Sant Andreu s’ha convertit en els últims deu anys en el bressol d’un dels grups més reconeguts del panorama musical català. Els Amics de les Arts, aquells quatre nois que es van conèixer en un pis del carrer Muntaner i que després van decidir instal·lar el seu centre neuràlgic a Sant Andreu de Palomar, no han parat d’acumular premis i reconeixements. Els dos Discos d’Or, els diversos Premis Enderrock de la Música Catalana o el Premi Altaveu en són alguns exemples. Però l’èxit l’han assaborit amb els peus a terra, i al vestíbul del Sant Andreu Teatre parlem amb dos dels seus components, el Dani i l’Eduard, perquè ens revelin els secrets que comparteix el grup amb el nostre poble, i aquells que encara estan per arribar.
Per què vau escollir Sant Andreu?
Dani Alegret: Jo sóc una mica el problema. Des dels dotze anys visc al barri i el primer assaig dels Amics de les Arts el vam fer a casa la meva mare. Des d’aleshores, sempre hem assajat a Sant Andreu en un local que ens vam muntar després. Va ser una mica circumstancial, però ens hi hem quedat perquè ens cuiden molt bé.
No només teniu el local d’assaig…
DA: No. També vam muntar el despatx de la nostra empresa. Amb el temps, els meus tres companys s’han anat enamorant de Sant Andreu i s’hi senten molt a gust. És un barri que s’estimen molt. És com la seva segona residència. Passem molta estona al barri. Com a mínim tres dies estem per aquí. Dies d’assaig, dies d’oficina, dies de qualsevol tipus de feina…
Un altre dels llocs dels Amics és el Sant Andreu Teatre (SAT!), i el setembre va néixer el cicle de concerts de l’enciSAT!…
DA: L’enciSAT! ha estat un d’aquells projectes que tenies al cap des de fa temps però que no trobaves ni la fórmula, ni el moment, ni els aliats per fer-lo. Però la gent del SAT! ens va donar la oportunitat per obrir una finestra musical que faltava al barri i la vam tirar endavant.
Els concerts es caracteritzen per la proximitat entre l’artista i el públic.
DA: Sí. La idea és que l’artista es quedi després del concert a compartir una estona amb la gent que l’ha vingut a veure. Fer una mena de tercer temps, amb alguna cosa de menjar i de beure, perquè sigui una experiència única.
Quina valoració en feu?
DA: Aquest ha estat el primer any i l’èxit ha sigut majúscul. Portem sis concerts i en quatre d’ells hem aconseguit un sold out –s’han venut totes les entrades–. La gent ha pogut gaudir amb tots els concerts i la sala sempre s’ha omplert.
A l’hora de seleccionar els grups que vindrien, com vau fer la tria?
DA: Li vam donar moltes voltes. I com que hi havia poca oferta musical de nivell professional als escenaris del barri, sobretot per una qüestió d’aforament, vam triar grups que fessin bona música. Sense tenir en compte el gènere i l’estil. No volíem limitar el tipus de música i ser injustos amb el barri. Ens venia de gust portar una Sara Pi que ens cantés bossa nova, un Joan Chamorro que fes jazz o un grup emergent de pop-rock català com Cybee.
I decidiu fer el cicle a l’hivern per diversificar l’oferta musical durant l’any.
DA: Sembla que tothom s’empenti per tenir festivals a l’estiu. Com que nosaltres ho vivim internament, teníem ganes de crear aquest teixit durant l’època més dura per als músics. És una forma de retornar als artistes i a la gent els espais morts que queden durant l’any.
I mentre acaba de respondre el Dani, arriba l’Eduard Costa. S’incorpora tard a la conversa perquè diu que s’havia confós d’hora. Li fem un resum del que hem parlat fins ara, i continuem recordant els moments més especials del cicle de l’enciSAT!
Vau ser els encarregats de donar el tret de sortida al cicle de concerts. Com definirieu l’estrena?
