Goll, el creixement anòmal de la glàndula tiroide

Es diu goll a tot aquell increment de volum anòmal de la glàndula tiroide, una estructura de teixit glandular que té forma de papallona i se situa just per sota de la nou del coll. Aquest augment pot estar provocat per múltiples causes i la més freqüent és la deficiència de iode. Aquest oligoelement essencial s’obté de la dieta, ja que el nostre organisme no pot sintetitzar, i les fonts naturals són els productes del mar com les algues (principalment les marrons), el bacallà, el llobarro i la perca. Davant les reiterades denúncies del doctor Gregorio Marañón i del doctor Ortiz de Landázuri sobre la magnitud de la deficiència de iode a Espanya es va permetre la iodació de la sal el 1983. Aquesta s’ha convertit en l’estratègia poblacional amb més èxit en la disminució de la prevalença de l’hipotiroïdisme, el goll i el cretinisme.

Hi ha altres problemes de la salut que poden causar goll. Per exemple, la malaltia de Graves Basedow, que és una inflamació de la glàndula tiroide (tiroïditis) de causa autoimmune. En aquest trastorn, i per un detonant encara no aclarit, el sistema immunitari genera anticossos dirigits contra els receptors de la tirotropina de les cèl·lules tiroïdals. La unió d’aquests anticossos amb els receptors genera un estímul que es tradueix en la producció excessiva d’hormones tiroïdals i en el creixement de la glàndula. En aquesta malaltia, més enllà del goll, es poden trobar altres símptomes com la protrusió dels globus oculars de les cavitats orbitàries (exoftalmia), l’acumulació de líquid subcutani (mixedema) i l’excés d’hormona tiroïdal (hipertiroïdisme). Concretament aquesta malaltia és la causa principal de goll amb hipertiroïdisme. Una altra causa freqüent de goll és l’anomenat goll multinodular en què l’augment de la glàndula està provocat per l’aparició de múltiples nòduls tiroides.

Sigui quina sigui la causa que ha desencadenat l’augment de la glàndula tiroide, és important dirigir a un endocrinòleg per a una valoració exhaustiva. Les alteracions de la funció tiroïdal poden afectar intensament la qualitat de vida i poden aparèixer canvis de l’estat anímic, fragmentació del son, increment del pes corporal i alteracions de la pell i del trànsit gastrointestinal. Els especialistes en endocrinologia s’ajuden de la palpació, l’ecografia tiroïdal, la determinació de la funció mitjançant una analítica i, en casos seleccionats, de la realització d’una punció amb agulla fina o d’una gammagrafia tiroïdal per arribar a un diagnòstic i aplicar un tractament adequat.

Sobre l’autor: Doctor Enric Serra, endocrinòleg

Fotografia: Endocrinòloga inspeccionant el coll d’una dona | Andreuenc