La rehabilitació de les patologies del sòl pelvià

El sòl pelvià és un conjunt d’estructures que tanquen en forma de rombe o diamant l’estret inferior de la cavitat abdominopelviana. Poden donar-se algunes patologies que necessiten rehabilitació, aspectes dels quals s’ocupa Unitat de Sòl Pelvià de la Clínica Sant Jordi, al capdavant de la qual hi ha el fisioterapeuta i osteòpata Ramon Foraster i la fisioterapeuta Judit Ateinzar.

La unitat s’ocupa de la rehabilitació en les patologies del sòl pelvià que solen ser la incontinència urinària o fecal, tractament del postpart i diàstasi, tot i que també atén algun vaginisme. La rehabilitació és bàsicament femenina però ocasionalment afecta els homes. La rehabilitació es realitza en el nivell intracavitari però també es dissenyen una sèrie d’exercicis que es realitzen a la clínica, o que la pacient pot efectuar a casa seva.

S’ha de dur a terme una exploració de control i seguiment cada setmana, així com per modificar progressivament els exercicis. Si la situació de la incontinència urinària és moderada, es pot resoldre en la majoria de casos. Si és greu és més difícil solucionar-la totalment, però millora substancialment. Es realitzen exercicis de Kegel i taràpies hipopressives, així com exercicis abdominals.

Els tractaments es realitzen amb una màquina d’electroteràpia controlada per ordinador. Els problemes poden tenir actuació preventiva amb exercicis adequats, però en molts casos l’origen està en què la persona no va adequadament al bany (perquè es reté moltes hores o no prou). És recomanable un hàbit miccional de cada tres o quatre hores, beure aigua, no fer esforços en la defecació o que incloguin pressió abdominal. Alguns esports també han de realitzar-se amb moderació. Amb aquestes pautes s’evitarien molts problemes d’incontinència.

Sobre l’autor: Ramón Foraster, fisioterapeuta i osteòpata

Fotografia: Noia fent exercisis de rehabilitació del sòl pelvià | Andreuenc