Hipospàdia, la malformació del penis

En la malformació més freqüent, l’orifici per on surt l’orina (des de la uretra) no arriba fins a la punta del penis (gland), sinó que es queda a mig camí, a la zona del ventre del penis. I pot acabar gairebé normal, molt a prop de la punta, on hi ha un clotet, fins i tot a la meitat de l’escrot o prop de l’anus. A més, sol tenir la pell del prepuci oberta a manera de llençol, amb més o menys replecs molt antiestètics. Molt sovint també sol ser un penis encorbat durant l’erecció, i molt unit a l’escrot, amb aspecte de faltar pell al ventre del penis. Aquesta malformació rep el nom d’hipospàdia.

Quan es coneix el problema?

Com que no se sol descobrir fins al naixement, genera molta angoixa en els pares, per desconeixement del problema. Tot i que no és estrany que hi hagi antecedents en la família però no és habitual que es coneguin ja que és un tema molt reservat. Però no és una malformació perillosa, ja que no sol acompanyar-ne a altres. I tampoc és tan rara com sembla, ja que 1 de cada 140 nens sans té la forma més freqüent d’hipospàdia. Tot i que els casos més greus si que són molt menys freqüents i més complexos de tractar.

Com es tracta?

Per descomptat, el tractament és quirúrgic. Cal donar solució a totes les alteracions que presenta: al conducte que no arriba fins al final, a l’erecció que no és recta i a la pell del prepuci que no s’ha format bé. En els últims 30 anys hi ha hagut un gran canvi en la manera d’operar i en l’estratègia per fer-ho. Fa anys es solucionava en 2 ó 3 intervencions esglaonades, i avui dia s’intenta donar resposta a tots els problemes en una única intervenció, com a molt en dos en casos molt severs. Fa anys s’operaven més tard, però avui dia a partir de l’any d’edat ja és un bon moment per operar. La cicatrització és bona, les cures molt més senzilles, i el nen no guarda record en el futur. A vegades fins i tot amb mesos d’edat cal fer una petita ampliació de l’orifici.

Qui l’ha de tractar?

És una cirurgia complexa i molt específica. Requereix molt de temps de formació del que ja és especialista. Cal saber tractar tot tipus d’hipospàdies, senzilles i complicades, i donar resposta a les complicacions que puguin anar apareixent. I tots aquests canvis històrics en el tractament exigeixen al professional estar molt al dia. L’objectiu del tractament és aconseguir que el nen orini per la punta del penis, que estigui recte en l’erecció futura, i que tingui una aparença el més normal possible. La meta personal: que no sembli operat.

Sobre l’autora: Doctora Marta de Diego, cirurgiana especialista en urologia pediàtrica

Fotografia: Nen assegut en un orinal | Andreuenc