Marta Buchaca és una de les autores més prolífiques i reconegudes, per públic i guardons, de la dramatúrgia catalana contemporània, amb més de deu estrenes teatrals des del seu debut el 2005, i treballs diversos com guions de televisió i cinema.
Obra seva és Rita, que va ser estrenada el 2019 a la Sala Beckett de Barcelona, i que Sant Pacià Teatre estrenarà a l’escenari del Manyanet Sant Andreu (C. Sant Sebastià, 55) aquest dissabte 31 de gener a les 19:00 hores, i que continuarà diumenge a les 18:30 hores, així com el cap de setmana vinent –7 i 8 de febrer– amb els mateixos horaris. En aquella ocasió, els actors van ser David Bagés, com a Toni, i Anna Moliner, com a Júlia; però a Sant Andreu els intèrprets seran Oriol Perna i Marta Tolrà, amb direcció de Xavier Oliveres.
Encara que el tema del text és transcendent, el seu desenvolupament no resulta ni molt menys dramàtic; ben al contrari, ja que l’obra no se centra en els dos personatges amb malalties degeneratives que afronten el final de l’existència, sinó en els dos fills de la Rita, el Toni i la Júlia, de caràcters, professions i circumstàncies diferents, que han de fer front junts aquesta situació amb punts de vista divergents mentre que alhora parlen de les seves pròpies vides alternant el to seriós amb l’irònic i, fins i tot, còmic.
Ell és un home resolutiu, en canvi ella és incapaç de prendre decisions; però la vida ara els ha situat en un punt d’inflexió i les determinacions que han de prendre no són tan senzilles malgrat que, casualment, les dues situacions són quasi idèntiques: el Toni ha d’eutanasiar la seva gossa seguint el consell del veterinari? La Júlia ha d’acceptar que la mare s’acomiadi de la vida sense lluitar fins al final?
Davant d’aquestes realitats, la seguretat del Toni s’esvaeix, mentre que Júlia veu molt clar què és el que ha de fer; tanmateix, quan el Toni planteja el mateix respecte a la mare, aleshores ella no està en absolut d’acord. Una profunda discrepància separa el parer dels germans.
Fins aquí el plantejament de l’obra, en la qual no es veuran mai en escena les altres dues protagonistes, que comparteixen nom, Rita, d’aquí el títol de l’obra, aquelles que el Toni i la Júlia han de deixar anar.
Els temes presentats, l’acceptació del comiat definitiu dels éssers estimats, el dret a la vida digna i la legitimitat de decidir sobre la mort dels altres s’expressen amb el to i la presentació escènica propis de la quotidianitat familiar, amb algun passatge emotiu i de certa introspecció reflexiva, però en general l’obra flueix de manera lleugera i àgil també gràcies a la seqüència d’unes escenes no gaire llargues que fan possible el seu decurs dinàmic.
Fotografia: Equip de Rita | Sant Pacià Teatre
