Mama tuberosa, una deformitat incompresa

En el desenvolupament d’una adolescent concorren nombrosos canvis físics i psicològics que s’influeixen mútuament. Un de molt important en la percepció de l’autoimatge és el desenvolupament dels pits. La percepció pot tenir lloc de manera precoç o tardà; de manera discreta o gairebé absent o, per contra, de forma exagerada produint en les dues situacions una sensació de preocupació comprensible en aquesta etapa de la vida.

Però en ocasions, succeeix que el desenvolupament mamari es produeix d’una manera anòmal, sense que les dones joves sàpiguen descriure d’una altra manera que “pit lleig” o “caigut”. La sorpresa arriba quan consulten al cirurgià plàstic qualificat qui els explica que tenen una “mama tuberosa”, i que es pot presentar en diferents graus i de vegades asimètrica. La causa està en una alteració del desenvolupament de la glàndula mamària, en la qual no es produeix la relaxació del lligament submamari, on s’ubica el plec de sota el pit.

A mesura que els pits van creixent, si no es produeix aquesta relaxació que permet expandir la pell del pol inferior de la mama, poden aparèixer les mames tuberoses en diferent grau:

1. Lleu: Quan són mames petites, falten només el volum i la convexitat del pol inferior.
2. Moderat: Si creix una mica més la glàndula. A més de la manca de volum de la zona inferior, s’observa una dilatació de l’arèola.
3. Sever: Quan la mama creix en volum normal o major del que és habitual, però la constricció de la part inferior no només dilata l’arèola sinó que també la fa caure per sota del solc i fa que el mugró roti cap avall. I a més sol ocórrer en els dos pits de manera asimètric.

En tots els casos hi ha en comú una base estreta de la mama, l’hèrnia de l’arèola i el dèficit de volum en, almenys, la zona inferior, així com la pell del solc submamari poc elàstic. El tractament d’aquesta entitat és quirúrgic i el cirurgià plàstic ha de corregir tant l’alteració de la glàndula com de la pell areolar, i s’aconsegueix habitualment amb l’ajuda d’implants mamaris que poden tenir diferents formes, i fins i tot ‒en casos severs‒ amb implants inflables (expansors), que aconsegueixen dilatar el dèficit de pell per a més tard canviar-los per pròtesi de perfil anatòmic.

El diagnòstic i tractament d’aquesta situació ha de ser reconegut en primer lloc pel pediatre o el ginecòleg, i remès a un especialista, ja que la seva correcció millora enormement l’autoestima de la dona jove o adolescent que ha acabat el seu desenvolupament mamari, en unes etapes de la vida en què la percepció de l’autoimatge té tanta transcendència. Saber que no és una deformitat inevitable, sovint millora l’ansietat amb la que perceben aquesta situació les persones que la presenten.

Sobre l’autor: Doctor Antoni Roldan, cirurgià estètic plàstic i reparador

Fotografia: Dona tapant-se els pits | Andreuenc