L’anorèxia nerviosa no és només un afer relatiu al cos, involucra la ment i també els elements que rodegen i condicionen l’individu. Com a trastorn que és, s’ha de tenir en compte que l’anorèxia no és en cap cas una condició passatgera assimilable a modes temporals.
Les pressions socials existeixen i condicionen les conductes d’una part significativa de la població pel què fa a l’autoimatge de cadascú, però no seran la causa de l’anorèxia nerviosa en una persona. És vital saber diferenciar entre trastorn de conducta alimentària i actituds passatgeres inferides des de l’entorn.
La principal diferència entre l’anorèxia i les males conductes alimentàries adquirides és que la primera té un origen en el tarannà de la persona, condicionat per una càrrega genètica específica i uns factors ambientals determinats en la infància.
L’anorèxia no només sorgeix a causa de la influència social durant l’adolescència; és un trastorn que ve arrelat a les característiques estructurals psicològiques de qui la pateix. Algunes d’aquestes característiques són el perfeccionisme, la simptomatologia dins de l’espectre obsessiu-compulsiu, l’autoexigència, l’alta emocionabilitat o la baixa autoestima.
Us instem a establir una comunicació interactiva a partir de temes, dubtes, temors que tingueu en temes de psiquiatria i psicologia.
Sobre l’autora: Doctora Anna Bielsa, psiquiatra i psicòloga clínica
Fotografia: Percepció d’una persona que pateix anorèxia nerviosa | Andreuenc
