La teràpia cognitiva conductual per a les crisis de pànic

Les crisis de pànic són un trastorn d’ansietat freqüent i discapacitant que es caracteritza per la presència sobtada de símptomes somàtics com la sensació d’ofec, taquicàrdia, sudoració, mareig, opressió al pit, sensació de desmai, etc., i pensaments com ara “vaig a tornar-me boig”, “vaig a perdre el control”, “em moriré”. També poden produir-se sensacions irreals com les d’estar fora del propi cos o canvis en la lluminositat de l’entorn.

Qui pateix un atac de pànic sol acudir a urgències, però poques vegades l’examen mèdic revela algun problema físic que hagués pogut desencadenar la crisi i en la majoria dels casos a la persona es la medica amb ansiolítics. Després d’una crisi pot passar força temps fins que tornin a presentar-se els símptomes, usualment més prolongats, freqüents i intensos, que la primera vegada i per als que tampoc hi ha una causa física que pugui explicar-los.

Comença llavors a sorgir un nou símptoma: la por a la por. Al principi sol ser molt tènue: un cert malestar en agafar el metro, tendència a evitar llocs concorreguts, a conduir el cotxe per l’autopista, fer cua en un establiment… Fins que comencen a sorgir limitacions més serioses com evitar tots aquells llocs on es s’han produït els atacs, o es tema que puguin produir-se, arribant fins i tot a no poder sortir de casa sense companyia. És el que anomenem agorafòbia, trastorn que pot considerar-se com una complicació de les crisis de pànic.

La teràpia cognitiu conductual –en alguns casos combinada amb fàrmacs– ensenya el pacient a comprendre què és el que li passa; a fer front a les situacions temudes en lloc d’evitar-les; a modificar les interpretacions errònies que fa dels seus símptomes somàtics; a superar la recerca constant de suport a altres persones; a conèixer els mecanismes psicològics que desemboquen en una crisi de pànic. Aprèn, en fi, com ajudar-se a si mateix per tirar endavant.

Sobre l’autora: Yolanda van Amersfoort, psicòloga clínica

Fotografia: Persona patint una crisi de pànic | Andreuenc