El partit de lliga entre el Rayo Majadahonda i el Sant Andreu va quedar marcat per uns fets execrables ocorreguts a l’estadi Cerro del Espino. La cinquantena de seguidors quadribarrats desplaçats a la localitat residencial acomodada de les afores de Madrid van patir tota mena d’hostilitats abans, durant i després del partit. Els atacs van anar des d’insults catalanòfobs fins a crits racistes, acompanyats d’agressions de caire feixista que van requerir intervenció policial per evitar una tragèdia.
El capítol més greu es va produir abans del partit, quan l’afició andreuenca es disposava a entrar al camp de futbol. Un grup d’ultres locals va llançar llaunes de cervesa contra seguidors del Sant Andreu i en va abordar dos, proferint insults racistes contra un d’ells, a qui van cridar “mono” tot imitant els sons dels micos. La situació va escalar de tal manera que els ultres del Rayo Majadahonda van acabar perpetrant agressions físiques i el robatori d’objectes personals a l’afició visitant.
Poc després dels incidents, la Guàrdia Civil va identificar els agressors. Segons fonts policials, tot apunta que la fiscalia actuarà d’ofici contra els autors per la presumpta comissió de delictes d’odi i racisme. Els ultres del Rayo Majadahonda també van intimidar un periodista local que estava enregistrant els fets, el qual va ser perseguit fins que es va poder refugiar a la sala de premsa de l’estadi.
Afició d’extrema dreta amb la connivència del club
Amb els Comandos Ultras de Majadahonda com a grup més destacat, el Rayo Majadahonda compta amb una afició obertament ultradretana, que mostra habitualment la simbologia pròpia d’aquesta ideologia. Un exemple n’és la creu de Borgonya que, tot i no ser un símbol d’extrema dreta en el seu origen, en les últimes dècades ha estat adoptada per grups d’aquest espectre. També hi ha fonts que asseguren que en algunes ocasions s’han exhibit banderes franquistes, tot i que aquestes no es van mostrar en el partit contra el Sant Andreu.
Això sembla no molestar el club madrileny, el qual, sense cap mena de pudor, publica habitualment al seu web i a les xarxes socials fotografies de l’afició amb simbologia ultradretana. Un fet que blanqueja i normalitza aquests símbols, alhora que valida la ideologia que els exhibeix.
