L’ansietat és un estat de forta tensió psíquica. És una condició afectiva molt similar a un temor, tan intens com genèric, que normalment no és imputable a cap situació real. Però l’ansietat també pot ser positiva i expressió d’un desig intens. Perquè l’ansietat mou el món.
Estar ansiós generalment significa sentir-se nerviós i amenaçat, o témer la imminència d’alguna cosa desagradable, terrible, incòmode o humiliant. Quan una persona passa per un període d’ansietat i inestabilitat emocional pot sentir-se fora de control o incapaç per desenvolupar-se amb eficàcia en el seu entorn.
Cada període de la vida –infància, adolescència, edat adulta, maduresa i vellesa– comporta unes vivències i unes circumstàncies específiques. Algunes d’elles reporten plaer i felicitat, altres resulten traumàtiques i altres són una combinació d’ambdues. Segons les característiques personals de cada individu –gens i entorn–variarà la manera d’assumir aquestes vivències, podent desbordar la capacitat d’adaptació, de tolerància i aparèixer la clínica o el malestar.
Els trastorns d’ansietat suposen un elevat percentatge de la consulta que atén el metge de família. En algunes ocasions són difícils de reconèixer perquè s’amaguen darrera d’una sèrie de queixes somàtiques comunes en altres processos mèdics estructurats.
L’ansietat pot ser una resposta útil i valuosa a perills i preocupacions. L’ansietat i la inquietud pot advertir sobre comportaments capaços de provocar morbiditat (alcohol, cocaïna, cànnabis, joc patològic). En ocasions apareix com a component emotiu d’algunes malalties orgàniques com crisi d’angina de pit, d’angina abdominal o d’asma; en altres el símptoma del que es lamenta l’individu pot ser únic, com una inquietud de fons que acompanya tota la seva experiència vital, o bé formar part de la constel·lació simptomàtica de complexes neurosis.
Quan l’ansietat desborda la capacitat de tolerància de l’individu es manifesta la patologia dels anomenats trastorns d’ansietat. Són processos mentals que afecten amb més freqüència a la població general. Conformen un grup de malalties que comparteixen l’ansietat patològica com a alteració principal de l’estat d’ànim, amb importants afectacions sobre el pensament, la conducta i l’activitat fisiològica.
En aquesta categoria hi ha els trastorns de pànic amb o sense agorafòbia, el trastorn per ansietat generalitzada, el trastorn d’ansietat social, el trastorn obsessiu compulsiu i el trastorn per estrès posttraumàtic. Sense oblidar tot tipus de somatitzacions i de fòbies específiques.
L’ansietat no sempre és patològica ni un problema de salut. Els trastorns d’ansietat solen ser processos crònics i intermitents, sensibles a l’estrès, però poden tractar-se eficaçment fins a la recuperació completa. La persistència de la clínica en el temps comporta una baixa autoestima i l’aparició de signes depressius, per això en la pràctica clínica diària és poc freqüent veure estats d’ansietat purs. La majoria són mixtos ansiosos i depressius.
La vulnerabilitat al trastorn d’ansietat està relacionada amb la genètica i el temperament. L’ansietat no reflexa una debilitat personal ni pot dissipar-se simplement amb un consell amable. Les persones que pateixen aquests trastorns no són responsables del seu estat de tensió, però sí que són responsables d’acceptar-lo i afrontar-lo de la manera més eficaç.
Sobre l’autor: Doctor Ricard Bordas, psiquiatre
Fotografia: Persona immersa en una situació d’estrès | Andreuenc