DA: Va ser molt bèstia! El que havia de ser un concert en família i molt tendre es va convertir en una bogeria. La gent estava entregada, dempeus… és la màgia de l’enciSAT. Nosaltres volíem ser els primers en actuar. Era absurd que un projecte que ens estimàvem tant no l’apadrinéssim
Eduard Costa: Va ser una experiència completa perquè aquí jugues amb més avantatges, per la proximitat i l’intercanvi de feedback de com ha anat la nit.
Repetireu?
DA: Per sort, sí. No tindria sentit no repetir-ho perquè el públic, els patrocinadors i la gent del barri han respost de meravella. Seria injust no fer-ho.
El del SAT! però, no era el primer concert que fèieu a Sant Andreu…
DA: Ja hi havíem tocat abans. Quan vam treure el Bed&Breakfast, l’any 2009, vam tocar per la Festa Major a Can Fabra. Va ser molt especial.
EC: Era el primer concert que ens podíem exposar davant de molta gent i estàvem programats.
DA: I va ser la primer vegada que vam tenir la sensació de molta gent cantant les teves cançons. Ens dèiem «però si estan cantant Jean Luc i l’acabem de treure!». Va ser un concert que va fer un canvi a la nostra vida.
I de Sant Andreu, què en penseu? Us quedaríeu amb alguna cosa en concret?
EC: És un barri que quan hem demanat alguna cosa, sempre ens ha obert les portes. Sant Andreu té potencial, té ganes de fer coses i té molta gent disposada a fer-les.
DA: Jo potser destacaria el sentiment de poble que es respira. Viure a Barcelona dins d’un petit poble amb carrerons, pocs cotxes…
El 2015 és un any especial per als Amics de les Arts. Fa deu anys van presentar al concurs Sona 9 la seva primera maqueta, Catalonautes, i van endur-se el reconeixement de la votació popular amb més del 45% dels vots. Aquell juny de 2005 va significar el naixement d’un grup amb un recorregut musical ple d’èxits. I ara, amb el desè aniversari a tocar, volen celebrar i retornar als seus seguidors tota l’estima que han rebut durant aquest temps.
Segur que tindreu alguna cosa preparada…
EC: Una cosa molt grossa.
DA: Ens rodejarem de la Dream Big Bang dirigida per Vicenç Martín i reinterpretarem tots els nostres temes com un exercici de nostàlgia. Sonarà des de la primera cançó dels Amics de les Arts fins l’última. I quan dic l’última, és una cançó que encara no l’ha sentit ningú perquè l’editarem en breu. I tot això, vestits com ha de ser.
EC: De pajarita.
I a Sant Andreu?
DA: Tenim una sorpresa preparada el 21 de juny, en el dia de la música. Volem fer una cosa maca, amb un concert gratuït a l’exterior, per promocionar l’enciSAT! de l’any que ve. Però ja anirem donant més pistes.
Això vol dir estar atents a les xarxes… perquè la vostra activitat a internet és constant.
DA: Sí, però això l’Edu que és l’expert.
EC: És un modus vivendi. Ja t’aixeques al matí i penses amb què pots compartir amb els teus seguidors. Si fa dos dies que no escrius al blog tens aquella sensació que els tens desatesos. És un petit jardí que l’has regar, podar i mimar molt perquè només ens dóna alegries.
Quins són els plans de futur dels Amics?
DA: A mig termini, la primera parada són els deu anys.
EC: El futur és fer tot aquest any de gira, els deu anys dels Amics, continuar fent concerts de festa major durant l’estiu, el Festivalot a Girona… No et planteges què faràs d’aquí deu anys.
DA: Al final, qui decideix qui puja dalt l’escenari és el públic. Si la gent segueix venint als concerts i li segueix agradant el que fem, no pararem de fer música.
Fotografia: Eduard Costa i Dani Alegret al vestíbul del SAT! | Pau Mitjans
