Un dels problemes actuals que es presenten en psiquiatria és el fracàs escolar, que és un tema d’àmbit interdisciplinari. Per definició, es considera fracàs escolar quan un nen té més de dos anys de retard en el seu progrés d’aprenentatge. En el cas de l’adolescència, també és un problema d’orientació professional. El fracàs escolar es tracta quan un nen té un dèficit d’aprenentatge global sense ser deficient mental.
Els elements característics són tres: el cultural familiar, el pedagògic i els problemes pròpiament psiquiàtrics. Els problemes nuclears de tipus psiquiàtric depenen de la pròpia maduració del nen, física i psíquica. L’aspecte físic és important perquè, per exemple, intervenen determinats dèficits sensorials no greus com els problemes d’audició. Els problemes de maduració psíquica abasten la lectura i l’escriptura, els dèficits d’atenció, els problemes d’ansietat o la depressió, sense necessitat d’arribar als trastorns psicòtics. En aquest cas, es requereixen determinades ajudes de tipus psicoterapèutic o reeducatiu i es pot necessitar algun suport farmacològic.
També poden existir problemes secundaris, no vinculats a la maduració del nen, que són la resposta a conductes socials determinades. Per exemple, si es produeixen fracassos familiars, maltractaments o pertorbacions familiars, poden existir respostes escolars alterades. Evidentment influeixen l’abús sexual o el maltractament a l’interior de l’escola, com el bullying. El nen depèn afectivament de la família però, a partir de determinada edat, també depèn de la relació amb els companys.
Per tractar el fracàs escolar el més important és un diagnòstic detallat, que exigeix una entrevista ben dirigida, amb elements protocolitzats. Posteriorment, l’orientació dirigida a l’ajuda en l’aspecte de la normativa escolar, si és necessària, així com el seu tractament amb normes familiars i modificació de conducta. El tractament reeducatiu i terapèutic sí que és necessari i, si aquests elements es fan com cal fer-los, el percentatge més elevat de fracàs escolar es resol de manera satisfactòria. En definitiva, s’ha de tenir present que el fracàs escolar és un àmbit enormement complex, però té solució si es tracta correctament.
Sobre els autors: Doctor Josep Tomàs i doctora Anna Bielsa, psiquiatres
Fotografia: Alumnes a l’aula d’una escola | Andreuenc
