estat evacuats quatre dies abans, i el que quedava de l’exercit republicà intentava defensar sense èxit la línia del riu Llobregat.
Passat el migdia els primers soldats franquistes entraven a Barcelona, seguits pel gruix de les tropes dels generals Solchaga i Yagüe. Després de creuar Sarrià i baixar pel passeig de Gràcia van arribar a la plaça de Catalunya, i a continuació van baixar per la Rambla en direcció a la plaça de Sant Jaume. Així doncs, la data del 26 de gener és la que s’agafa com a referència de la caiguda de Barcelona a mans franquistes.
Però Sant Andreu de Palomar encara aguantaria un dia més abans de caure en mans del bàndol insurrecte que acabaria guanyant la guerra, tal i com relata un article publicat per l’historiador andreuenc Pau Vinyes al seu bloc L’opinió andreuenca, que cita diversos testimonis i treballs d’altres historiadors andreuencs com Jaume Seda, Jordi Rabassa i Joan Pallarès-Personat. Així doncs, la caiguda andreuenca no seria fins el 27 de gener de 1939.
Segons les investigacions dels historiadors, un cop presa la ciutat de Barcelona les tropes franquistes no es van apropar a Sant Andreu de Palomar fins el vespre del 26 de gener, però es van aturar per continuar avançant el dia següent creuant el riu Besòs. Així doncs, Sant Andreu de Palomar i la part nord del Pla de Barcelona van aguantar una nit més abans de caure definitivament en mans del règim franquista el matí del 27 de gener.
Fotografia: Tropes franquistes entrant a Barcelona | Autor desconegut
