Els dos equips es van enfrontar als vuitens de final de la Copa de S. E. el Generalísimo.
Ara hi ha el que toca, però temps era temps, som com som i ben orgullosos n’estem. Avui les coses han canviat molt, però fa cinquanta anys el Sant Andreu, la més que centenària Unió Esportiva Sant Andreu, era a segona divisió i maldava per superar-se. L’any 1972 la seva força era tal que es va plantar a vuitens de final de la Copa de S.E. el Generalísimo, o sigui, el que avui en dia seria la Copa del Rei.
El dissabte 3 de juny es van jugar la meitat dels partits d’anada en disputa i el diumenge 4 de juny es jugaven els altres quatre restants, Celta – Pontevedra, Bilbao – Cartagena, Castelló – Barça i Sant Andreu – Real Madrid al Narcís Sala, que llavors els diaris encara continuaven anomenant Camp del carrer de Santa Coloma.
El Madrid declarava a la premsa que no venia a un passeig i que estava preocupat pel “señorío del club rojigualdo”, el qual li feia molt respecte, mentre que des de la directiva del Sant Andreu es llepaven els dit, no només pel que podia tenir de fita el partit, sinó pels ingressos, en unes arques que tota la vida han anat curtes d’armilla.
L’àrbitre Urrestarazu xiularia el partit que anunciava per al Madrid Garcia Renom; Touriño, De Felipe, Verdugo, Grande, Zoco; Amancio, Pirri, Santillana, Velazquez i Marañon. La Unió Esportiva, entrenada aleshores per Lluís Aloy, anunciava Comas; Mur, Domènech, Laredo; Figuerola, Vidal (Patro); Tovar, Feliu, Martin (Rodilla) i Puig-Viñeta.
Aquella tarda una hora abans de començar el partit el camp ja estava ple del tot amb la gent molt engrescada, que va aplaudir al Sant Andreu en sortir el camp i va xiular al Real Madrid, i que es va anar animant encara més al llarg del partit ja que el Sant Andreu fa ver un partidot digne d’un primera divisió, dominant al Madrid.
Només començar, Feliu va fer treballar a Garcia Renom, li va donar un parell d’ensurts més i al minut 9, una passada de Feliu a Martin li va permetre batre la porteria madrilenya, moments en què semblava que el camp s’esfondrava i això va continuar durant quaranta minuts. El Sant Andreu, que era un equip que sencer no costava el que una sola de les estrelles del Madrid, va seguir dominant i els rivals no van xutar a porta andreuenca fins el minut 28 amb una pilota rasa de Santillana, i a Amancio ni se’l veia.
En Martin era un perill constant fins que al minut 41, amb una entrada barroera de Touriño, Martin va haver de sortir del camp en llitera, havent de sortir en el seu lloc el veterà Rodilla, mentre l’àrbitre mirava cap al campanar de la parròquia de Sant Andreu malgrat que els catorze mil espectadors van esgargamellar-se acusadorament fins a la mitja part.
Ja en el segon temps els quadribarrats se’ls va veure més cansats. Al minut cinc, un corner xutat per Velázquez li va servir a Santillana per marcar l’empat madrileny, llavors el Madrid va anar controlant la pilota. Patro va substituir a Vidal a deu minuts per al final i el Sant Andreu va aguantar aquell empat a un gol fins al final al campió de la lliga d’aquell any.
La tornada, es va jugar dissabte dia 10 de juny a les 21 h a Chamartín. Abans del partit, el Madrid, amb el seu entrenador Miguel Muñoz, va rebre el trofeu de lliga i van donar la volta al camp celebrant l’èxit amb els seus aficionats. Desprès, i sense massa dificultat, Pirri va marcar tres gols consecutius en els primers minuts, a la mitja part anaven quatre a zero i a la segona part, amb un Sant Andreu més centrat, va acabar el partit am un cinc a un, gol andreuenc marcat per Martin.
El Sant Andreu es va acomiadar de la Copa, avui cinquanta anys desprès fa de bo recordar aquells dies de glòria que alguns vàrem tenir la sort de viure ja que a la lliga també va fer bon paper quedant desè sota les ordres de Lius Aloy com entrenador.
Fotografia: pòster del diari AS amb la plantilla quadribarrada de la temporada 1971-72: Comas, Mur, Doménech, Riera, Laredo, Tovar, Hernández; Serena, Puig-Viñeta, Feliu, Martín i Patro.
| todocoleccion.net
